Sense compassió per l'Arturo, l'ós polar més trist del món

BarcelonaVa néixer en captiveri als Estats Units l'any 1985 però va acabar al zoològic de Buenos Aires, on va viure fins que, als 8 anys, va ser traslladat al zoo de Mendoza, també a l'Argentina, amb l'objectiu de ser el company d'una femella, Pelusa. Arturo i Pelusa van viure junts al seu espai del zoo de Mendoza fins fa dos anys, quan ella va morir de càncer. Des d'aleshores l'Arturo està sol i ha canviat. Està inquiet. Els seus moviments són repetitius. El seu comportament, estrany. Entitats de defensa dels animals van arribar a la conclusió que està deprimit i que hauria de ser traslladat al Canadà a un espai pensat específicament per a óssos polars. Les xarxes socials es van ressò de la demanda: la història d'Arturo, de qui diuen que és l'ós polar més trist del món, va córrer com la pólvora per internet. Però, tot i la pressió, l'ós no anirà al Canadà.

Arturo, l'ós solitari i deprimit del zoo de Mendoza, s'ha convertit en una celebritat mundial. Té pàgina a Facebook, compte a Twitter, una campanya a Greenpeace adreçada al governador provincial i una altra a Change.org, amb prop de 750.000 signatures, per demanar a la presidenta argentina que el traslladi al Canadà. Pels defensors dels animals i les entitats ecologistes la depressió d'Arturo, motivada per la desaparició de la que va ser la seva companya durant dues dècades, es veu agreujada pel fet que l'animal ha de suportar estius amb temperatures molt elevades, de fins a 40 graus, un martiri per a un animal polar. És per això que demanen el seu trasllat al seu habitat natural. La mort, ara fa dos anys, d'un ós polar al zoo de Buenos Aires com a conseqüència d'un cop de calor no va fer més que disparar les alertes dels defensors d'Arturo.

Els responsables del zoo i el govern de la ciutat sempre es van negar en rodó a traslladar l'animal, estrella del parc, sobretot ara que s'ha convertit en una estrella mundial. Però la intensitat de la campanya, que ha fet que parlin de l'animal des de la CNN fins a la BBC, va fer impossible ignorar completament la pressió. Es va convocar una junta mèdica per avaluar l'estat de salut de l'animal i la possibilitat de portar-lo al Canadà. El veredicte, previsible, va ser contrari a la petició dels ecologistes. Segons els veterinaris del zoo i els experts que van participar en la seva avaluació, no hi ha res d'anormal en el comportament de l'Arturo: la seva actitud reclosa i els seus moviments repetitius són, diuen, conseqüència de la seva edat i no pas del fet que estigui deprimit. A més, afirmen que la complexitat tècnica de traslladar l'animal a un altre zoo acabaria posant en risc la seva salut. Arturo, amb 28 anys, no suportaria el viatge de dos dies a Winnipeg.

La pressió internacional no ha aconseguit que el zoo i la ciutat canviïn d'opinió. Els responsables asseguren que el trasllat és contraproduent, i afirmen que s'han introduït millores en l'espai on hi ha l'ós que han millorat la seva qualitat de vida. La campanya continua en marxa, però l'Arturo es queda on és: sol, en un zoo de Mendoza, amb temperatures que arriben als 40 graus.