Asia El Mghyly: “Estudia: si no tens diners, almenys tens tot el que tens al cap”

BarcelonaL’Asia és la primera de la família El Mghyly amb estudis superiors. “Des de petita tenia clar que volia anar a la universitat: m’ho deien els meus pares i també ho veia jo, perquè tenia una mica idealitzat que anant-hi trobaria feina”, explica. Els seus pares, d’origen marroquí, no tenien prou mitjans per estudiar i sempre han animat la seva filla gran a tenir una carrera. L’Asia ha complert: “Sempre he tret bones notes, m’agrada estudiar i he estat responsable”. La seva història és la constatació que els estudis són, també, noves oportunitats.

Abans de decidir què estudiar, l’Asia es volia garantir simplement la possibilitat d’estudiar. “Vaig treballar a l’Abacus per guanyar alguns diners i ajudar a casa, però no sabia com aconseguir 1.000 euros”, diu. Tot eren incerteses, fins que va arribar la fundació Nous Cims, que li ha donat una beca per “trencar l’herència de la pobresa”. “Aquests diners m’ajuden en tot: la matrícula, les targetes de metro, els llibres”, explica amb agraïment. I treu pit perquè no té la mà foradada:“No és un «Trec un zero i em donen diners». Trec bones notes i a més hi ha un retorn social”. L’Asia explica, orgullosa, que participa des de fa anys en associacions contra la violència masclista –“És un tema que em mou moltíssim”– i ha fet teatre de l’oprimit, amb persones refugiades i altres minories, “amb obres que fan pensar”. 

El sotrac de no entrar a la primera opció

Aquest vessant humà la va ajudar a decidir-se. “M’agraden moltes coses però no m’encanta res en concret”, diu, representant una sensació que tenen molts joves quan han de triar estudis. Va posar psicologia en primera preferència, sense estar-ne gaire convençuda, però la nota de tall va pujar sobtadament i es va quedar sense plaça pels pèls. “Va ser un cop molt fort i pensava que no faria res amb la meva vida”, reconeix. Després del sotrac inicial va decidir donar una oportunitat a sociologia, la segona opció. “No puc dir que ha sigut el millor any de la meva vida perquè, pel covid, no he tingut l’experiència que m’esperava, però n’estic contenta: he conegut gent molt guai, he fet el meu grup d’amigues”. 

Hi ha pocs companys de classe del seu institut del Raval de Barcelona que siguin a la universitat. L’Asia lamenta que les estretors econòmiques de moltes famílies dissuadeixin molts joves d’anar a la universitat: “És una pena perquè, a part de ser el somni d’una persona, anar a la universitat és una oportunitat molt gran d’aprendre”. Per això demana més beques: “Diria a tothom que estudiés, perquè si no tens diners, almenys tens tot el que tens al cap”.

Dossier Triar estudis: Una decisió important, però no definitiva

Anterior

Antoni Melcion: “¿T’aixeques al matí i què fas, si estàs jubilat? No entenc la vida sense aprendre”

Vés a l’ÍNDEX