L’assetjament a la feina, una causa oculta de nombroses baixes laborals

PalmaPèrdua de confiança, baixa autoestima, dificultat per dormir, malsons, trastorns d’ansietat, depressió, tristesa, irritabilitat, fatiga, dificultat per concentrar-se, des motivació o sentiments de fracàs i culpa. Són només alguns dels símptomes de les víctimes d’assetjament laboral o mobbing, una situació que viuen milers de treballadors i que es produeix amb més freqüència en períodes de major activitat, com la temporada alta que ja hem començat a les Illes Balears.

L’estrès afecta a Espanya el 59% dels treballadors segons l’Institut Nacional d’Estadística. Això provoca que les baixes per aquesta causa ja suposin el 30% de les baixes laborals, amb un cost de prop de 8.000 milions d’euros l’any. Però el més greu és que aquest tipus de situació, tractada per la seguretat social i les mútues com una malaltia comuna, amaga en molts de casos una situació d’assetjament laboral, que pot arribar a tenir conseqüències desastroses per a la víctima.

El Gabinet de Salut Laboral de CCOO a Mallorca rep entre 200 i 300 consultes cada any, segons la seva coordinadora Marga Giménez, que explica que en els mesos de juliol i agost la seva feina es multiplica. “Hi ha un augment important de les consultes i les queixes perquè la situació als centres de treball empitjora. A més, les plantilles s’han retallat i això afavoreix que es puguin produir casos d’assetjament”, explica la sindicalista.

En la majoria dels casos, es tracta d’un “maltractament silenciós amb testimonis muts, que no s’atreveixen a donar suport al company”, comenta Gabriela Acedo, presidenta de l’Associació d’Ajuda per l’Assetjament Moral a la Feina (Anamib), una entitat que treballa per ajudar a superar les seqüeles del maltractament als afectats.

Tractament terapèutic

Anamib disposa de grups d’autoajuda en els quals els participants poden trobar informació pràctica sobre el seu problema, com les tramitacions de baixes o les consultes laborals i legals. D’altra banda, té en marxa grups terapèutics dirigits per psicòlegs clínics especialistes que ofereixen ajuda per a la millora de la salut dels afectats. “En temporada alta tenim grups de prop de 20 persones que necessiten ajuda”, explica Acedo, ja que l’associació té un conveni amb el Col·legi de Metges de les Balears i molts dels pacients són derivats a l’entitat per poder atendre els afectats.

La presidenta de l’entitat també lamenta el fet que les mútues no vulguin reconèixer moltes de les baixes que tenen com a malaltia laboral, cosa que podria obligar les empreses a prendre mesures per eliminar la situació que provoca la baixa. Això dificulta que es pugui intervenir contra l’assetjador.

“Nosaltres no podem actuar contra el psicòpata, ni el podem canviar. El que feim és donar a la víctima armes suficients perquè quan es torni a enfrontar a l’assetjador el resultat no sigui el mateix. És molt freqüent que quan el psicòpata es troba amb una persona més forta perdi tot l’interès a mantenir la seva actitud”, assegura Acedo.

El procés de recuperació de les persones afectades per l’assetjament no és senzill. Existeixen diversos tests que permeten detectar el grau de gravetat de cada cas. Normalment, com més s’ha allargat la situació, més temps pot trigar la seva completa recuperació.

“A vegades, els casos s’allarguen molt”, explica Giménez. “És un problema difícil de detectar. Si a l’empresa hi ha alguna representació sindical l’afectat se sol dirigir al gabinet de salut laboral corresponent, però el més habitual és anar al metge. És cert que ara hi ha més informació, però continua sent complicat fer una feina de prevenció perquè tots els treballadors estiguin informats”, afegeix.

Segons els sindicats, és especialment complicat realitzar aquesta tasca a l’Administració Pública, on durant els darrers anys s’ha detectat una remuntada d’aquest tipus de situacions.

Sectors afectats

Eva Beatriz Cerdeiriña, secretària d’Acció Sindical de CCOO a les Balears, ha explicat que tot i que a l’àmbit de l’hostaleria hi ha aquesta problemàtica, el que preocupa més en aquests moments és l’Administració Pública. “Les retallades han afectat les plantilles, cosa que dificulta la realització de torns i descansos en condicions. A més, és més complicat dur a terme accions de prevenció dins la mateixa administració”, comenta.

“Darrerament, per exemple, hem identificat algunes situacions en el sector de la neteja i la seguretat privada. No es tracta de casos d’humiliacions o vexacions, sinó d’actuacions dirigides que el personal amb més costos laborals o amb més antiguitat deixin la seva feina voluntàriament. Els comandaments intermedis s’encarreguen de perjudicar d’alguna manera el treballador”, explica Giménez.

Denunciar una situació d’assetjament laboral no és gens fàcil, ja que es requereixen proves per arribar als tribunals. De fet, pocs casos són denunciats i molts menys són jutjats. “Per exemple, ara tenim dos casos pendents de judici, però no se celebraran fins a finals del 2019. Mentrestant, els treballadors estan en una situació d’indefensió”, explica la coordinadora sindical.

Entre les causes de l’increment dels casos d’assetjament destaquen les altes exigències, la manca de claredat del rol del treballador, l’escassa o nul·la previsibilitat, la inseguretat de les condicions o la manca de qualitat en el lideratge.

Nombroses i variades formes d’assetjament a la feina

Mesures organitzatives

Restringir les possibilitats de parlar. Canviar la ubicació d’un treballador. Encarregar-li tasques humiliants, degradants o absurdes. Qüestionar-ne les decisions. No assignar-li feines. Retirar-li responsabilitats.

Aïllament social

Deixar de parlar al treballador. Impedir que es comuniqui amb els companys. Tractar el treballador com si no hi fos.

Atacs a la vida privada

Crítiques a la vida privada. Fer quedar malament l’afectat. Burles i menyspreus. Persecució telefònica o a través de xarxes socials.

Violència física i verbal

Ús de violència menor o maltractament físic. Crits i insults. Amenaces verbals.

Rumors

Difondre falsos rumors o parlar malament d’una persona a les seves esquenes.

Atacs a actituds o creences

Atacs per actituds o creences polítiques. Burles sobre la nacionalitat d’algú.