‘Assuixí’, ‘aixuixí’, ‘justxuixí’… Quins adverbis antics encara dius?

Palma“No et posis a aquesta banda de la màquina, perquè et podries fer mal. Posa’t aquí deçà, que estaràs més segur”. Si heu entès el significat de ‘deçà’ en el context de l’exemple anterior i l’utilitzau de manera habitual, és perquè teniu una edat determinada, que es podria situar per sobre de la quarantena, i perquè el vostre vincle amb la llengua catalana va més enllà dels coneixements lingüístics que proporciona l’escola. Com molts altres, ‘deçà’ és un d’aquest adverbis que economitzen el nombre de paraules a utilitzar, tenen un aire arcaïtzant i han caigut en desús. Coneguem-ne alguns.

‘Aquí’ i ‘aquí deçà’. ‘Deçà’ sorgeix de la combinació de la preposició ‘de’ i l’adverbi ‘ça’, que vol dir ‘a aquesta part’. ‘Deçà’ indica posició en relació amb un element o en relació amb el mateix parlant. Utilitzat amb els adverbis ‘aquí’ i ‘allà’, en modifica el significat. Per exemple, si deim “no vagis a aquest cafè, perquè tenen les begudes molt cares. Ves allà deçà, que fan més bon preu”, voldrà dir que recomanam a qualcú que vagi a un establiment que està a veïnat o a prop en relació amb el primer bar a què hem fet referència. Si ens diuen “ves aquí deçà a cercar el teu germà, que li he d’encarregar una feina”, voldrà dir que l’anem a cercar a un lloc proper d’on ens trobam, possiblement a cal veïnat.

‘Així’ i ‘així deçà’. ‘Deçà’, però, no s’utilitza només amb els adverbis ‘aquí’ i ‘allà’, sinó que també es pot utilitzar amb l’adverbi ‘així’ –i, curiosament, aquest ús no apareix recollit al DCVB. Si qualcú, per exemple, diu “en lloc de posar la taula així, la posaré així deçà”, pot voler dir que en lloc de posar-la de manera vertical, la posarà de manera horitzontal. En resum, si ‘així’ vol dir d’una manera, ‘així deçà’ vol dir d’una altra manera, no necessàriament contrària, sinó senzillament diferent.

'Assuquí' i 'assullà'. Només el DCVB té entrades per aquests adverbis formats per la combinació d’‘aquí’ o ‘allà’ més l’adverbi llatí -sus, que vol dir ‘amunt’ o ‘cap amunt’. Aquesta combinació, habitual (o que era habitual fins fa poc) en el parlar de Mallorca, s’ha d’entendre com ‘prop d’aquí’ o ‘prop d’allà’. “Assullà hi havia un arbre, però es va morir”. On era l’arbre? Idò era en un lloc inconcret cap a on assenyala el nostre dit. “Vine assuquí, i et diré una cosa a l’orella”, és a dir, vine a prop de mi, i et podré dir un secret, sense que la resta de persones ens sentin.

'Assuixí', 'aixuixí', 'justxuixí'. La varietat de formes intensives d’‘així’ són incomptables, de tantes que n’hi ha, plenes de matisos, segons el context. Assus-suaixí, assuixí o aixuixí vol dir d’aquesta precisa manera. “Per descarregar-te aquest programari i poder-lo utilitzar, ho has de fer assuixí com et diré”. Això voldrà dir que la persona en qüestió ha de seguir, fil per randa, les passes que li direm, si vol obtenir el resultat desitjat. Aixuixí, però, utilitzat dues vegades en una mateixa oració significa alternança d’accions. “Aixuixí plora, aixuixí riu” vol dir que la persona de què parlam feia una estona que plorava, però que ara ja riu. O, dit d’una altra manera, que és una persona a qui tant li és plorar com riure. I encara s’ha d’afegir una altre significat a aixuixí. Si sentim a dir “estava allargat al sofà, i aixuixí va pegar un bot i se’n va anar corrents”, en aquest context aixuixí vol dir de manera sobtada o en aquell precís instant. Justxuixí és la combinació deformada de ‘just’ més aixuixí, que vol dir que encara es tracta d’una forma més precisa que aixuixí.

‘Onsevulla’ i ‘quesvulla’. Mentre que un és adverbi, l’altre és un pronom. ‘Onsevulla’ o ‘onsevulga’ vol dir allà on sigui, a qualsevol banda, a un lloc indeterminat. És la forma aglutinada d’’on es vulgui’. “Si necessites que t’arreglin el telèfon, no cal que cerquis molt. Al centre de Palma, onsevulla, trobaràs establiments que s’hi dediquen”. ‘Quesvulla’, en canvi, és la forma aglutinada d’’allò que es vulga’, és a dir, qualsevol cosa. “N’està tan enamorat que, per ella, faria quesvulla”.