Ser 'astronauta' dues setmanes: una experiència "increïble"
Una associació d'estudiants simula la vida a l'espai per col·laborar amb la investigació de les missions a la Lluna
BarcelonaAmb 23 anys, l'Elena López, una apassionada de l'espai, va viure aquest mes de maig una experiència "increïble": va ser astronauta durant dues setmanes en una base espacial que simula el pol sud de la Lluna. En realitat, però, es tractava d'una "gran obra de teatre", com defineix ella mateixa el programa Asclepios, un projecte fet per i per a estudiants universitaris d'arreu del món que "simula la vida dels astronautes de la forma més realista possible". En el cas de l'Elena, la missió que tenia el seu equip era reproduir la part de la Lluna on se suposa que hi ha materials que contenen aigua i experimentar amb els seus usos, com ara cultivar plantes. L'objectiu d'Asclepios no només és ser una plataforma d'aprenentatge –l'associació va néixer a la Universitat de Lausana (Suïssa)– sinó també aportar coneixement a la ciència i la investigació de l'espai.
Per poder ser una de les sis astronautes de la missió Asclepios II, l'Elena va haver de passar un llarg procés de selecció i després es va sotmetre a un pla d'entrenament "molt dur" durant un any. Des de classes de rus i oratòria fins a fer pràctiques en alta muntanya per sobreviure en ambients extrems. Però, a part dels astronautes, a l'equip de la missió "hi ha unes 40 persones amb rols diferents: dissenyar la base, desenvolupar els experiments, premsa, buscar espònsors...", enumera. I tot ho fan en el seu temps lliure i sense cap recompensa econòmica.
La vida en una base espacial simulada
"Les dues setmanes que va durar la missió van ser increïbles, però també molt dures", explica l'Elena. La base on es van allotjar els sis astronautes era als Alps suïssos, i havien de complir unes estrictes instruccions seguint sempre les indicacions de l'equip de control. "Nosaltres teníem veu, però no vot", afirma. L'exemple més clar de l'exigència organitzativa era el flight plan, "un horari de les 7 del matí fins a la una de la matinada, que ens marcava tot el que havíem de fer": els experiments, dinar, fer contingut de mèdia per a xarxes i premsa, fer esport... Recorda amb especial emoció les activitats extravehiculars (EVA en les sigles en anglès), que són els experiments que es fan fora de la base i que solen durar entre tres i quatre hores. "Amb tot el vestit d'astronauta, vam haver de carregar tot el material i muntar una torre atmosfèrica en un turó", explica.
A part de les amistats, els coneixements i l'oportunitat de futur que li ha donat aquesta experiència, l'Elena assegura que ha après també lliçons inesperades. Un exemple: "La importància de comunicar bé les coses, perquè a vegades semblava el joc del telèfon", diu entre rialles. Calia ser molt clar a l'hora de comunicar qualsevol missatge perquè des de la base simulada només tenien contacte amb una persona del centre de control. Aquest tipus d'aprenentatges són els que es busquen a través del format learning by doing (aprendre fent) i que impulsa el programa Asclepios.
De Barcelona a la Lluna
La fascinació de l'Elena per l'espai i l'Univers ve de lluny. Amb 15 anys, just abans de començar el batxillerat, va llegir una notícia que deia que la NASA buscava joves espanyols per treballar en un projecte amb estudiants de Florida. "Vaig presentar la sol·licitud i em van agafar", explica. Va passar un any treballant en un experiment, i en veure que li agradava tant, el va transformar en el seu treball de recerca. Després va estudiar enginyeria aeroespacial i l'últim any de grau va fer un Erasmus al Centre Europeu d’Astronautes, a Alemanya. En acabat, va fer un màster a Tolosa de Llenguadoc, on va conèixer Asclepios. Ara, estudia a la Harvard Medical School, a Boston, on fa recerca sobre el sistema vestibular en pilots i astronautes, és a dir, com canvia el sistema d'orientació segons les circumstàncies que viuen. Diu l'Elena que no es veu sent astronauta –"a més, és pràcticament impossible", admet–. Li agrada la part de recerca i fisiologia: "Construir sistemes millors perquè les missions vagin millor".
Mentrestant, Asclepios ja prepara la seva tercera missió. L'Elena en vol formar part, però aquesta vegada no com a astronauta. "Vull provar un altre rol, però és que m'agraden tots!".