Salut

Atacar les cèl·lules zombi del càncer per millorar la quimioteràpia

Investigadors de l’IRB assagen un fàrmac per atacar les cèl·lules velles i resistents

Un pacient seguit un tractament de quimioteràpia
2 min

BarcelonaLa quimioteràpia és encara el tractament de primera opció per a molts tipus de càncers. Tot i això, té alguns punts febles, com ara que en molts casos aconsegueix reduir la mida del tumor, però no esborrar-lo del tot. Ara investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) alerten que la quimioteràpia provoca l'aparició de cèl·lules zombi que són contraproduents. Anomenades senescents, són cèl·lules canceroses velles, que s'han danyat per l'efecte dels tractaments i que, tot i que no es repliquen, generen un ambient favorable al creixement del càncer. Davant d'aquesta troballa, l'equip de l'investigador de l'IRB Manuel Serrano ha creat un fàrmac experimental basat en immunoteràpia que perfeccionaria l'eficàcia del tractament estàndard.

L'estudi, publicat aquest dimecres a la revista Nature Cancer, descriu el mecanisme que permet a les cèl·lules senescents que han estat generades per la quimioteràpia sobreviure a l'interior dels tumors. Però no només assenyala la manera com aquestes cèl·lules es tornen resistents, sinó que proposa una eina per solucionar-ho. La clau de volta és a la proteïna PD-L2, que s'activa a les cèl·lules senescents i les protegeix del sistema immunitari, alhora que segresten cèl·lules supressores del sistema immunitari. 

La hipòtesi és que tot aquest procés dona lloc a un entorn que inhibeix l'acció defensiva natural: els limfòcits no poden accedir ni actuar contra les cèl·lules canceroses. Simplificant-ho, són un reducte tumoral que fa que se segregui més PD-L2 i, d'una banda, afavoreixi el creixement del tumor i, de l'altra, limiti l'eficàcia de la quimioteràpia.

Serrano i l'equip de l'IRB proposen que el bloqueig d'aquesta proteïna mitjançant un anticòs pugui facilitar l'entrada de les defenses immunitàries encarregades de combatre el càncer –els limfòcits T– en els tumors en grans quantitats, de manera que puguin eliminar aquestes cèl·lules velles i resistents i fer recular ràpidament el càncer. Segons l'estudi de l'IRB, això és el que s'hauria confirmat en ratolins –amb càncer de mama– i cèl·lules humanes de melanoma i pàncrees. 

"Bloquejant PD-L2 hem vist que la quimioteràpia és més eficaç contra el càncer. Això obre la via a considerar l'ús d'un potencial inhibidor com a adjuvant en el tractament d'aquesta malaltia" explica el biòleg molecular de l'IRB i investigador de la biotecnològica Alto Labs Cambridge Institute of Science del Regne Unit. 

Prototip ja desenvolupat

La segona part d'aquesta investigació inclou l'assaig en primats –no humans– del fàrmac i, de fet, l'equip ja ha desenvolupat un prototip. "Tot i que calen més experiments per caracteritzar el paper de la PD-L2 en diferents tumors humans, aquest estudi ens ha permès ampliar el nostre coneixement sobre el paper de PD-L2 i sobre la interacció de les cèl·lules senescents amb el sistema immunitari", explica José Alberto López, investigador postdoctoral de l'IRB i autor del treball. 

La investigació ha comptat amb el finançament de la Fundació "la Caixa", l'Associació Espanyola Contra el Càncer, la Fundació BBVA, el ministeri de Ciència i Innovació, el departament de Recerca i Universitats i fons europeus. 

stats