PalmaL'expresident de les Balears José Ramón Bauzá ha enviat una carta als membres del Senat estatal de Califòrnia per explicar que homes com el missioner mallorquí Juníper Serra varen fer que Espanya dugués als Estats Units "la civilització occidental, el cristianisme, la il·lustració i els drets humans". Però aquest argument en defensa del controvertit missioner, declarat sant per l'Església, no només no ha aturat els atacs a diferents símbols de la colonització del continent americà, sinó que tampoc no ha impedit que també arribassin a Palma mateix.
L'últim exemple és la pintada vermella amb la paraula 'racista' que han fet desconeguts aquest dilluns a l'escultura de Juníper Serra a la plaça de Sant Francesc de Palma, però aquest cap de setmana mateix una regidora de l'Ajuntament de Ciutat, la responsable de Justícia Social, Feminisme i LGTBI, Sonia Vivas, ha reclamat que s'enderroqui "pacíficament" aquesta escultura, en què es veu una imatge de Serra amb una creu a la mà dreta i l'esquerra, amb un gest paternalista, damunt l'espatlla d'un nin gairebé nu que representa un indígena americà. Això sí, el batle de Palma, José Hila, s'ha desvinculat de l'"opinió personal" de Vivas amb una declaració concisa: "No és l'opinió de l'equip de govern", ha dit.
Tot plegat arriba després que, en el marc de l'onada d'antiracisme que recorre els EUA des de l'assassinat de George Floyd, divendres un grup de ciutadans esbucàs l'estàtua de Serra que hi havia al Golden Gate Park de San Francisco. A més, les autoritats de la ciutat de Ventura, a Califòrnia, preveuen que es retiri prest el monument del missioner de Petra que hi ha just davant de l'Ajuntament. Aquest gest és especialment simbòlic, tenint en compte que la ciutat té com a origen la Missió de Sant Bonaventura, fundada per Serra el 1782. En els darrers mesos, les protestes del moviment 'Black lives matter' han resultat en atacs a monuments de personatges considerats supremacistes, com la decapitació de l'estàtua de Cristòfol Colom a Boston i l'enderrocament d'un altre Colom a Virgínia després de calar-hi foc.
Un sant polèmic
La canonització de Serra ja va causar polèmica ara fa cinc anys i grups d'indis californians varen fer-hi campanya en contra. Tot i que la historiografia espanyola sovint l'ha venut com un filantrop protector dels indígenes, cal tenir en compte el paper destructiu que varen jugar el cristianisme i els colonitzadors a Amèrica. Diferents historiadors han explorat recentment, amb un punt de vista crític, el paper de Serra i el dels missioners, tal com ja va explicar l'ARA Balears en aquest article de Carol Pogash en el marc de la canonització. Steven W. Hackel, professor d’història del campus de Riverside de la Universitat de Califòrnia i autor de Junípero Serra: California’s founding father ('Juníper Serra: el pare fundador de Califòrnia'), segons Pogash, assegura que Serra era “un home del seu temps” que considerava els indis incapaços d’autogovernar-se o, per exemple, de triar cònjuge.
Els franciscans prenien aquestes decisions en lloc dels indis, explica Hackel. “Se’ls obligava a quedar-se [a la missió] o els soldats els hi tornaven a portar”, comenta. “Els indis ho veien com una forma coercitiva i destructora d’esclavitud, però els franciscans ho veien des d’una òptica diferent”. Alberto Camarillo, professor d’Història dels Estats Units de la Universitat de Stanford, afirma que molts catòlics consideraven que “els milers d’indis que es va cristianitzar i civilitzar” formaven part d’una història de “benevolència, bondat i altruisme”. Per contra, molts indis tenen clar que “la colonització es va caracteritzar pel tractament brutal, els treballs forçats i l’opressió racial dels nadius”, diu.
