Atalaiant els dominis de la saladina

Palma“Tros de mar poblat d’illes”. Aquesta és la definició d’’arxipèlag’ recollida al diccionari Alcover-Moll, una descripció que adjudica el protagonisme merescut a la mar. L’arxipèlag de les Illes Balears serà el punt de partida de l’article d’avui, orientat a albirar des del cel la presència de vegetació a les seves illes menors i illots. Es tracta de paratges amb condicions ambientals dures, marcades per la saladina, el vent i la manca de sòl, entre d’altres. Elements que posen a prova la presència de vegetació, objecte d’aquest estudi.

El punt de partida serà l’Atles de les petites illes i els illots de les Balears, disponible en format digital a la Biblioteca digital de les Illes Balears a l’enllaç https://ibdigital.uib.es/ i que recull fins a 149 d’aquests accidents geogràfics. D’entre tots he seleccionat l’illa de sa Margalida, a uns 700 m de la punta del Castellar, en el terme municipal de Sant Antoni de Portmany. La seva fitxa a l’Atles apunta: “El recobriment vegetal és pobre i poc divers (16 espècies), ja que l’orografia gairebé no permet l’existència de sòl ni la retenció d’aigua”. A més, l’illa té l’atractiu d’acollir una lletrera endèmica: “Hi trobam una de les espècies vegetals més emblemàtiques de les Pitiüses: la lletrera, Euphorbia margalidiana, endemisme exclusiu d’aquest illot, que arrela dins escletxes i cocons on es pot retenir una mica d’humitat”.

Anem a veure la possibilitat d’albirar des del cel el pobre recobriment de la vegetació que explica l’Atles. Per això, utilitzarem una fotografia aèria d’un vol de final d’abril del 2018 de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) amb la particularitat que les imatges foren enregistrades en llum infraroja. La vegetació és especialment sensible a aquest tipus de llum, que permet recollir molts matisos de la planta, però el problema és que els nostres ulls no la poden veure. Com es pot interpretar una llum que no veim? Simplement la passarem per un filtre de color vermell, de manera que la vegetació quedarà representada d’aquest color.

Fixau-vos en el mapa de sa Margalida. Al requadre (A) observam tonalitats vermelles tacant el rocallam grisós que dibuixen la presència de vegetació, mentre que al requadre (B) hem aplicat un llindar en els valors de la llum infraroja per veure les zones en les quals la vegetació té una major presència, fins al punt de formar mates o clústers que veim representats de color verd.

Cercant refugi

Coment les imatges amb el biòleg Biel Bibiloni, que ha coordinat la part botànica de l’Atles. Observam que, pel que fa a la vegetació terrestre, la presència dels clústers es concentra a la cara nord (1) i a les zones d’obaga, a l’ombra de les penyes, on pot haver-hi una mica d’humitat dins les encletxes i cocons. Un altre element important és la topografia: uns punts de cota a la imatge del requadre (B) mostren com les motes es refugien a les parts més elevades de l’illa cercant refugi de l’onatge.

L’espai fronterer amb la mar ens descobrirà la presència de vegetació aquàtica. Observau en el requadre (A) la clapa de color vermell a nivell de la mar, al ponent de l’illa (2). La ‘pel·lícula’ en infraroig ha caçat la presència de vegetació aquàtica sobre una tenassa a nivell de la mar. Probablement es tracti d’un ‘bosquet’ d’herba saupera.

L’article d’avui és un petit exemple de les possibilitats que ofereixen aquest tipus de dades, amb molta resolució i llum ‘invisible’, que ha permès comprovar com la vegetació s’obre camí en un ambient tan extrem d’aquesta bella illa rocallosa d’aproximadament una ha. En qualsevol cas, pensau que, per a aquells arrelats a un ‘tros de mar poblat d’illes’, la mirada a un illot des d’una illa gran ens fa continentals.