Les atencions a víctimes de violència masclista varen augmentar un 21% durant el confinament a les Illes

PalmaEl confinament i la situació de fragilitat en què s'han trobat les víctimes de violència masclista durant aquest període han fet que les atencions relacionades amb aquests casos augmentassin un 21% a l'Institut Balear de la Dona en comparació amb el mateix període de l'any passat. Així ho han anunciat la consellera i portaveu del Govern, Pilar Costa, i la presidenta de l'IBDona, Maria Duran, aquest dijous en la presentació de l'Informe del Servei d'Atenció Social i Acompanyament a les Víctimes de Violències Masclistes del període comprès entre el 13 de març i el 21 de juny de 2020.

Duran, en aquest sentit, ha destacat que "el 2019, durant els mesos de maig i juny, ja es reberen moltes cridades de dones estrangeres que enguany no són aquí". Tot i aquesta absència, ha indicat, s'ha registrat un 21,5% més de comunicacions de dones víctimes. També ha recordat que "durant el primer trimestre –en què es varen tenir en compte les dades de mig mes de març– les dades havien disminuït un 10%", fet que demostra, segons la presidenta, que "les dones estaven molt espantades", perquè "durant la primera setmana de confinament varen telefonar molt menys".

En total, ha informat Duran, s'han atès durant aquests prop de quatre mesos 1.104 telefonades del servei 24 hores de l'IBdona, un 77% de les quals han estat de Mallorca, un 4% de Menorca, un 12% d'Eivissa i un 0,6% de Formentera. Pel que fa a l'edat de les demandants, la majoria tenien entre 31 i 40 anys, concretament un 29%. A aquest rang d'edat el segueixen el de 21 a 30 anys, amb un 24% de les telefonades; el de 41 a 50 anys, amb un 22%; el de 51 a 60 anys, amb un 8%, i, finalment, el de 18 a 20 anys, amb un 6%. La resta varen representar un 5% o menys.

Quant al tipus de violència, en un 58% dels casos va ser psicològica, en un 42% va ser física i en un 2%, sexual. Davant això, ha explicat Duran, l'IBDona va decidir incorporar treballadores especialitzades en aquesta mena de violència per atendre millor les víctimes. "Tenim professionals preparades les 24 hores per a aquest acompanyament", que "té conseqüències principalment en dones joves", ha afegit.

A banda d'això, la presidenta de l'Institut Balear de la Dona ha donat compte del nombre d'acompanyaments que es varen fer durant aquest període, que va ser d'un total de 47: 24 a Mallorca, 8 a Menorca, 12 a Eivissa i 3 a Formentera. De mitjana, les treballadores han destinat tres hores i mitja a cada acompanyament, fet que ha estat possible gràcies a l'ampliació "quantitativa i qualitativa" del servei dia 1 de juny, segons ha assenyalat Duran.

Aquests acompanyaments es divideixen en quatre tipus: per a adolescents en risc d'explotació sexual, per a dones víctimes d'agressió sexual, per a víctimes d'agressió per part de la parella i per a dones grans que pateixen violència. El procés del servei, ha detallat Duran, pretén "donar seguretat per denunciar", atès que les víctimes "saben que han de denunciar una persona que estimen i en la qual han posat moltes expectatives". Per això, les tècniques no només estan en el moment de prestar declaració, sinó que també hi són quan han de ratificar la denúncia i quan han d'anar a judici. "Volem que l'acompanyament el faci una persona que no frisi", ha sentenciat la membre del Govern balear.

El WhatsApp com a arxiu de proves

En vista de la davallada de telefonades a l'inici de l'estat d'alarma, l'IBDona va habilitar a l'inici de la pandèmia un xat de WhatsApp per atendre les consultes de manera més discreta, pensant principalment en les dones que convivien amb els seus agressors. D'aquesta iniciativa se n'han desprès un total de 66 demandes, la majoria per rebre informació, orientació i assessorament en violència masclista –22 del total–, i per informació sobre ajudes econòmiques –15, en aquest cas. La resta feien referència a informació d'allotjament, sobre assistència psicològica i orientació jurídica.

Segons Pilar Costa, aquesta eina "ha arribat per quedar-se" i la intenció del Govern és mantenir-la més enllà de la pandèmia. El WhatsApp, a més de ser una via de comunicació, serveix d'arxiu perquè les dones enviïn fotos o proves de l'agressió que elles mateixes després poden esborrar. D'aquesta manera, el servei d'atenció pot guardar els arxius i posar-los a la seva disposició quan ho necessitin.

Taules municipals contra la violència masclista

Finalment, Maria Duran ha reivindicat "les grans desconegudes", les taules locals de coordinació i prevenció contra les violències masclistes, les grans oblidades. Aquestes són una de les eines "que la ciutadania té més pròximes". Tot i que estan impulsades per l'IBDona, les lideren els ajuntaments, que són els encarregats d'adaptar-les segons les necessitats que trobin al municipi.

Actualment, a Mallorca hi ha 18 d'aquestes taules, repartides en 20 municipis; a Menorca, 3, a Eivissa, una, i a Formentera, una altra. El seu objectiu general és promoure en l'àmbit municipal la coordinació de tots els agents implicats en la lluita contra les violències masclistes per tal de millorar l'atenció a les víctimes, evitar la revictimització i prevenir aquesta mena de violència.

Les taules la componen tots els agents i institucions que intervenen directament o indirectament en la lluita. Entre aquests es troben les principals regidores dels consistoris, professionals dels serveis socials, la Policia Local, centres de salut, la Delegació del govern espanyol a les Illes Balears, el Consell Insular, instituts, centres educatius, ONG i entitats especialitzades, juntament amb l'IBDona.