La inevitable atracció del fons del mar

BARCELONAPocs espais són tan fascinants com el fons marí. Ens sedueix i ens espanta a parts iguals, però el cert és que les experiències d’oci al mar van guanyant adeptes. El busseig amb escafandre, per exemple, ha esdevingut una activitat popular amb més de 28 milions de bussejadors arreu del món. I si ens centrem en la Costa Brava, anualment s’hi fan més de 160.000 immersions, només tenint en compte els capbussadors titulats. L’snorkeling és una altra pràctica en creixement continu i durant el 2019 el 80% dels centres de l’Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava, per exemple, van oferir aquest servei, i s’espera que aviat l'ofereixin tots. I no ens ha de sorprendre, perquè els 200 quilòmetres de litoral des del delta de la Tordera fins a Portbou són un territori submarí molt ric en fauna i flora.

Ara bé, el bon moment que viu el turisme en les àrees marines protegides obliga a establir mesures per evitar el deteriorament en comunitats bentòniques com el coral·ligen a causa del contacte amb les aletes, el cos, les mans o l'equip. D’aquí la importància de l’ecoguiatge de busseig i snorkeling. En aquest context, i en una clara aposta per la sostenibilitat de les activitats subaquàtiques, l’Associació ha creat un conjunt d’eines pedagògiques per descobrir, promoure i conservar els hàbitats marins i d’interès pesquer de la Costa Brava, unes mesures que podrien ser extrapolables a la resta de la costa catalana. Amb aquesta iniciativa es busca establir uns estàndards comuns i de qualitat per a l’ecoguiatge en el busseig i aportar un valor afegit a les immersions com a activitat de descoberta i de baix impacte al medi marí. Míriam Prat, presidenta de l’Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava, remarca que en el seu cas "aproximadament un 30% dels socis ja estan acreditats amb la ISO 14001 de bones pràctiques mediambientals". "Aquest any estem treballant amb la Generalitat per desenvolupar l’aplicació del distintiu de garantia de qualitat ambiental i perquè més centres es puguin acreditar -afegeix-. Aquests segells impliquen, entre d’altres, la reducció de consums energètics i d’aigua, reciclatge, minimització de residus, etc. A més, l’associació va elaborar un decàleg de bones pràctiques i vol ser proactiva emprenent iniciatives com l’ecoguiatge".

Cofinançat pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP), el projecte té l’objectiu final de minimitzar l’impacte de l’activitat de busseig en els hàbitats marins, potenciar les bones pràctiques entre professionals i usuaris i vetllar per la preservació dels fons marins d’interès pesquer i la compatibilitat entre les diferents activitats -extractives, contemplatives, de lleure i divulgatives- al litoral de la Costa Brava. "La sostenibilitat és un repte que afecta tota la societat -indica Míriam Prat-. Els centres d’immersió vetllem per conservar el patrimoni natural, però és cert que també rebem aquesta exigència dels nostres clients. I creiem que ha de ser així, perquè el canvi només serà eficaç si és global i hi ha un compromís com a societat". 

A banda del paquet d’eines per a l’ecoguiatge, el projecte es complementa amb xerrades en centres educatius així com formació per a monitors per tal que puguin treure el màxim rendiment de les eines pedagògiques. "Actualment els nostres eixos d’actuació com a centres d’immersió són la conscienciació sobre la fragilitat dels hàbitats, el guiatge amb criteris de sostenibilitat i la supervisió dels submarinistes que guiem, la regulació de diferents espais i, a mitjà termini, la renovació de la flota per motoritzacions de menor impacte", apunta la presidenta de  l’Associació de Centres Turístics Subaquàtics de la Costa Brava. En aquest sentit, enguany i com associació, a banda que algun centre ho pugui estar fent a títol particular, comencen a treballar per fixar objectius per a la renovació d’embarcacions i motors per altres d’híbrids o de baixes emissions. 

Tot i això, Prat es mostra crítica respecte als beneficis que pot aportar a la conservació de la Mediterrània el fet d’introduir aquestes pràctiques. És contundent: "Possiblement, i sent extremadament crítics, cap, si anem sols. Tot el litoral Mediterrani està sotmès a gran pressió: turística, constructiva, extractiva... I nosaltres tenim clar que som part d’aquest conjunt i per tant hem de contribuir en tot allò que ens sigui possible a reduir-la i a sumar voluntats en aquest sentit". S’ha fet molt camí, i com indica Prat, "pràctiques que fins fa relativament poc eren habituals s’han anat abandonant". Finalment, la dirigent de l'associació apunta que avui dia "cap centre es plantejaria ancorar en un fons de posidònia, alimentar els animals ni permetre que ningú s’endugui res del fons marí; això és gràcies a la formació i a la conscienciació dels mateixos centres". "Moltes vegades, el motiu principal d’una mala praxi, tant d’empreses com de particulars, és el desconeixement, i és per això que som proactius en iniciatives de divulgació i en eines de cogestió relacionades amb el medi marí".