Atrapats a l'espai: dos astronautes de la NASA potser hauran d'esperar fins al 2025 per tornar a la Terra

Durant setmanes, la NASA ha tret importància als problemes que ha patit la Starliner, una nau espacial de Boeing que al juny va portar dos astronautes a l'Estació Espacial Internacional. Però dimecres, alts càrrecs de l'agència van admetre que els problemes podrien ser més greus del que es pensava i que, finalment, és possible que els astronautes no tornin amb la nau de Boeing. La NASA estudia una opció alternativa perquè els astronautes, Suni Wiliams i Butch Wilmore, puguin tornar a la Terra en una nau espacial construïda per SpaceX, empresa competidora de Boeing. L'estada dels astronautes en òrbita, que havia de ser només de vuit dies, es podria allargar fins a l'any que ve.

"Podríem prendre qualsevol de les dues opcions", va dir Ken Bowersox, administrador associat de la NASA per a la direcció de missions d'operacions espacials, durant una roda de premsa dimecres, i va afegir: "Una persona raonable podria triar qualsevol d'aquestes opcions". Aquestes declaracions afegeixen més maldecaps i situacions vergonyoses per a Boeing, un gegant aeroespacial que té contractes per valor de milers de milions de dòlars amb el govern federal nord-americà i construeix avions comercials que volen per tot el món.

A més dels problemes a què es va enfrontar la divisió d'aviació civil de la companyia després que part del buc d'un avió 737 esclatés durant un vol al gener, Boeing va anunciar l'1 d'agost que cancel·laria 125 milions de dòlars de costos no planificats del programa Starliner, que se sumaven als 1.500 milions de dòlars de cancel·lacions prèvies. Alts càrrecs de la NASA i de Boeing havien insistit que els tripulants que es van enlairar amb la Starliner en el seu primer vol de prova tripulat no estaven atrapats a l'espai. Williams i Wilmore han passat dos mesos a bord, mentre els enginyers segueixen analitzant les dades sobre el funcionament defectuós de diversos dels propulsors de la Starliner, així com diverses fuites d'heli.

La NASA acostuma a enviar un equip de quatre astronautes a l'Estació Espacial Internacional cada sis mesos per substituir una tripulació anterior d'astronautes que tornen a la Terra. Segons el pla de contingència, la pròxima càpsula Crew Dragon de SpaceX viatjaria a l'estació amb només dos astronautes en lloc de quatre. Williams i Wilmore s'unirien llavors com a membres de ple dret de la tripulació de l'estació per a una estada de mig any i tornarien amb la Crew Dragon al febrer. “Les darreres setmanes, hem decidit assegurar-nos que tenim aquesta capacitat, ja que la nostra comunitat se sentia cada vegada més incòmoda”, va dir Steve Stich, gerent del programa de tripulació comercial de la NASA. Stich va dir que no s'havia pres cap decisió, però que la qüestió s'hauria de resoldre a mitjans d'aquest mes.

Problemes tècnics

El llançament de la Crew Dragon s'ha endarrerit fins com a mínim el 24 de setembre per donar més temps als responsables de la NASA per pensar què fer amb la Starliner. El llançament estava previst per al 18 d'agost. Dimecres, un portaveu de Boeing va fer públic aquest comunicat: “Continuem creient en la capacitat de la Starliner i en la lògica de vol. Si la NASA decideix canviar la missió, prendrem les mesures necessàries per configurar la Starliner per a un retorn sense tripulació”. En conferències de premsa prèvies, Stich i Mark Nappi, que dirigeix el programa Starliner a Boeing, van descriure els retards com una mostra de prudència amb els protocols d'enginyeria.

Stich també va treure importància a la possibilitat que els astronautes no tornessin amb la Starliner. El 10 de juliol, en resposta a una pregunta sobre si la NASA estava considerant l'ús de la Crew Dragon com a reserva, Stich va ser clar: “Certament, hem reprès algunes alternatives per considerar-les en relació amb la Starliner, només per estar preparats”. Tot i això, va afegir que la Starliner seguia sent l'“opció principal”.

En un segon pla, la NASA ja havia començat a treballar en un pla de contingència. "Vam començar a principis de juliol, fent alguns plans inicials amb SpaceX per a algunes d'aquestes contingències", va admetre Stich dimecres. “Després, a mesura que ens acostem a la data i amb una mica més de dades, comencem a afegir-hi més coses”. Un punt d'inflexió va ser la prova a terra d'un propulsor similar a les instal·lacions de proves de la NASA a White Sands, Nou Mèxic. El propulsor va mostrar una notable degradació després de les proves. “Va ser una sorpresa per a nosaltres”, va reconèixer Stich, que va afegit: "I diria que això va elevar el nivell d'incomoditat". Pel que sembla, l'acumulació de calor va fer que les juntes de tefló del propulsor es deformessin i restringissin el flux de propulsió.

Una altra prova que va consistir a disparar breument els propulsors de la Starliner en òrbita va transcórrer sense problemes. De fet, fins i tot els propulsors que havien perdut una empenta significativa van funcionar gairebé amb normalitat. No obstant, això va deixar perplexos els enginyers, que no entenien com les juntes de tefló podien tornar a la seva forma original, cosa que va fer que es preguntessin si havien passat per alt un altre problema amb els propulsors defectuosos. "No podem demostrar amb tota certesa que el que veiem en òrbita és exactament el que s'ha reproduït a terra", va explicar Stich. "En realitat, volem entendre la física del que està passant", va afegir. Això va impulsar la NASA a treballar amb més diligència en el pla de contingència.

Posar en marxa un pla B

Això inclou la identificació de vestits espacials Crew Dragon que s'ajustin a Williams i a Wilmore i fer els preparatius perquè la nau pugui llançar-se amb menys passatgers (els seients buits portarien llast per substituir el pes dels astronautes). Stich es va negar a dir quins eren els dos astronautes programats per volar en aquesta missió, coneguda com a Crew-9, que es quedarien sense el seu viatge a l'òrbita.

Si la NASA decideix tirar endavant el pla alternatiu, la Starliner tornaria a la Terra a principis de setembre, però sense ningú a bord. Això deixaria lliure un port d'acoblament a l'Estació Espacial Internacional per als astronautes de la Crew Dragon. Aleshores, una Crew Dragon actualment acoblada a l'estació espacial tornaria amb quatre astronautes per posar fi a la seva estada a l'estació.

Amb el retard de la pròxima missió a l'estació, la pròxima tripulació a posar-se en òrbita podrien ser quatre astronautes privats liderats per l'empresari Jared Isaacman, tot i que no abans del 26 d'agost. La seva missió, batejada com a Polaris Dawn, portarà Isaacman i una tripulació a una òrbita de 1.400 quilòmetres sobre la superfície, el més lluny que ningú ha estat de la Terra des de fa més de cinc dècades, quan es van realitzar les missions lunars Apol·lo de la NASA. Dos membres de la tripulació també podrien intentar el primer passeig espacial comercial.

La Starliner no és l'única nau espacial que ha tingut problemes en la ruta cap a l'Estació Espacial Internacional aquest estiu. Cygnus, una nau de càrrega de Northrop Grumman, es va enlairar diumenge, però l'encesa dels motors per posar-la en trajectòria cap a l'estació es va cancel·lar a causa de la baixa pressió en el sistema de propulsió. Després d'analitzar les lectures, els enginyers de Northrop Grumman van concloure que la pressió era adequada i van reprogramar l'encesa dels motors. Cygnus va arribar a l'Estació Espacial Internacional dimarts a primera hora, a l'hora prevista inicialment.

Copyright The New York Times