Aubaïna, babaina i eima: la lluita d'un institut de Mallorca per mantenir paraules tradicionals

PalmaEima, adobar, endiumenjar-se, xiuxiuejar, sipar-se (posar camisa dins els pantalons) o babaina. Aquestes són algunes de les paraules que els alumnes de l'assignatura d’Història i Cultura de les Illes Balears de l’IES Son Cladera han recopilat, amb l’ànim de recuperar-ne l’ús. El professor de l’assignatura, Joan Castell, explica que enguany el centre imparteix la matèria per primera vegada. “Ningú mai la triava, però ara la fan nou alumnes”, diu. Aquest centre té un percentatge d’alumnes catalanoparlants molt reduït, un nombre d’estrangers i de nouvinguts molt elevat, i està ubicat en una de les barriades més vulnerables de Palma, motius que donen més sentit a una activitat com aquesta, amb l'objectiu d'aconseguir la integració social i cultural dels joves.

“Hem posat en marxa una recerca per identificar paraules que a les Illes de cada vegada estan més en desús i que podrien caure en l’oblit”, exposa. Per treballar-ne, s’ha creat la “Unitat de paraules oblidades”, integrada pels alumnes que van a la cacera d’aquests mots més curiosos.

El mètode

I com es fa feina? El primer que han fet els alumnes és acudir a les fonts orals més pròximes, que són els docents del centre, als quals se’ls va remetre un correu electrònic sol·licitant-los paraules que coneixen i que de cada vegada s’empren menys. “Els alumnes n’han creat un registre i en cerquen el significat”, diu Castell. D’aquesta presa de contacte també han sortit paraules com romandre, aubaïna (pluja fina a Sóller), grandaina (pluja fina a Consell), lletraferit (amant de les lletres), estantís i betzol, entre d’altres.

L’escola a les Balears, el darrer bastió del català

Una vegada disposen de les paraules, els joves investigadors han de comprovar quants de significats tenen i, si són diversos, demanar a la font oral quin és el que elles empren. Actualment, els estudiants estan preparant un cartell per explicar el seu projecte a les xarxes socials del centre i que els seguidors també hi puguin aportar els seus mots estimats en risc de ser oblidats.

El repte dels alumnes, tot i que encara no s’ha començat a treballar, és trobar fórmules per ajudar al fet que aquests mots recuperin el seu ús, tant entre el jovent com entre la resta de capes socials. “Ara per ara, estam en un moment molt inicial, amb la ment oberta per veure cap a on ens duu tot, de què els alumnes decideixin què volen fer i deixar que tot vagi cap a on hagi d’anar", exposa el professor de l'assignatura.