L'Audiència ordena seguir investigant si els Mossos van espiar un exlíder de Societat Civil Catalana

BarcelonaHi ha prou indicis que els Mossos d'Esquadra "vigilaven i controlaven" l'exlíder de Societat Civil Catalana (SCC) Ramon Bosch. És la conclusió de l'Audiència de Barcelona, que ha ordenat reobrir la investigació pel presumpte espionatge a Bosch. Es tracta del primer cas que es va obrir pels suposats seguiments a polítics i empresaris arran dels documents intervinguts per la policia espanyola als Mossos d'Esquadra en una incineradora.

La jutge que portava el cas de Bosch va arxivar la causa dues vegades, mentre que la resta de querelles per presumptes espionatges van ser arxivades per un altre jutjat de Barcelona el gener passat. De fet, la mateixa Audiència té pendent de resoldre un recurs de la Fiscalia en què reclama que aquesta investigació també continuï. De moment, el tribunal ha reenviat la causa de Bosch a aquest segon jutjat perquè segueixi amb la investigació almenys d'aquest cas.

A l'hora de prendre la decisió, l'Audiència té en compte un informe de la policia espanyola que descriu els documents intervinguts a la incineradora, dins dels quals consten "fotografies de diferents polítics del PP, el PSOE, periodistes, empresaris, detectius, membres del cos policial espanyol, membres de Societat Civil Catalana i d'altres plataformes civils".

Espionatge "desmentit"

El jutjat d'instrucció 22 a qui l'Audiència ordena continuar investigant si els Mossos van espiar l'exlíder de SCC és el mateix que va arxivar la resta de querelles presentades per suposats espionatges arran de la documentació intervinguda a la incineradora. Aquest gener el titular d'aquest jutjat va resoldre que la tesi d'espionatge havia quedat "desmentida per les explicacions aportades pels Mossos d'Esquadra.

El jutge arribava a la conclusió que la Comissaria General d'Informació dels Mossos, "en un moment social d'especial vulnerabilitat", va fer una investigació que afectava persones "de diverses orientacions sociopolítiques", amb l'objectiu d'"obtenir el màxim d'informació sobre l'actuació de persones que, per la seva significació sociopolítica, poguessin esdevenir autors o participants d'incidents que afectessin l'ordre públic o esdevenir-ne víctimes". La policia catalana també va negar els seguiments i fins i tot el ministeri de l'Interior va assegurar que no en tenia constància.