L'Audiència Nacional anul·la la concessió de la piscina de Pedro J. Ramírez a Mallorca
La instal·lació està en un espai de domini públic, on també hi ha un embarcador i una terrassa
PalmaLa Secció Primera de la Sala del Contenciós de l'Audiència Nacional ha anul·lat per mitjà d'una sentència del 25 de maig la pròrroga de la concessió de la piscina del periodista Pedro José Ramírez –conegut com a Pedro J. Ramírez–, que té en un espai de domini públic a Son Servera, a Mallorca. El principal argument de la Sala és que en aquests casos cal justificar que aquestes instal·lacions no poden ubicar-se a cap altre lloc.
Així, l'Audiència Nacional anul·la dues ordres del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient de 2014 i 2016 amb les quals concedien una pròrroga de 60 anys a la concessió d'ocupació de domini públic a Pedro J. Ramírez. D'aquesta manera, s'extingeix la concessió administrativa prorrogada com a resposta a la demanda presentada pel mateix particular que va recórrer la concessió administrativa que li van atorgar el 2001 per establir un embarcador, una terrassa i una piscina en una zona de domini públic marítim terrestre.
En una ordre del 15 d'abril de 2014, el Ministeri va acordar prorrogar la concessió com a continuació de l'anterior i en una altra ordre posterior –del 29 de gener de 2016– va fixar el termini de duració de la concessió fins al 27 de febrer de 2074, és a dir, per 60 anys. Aquesta darrera es basava en el nou Reglament General de Costes que està en vigor, però la persona que va recórrer la decisió argumenta que ni la legislació vigent ni l'interès general emparen una pròrroga de 60 anys.
Impacte negatiu de l'enderrocament
En aquest sentit, el demandant afegeix que l'ordre no es limita a prorrogar la concessió, sinó que la modifica substancialment perquè elimina un ús públic que era fonamental per admetre una piscina que no era de necessària implantació. Davant d'això, la sentència analitza l'article 32.1 de la Llei de costes, amb relació a l'article 61 del Reglament General de Costes de 2014, per mitjà del qual únicament es pot permetre l'ocupació del domini públic maritimoterrestre a les instal·lacions que, per la seva naturalesa, no poder tenir cap altra ubicació.
L'Audiència conclou que en matèria de pròrrogues de concessions també cal justificar que les instal·lacions afectades no poden ubicar-se enlloc més, fet que no s'ha complert en aquest cas. La resolució que prorrogava la concessió fonamentava aquesta decisió en el fet que enderrocar aquestes instal·lacions provocaria un impacte negatiu en l'harmonia de l'entorn del qual formen part. Malgrat tot, la Sala considera que això no justifica la necessitat d'ocupar el domini públic per les obres de l'embarcador, la terrassa i la piscina.
Per això, i vist el caràcter excepcional i restrictiu amb el qual necessàriament s'ha de valorar tota l'ocupació de domini públic maritimoterrestre, la Sala estima que "hi ha raons d'interès públic, en canvi, per denegar la pròrroga de la concessió atorgada per l'Administració". També creu que queda justificat "acordar el desmantellament de les obres, l'única manera en la qual queda garantit el gaudi del domini públic maritimoterrestre per la lliure utilització de totes les persones i per tots els usos comuns, tals com passejar, estar, banyar-se, navegar, embarcar i desembarcar, varar, pescar...".
