L'Audiència de València imputa per delicte d'odi el líder d'España 2000

ValènciaL'Audiència de València ha imputat per delicte d'odi el líder d'España 2000, el valencià José Luis Roberto, per l'acte que va fer la formació ultradretana sota el lema "No a l'islam" el desembre del 2020 a València.

La decisió l'ha feta pública l'associació València Acull, que va denunciar els fets al ministeri fiscal, que posteriorment va sol·licitar que es jutgés Roberto. La petició va ser rebutjada pel tribunal d'instrucció número 17 de València, però ara ha estat corregida per l'audiència provincial, que ha ordenat que el líder d'España 2000 "declari com a investigat en el seu propi nom i com a representant legal del partit". 

En el seu escrit d'apel·lació, el ministeri fiscal denunciava que en l'acte es van fer afirmacions "que podrien incitar a l'odi, no només contra una religió sinó també les persones que la professen", ja que s'hauria qualificat els seus practicants d'"invasors" i de ser "un perill". De fet, en un vídeo que va enregistrar i difondre la mateixa formació ultra, es veuria José Luis Roberto afirmant reiteradament que l'islam és "incompatible amb la democràcia". En les imatges sembla que també apareixen els seguidors d'España 2000 fent una mena de paròdia en la qual s'alternava un grup de noies saltant a la corda mentre sonava música del folklore valencià amb un altre grup de persones tapades amb teles, que els organitzadors anomenaven burques, fent el mateix però amb música àrab de fons.

Polèmica multa

El polèmic acte va provocar la crítica d'alguns ciutadans, com el cas d'una dona a la qual la delegació del govern espanyol al País Valencià va multar amb 601 euros per “pertorbació de l'ordre públic” i alteració de “la pau pública” i per haver increpat els participants amb frases com "Feu fàstic, racistes", tot i que ella nega haver dit aquestes paraules. En un informe policial, també s'acusa la dona de mantenir una “actitud bel·ligerant i despectiva cap als agents” que van vigilar la celebració de la concentració.

La dona, que ha presentat al·legacions contra la sanció, encara pendents de resoldre, defensa que va exercir el seu dret a la llibertat d'expressió davant d'un “acte injust” i un “atac explícit a una religió minoritària i protegida en el nostre estat de dret”. També afirma que l'única cosa que va fer van ser “tasques de pedagogia als vianants, alhora que indicava el caràcter xenòfob de la concentració”. La denunciada ha afegit que la sanció és conseqüència de “l'arbitrarietat d'un agent de l'autoritat” i del fet que la llei de seguretat ciutadana doni valor de prova a les declaracions dels membres dels cossos de seguretat de l'Estat.