Augment imparable de les infeccions de transmissió sexual a Europa
L'ús excessiu dels antibiòtics ja provoca soques resistents i obliga a repensar els tractaments
BarcelonaMàxim històric d’infeccions de transmissió sexual (ITS) a Europa, amb una expansió més ràpida i més clara de la gonorrea i la sífilis. Fa una dècada que les notificacions creixen “significativament” arreu de la regió, segons una sèrie de quatre estudis liderats pels centres de recerca sobre el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i ITS del campus Can Ruti i publicats a The Lancet. Un augment que es dona de manera heterogènia. Els territoris del nord (Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i el Regne Unit) i l’oest (Bèlgica, Suïssa i Holanda) tenen unes taxes de diagnòstic més elevades; per sobre dels 300 casos per cada 100.000 habitants en el cas de la clamídia, per sobre dels 40 en el de la gonorrea i dels 15 en el de la sífilis. Espanya forma part del grup de països del sud i és el segon de la zona, per darrere de Malta, que registraria els valors més elevats: 38 casos per cada 100.000 habitants de clamídia; 22 de gonorrea i 10 de sífilis.
El pic d’incidència d’ITS es va registrar l’any 2019. El 2020, per la pandèmia, es va produir un descens moderat de les notificacions, però els investigadors plantegen que només es van infradiagnosticar els casos asimptomàtics. Les últimes dades que s’han reportat al Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les del 2021, confirmen que el pes de les ITS en el còmput de malalties de cada regió continua sent molt gran. Any rere any, es baten rècords de casos i apareixen nous reptes o s’agreugen els coneguts. Per exemple, el diagnòstic tardà del VIH o la gonorrea multiresistent. En aquest cas destaca el descobriment de mostres de gonorrea resistents al tractament de primera línia amb cefalosporines, que se suma ara als índexs de resistència a altres fàrmacs com els macròlids (com l’azitromicina) i les fluoroquinolones.
L’estudi ha estat coordinat per la Fundació Lluita contra les Infeccions i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, en col·laboració amb l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa) i el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i el VIH/Sida de Catalunya (Ceeiscat). Els autors atribueixen aquest esclat de contagis a una combinació de factors biològics, de comportament sexual, de connexions socials i de barreres estructurals. Les persones transgènere, les treballadores sexuals i els homes que tenen sexe amb homes són col·lectius que han experimentat més clarament aquest augment de casos, però també són la població que més tests es fan.
Un exemple són els usuaris de la pastilla que evita la infecció del VIH –profilaxi preexposició (PrEP)–, que implica un seguiment rutinari de les ITS, i estan sobrerepresentats en els resultats. També la població desplaçada (migrants i refugiats) són un col·lectiu en risc, ja que tenen més esculls a l’hora d’accedir als serveis de salut i prevenció. Però les ITS no són un problema de salut pública només d’uns pocs col·lectius ni els contagis (sovint asimptomàtics) entenen de preferències sexuals. La clamídia, per exemple, afecta sobretot dones i homes heterosexuals.
Resistència als antibiòtics
L’anàlisi assenyala que des del 2012 hi ha hagut un descens en el ritme de notificació dels casos de clamídia, que és la més freqüent entre adolescents i adults joves –un 60% tenen entre 15 i 24 anys–, passant d’una taxa de 89 a 96 casos per cada 100.000 habitants. En canvi, les xifres de gonorrea s’han duplicat dels 6 casos als 14. Dos terços dels afectats tenen entre 15 i 34 anys. Pel que fa a la sífilis, que té un impacte greu si no es detecta, es dona sobretot entre els majors de 35 anys i també ha augmentat, passant d’una taxa de 5 a 7 casos per cada 100.000 habitants.
Per interpretar les diferències regionals, cal tenir en compte la potència dels sistemes de vigilància epidemiològica i l’accés a tècniques de detecció més sofisticades i a l’abast de la població de cada país. A tall d’exemple, hi ha un enorme infradiagnòstic del limfogranuloma veneri. A Europa se’n van detectar uns 3.000 casos el 2019 i el 87% d’aquests els van reportar només quatre països: França, Holanda, Espanya i el Regne Unit.
Els experts remarquen la necessitat de nous enfocaments, com proves de diagnòstic ràpid per reduir l’ús excessiu d’antibiòtics en els casos en què la infecció no està confirmada, proves moleculars per identificar patògens resistents als medicaments i reutilitzar antibiòtics antics per al tractament de les ITS. L’anàlisi conclou que és positiu fer cribatges de VIH i sífilis, ja que totes dues causen infeccions sistèmiques greus i respostes serològiques detectables, així com per a la gonorrea i la clamídia, perquè redueix la prevalença i la gravetat de la infecció. “Amb tot, també hi ha evidències creixents de danys del cribratge que poden superar els beneficis, com ara l’augment del consum d’antimicrobians després del cribratge freqüent”, expliquen.
La detecció de la gonorrea i la clamídia entre usuaris de la PrEP provoca un consum d’antibiòtics que supera entre cinc i nou vegades els llindars de dosis que indueixen a la resistència. Això també pot causar toxicitats en el microbioma i, com a conseqüència, alterar la comunitat de microorganismes que viuen a l’organisme i desprotegir-lo contra les ITS. “En absència de símptomes, la detecció freqüent en poblacions d’alta prevalença s’hauria de limitar al VIH i la sífilis”, afirma l’anàlisi.
L'estudi també apunta diferències en el tractament en funció del país. "Tot i que la PrEP s'ha aprovat i implementat a 38 dels 53 països de la regió, encara hi ha reptes, com ara el cost, les llicències limitades i l'adherència incompleta", diuen. Els autors proposen a les autoritats adoptar la PrEP a demanda (durant els períodes d'activitat sexual o quan creguis que estàs més exposat al VIH). El cabotegravir, primer antiretroviral d'acció perllongada, té el potencial de revolucionar la PrEP contra el VIH, ja que s'administra en forma d'injecció cada dos mesos en comptes d'una pastilla diària. Pel que fa a les vacunes, les que es dirigeixen contra la clamídia i la sífilis es troben en la fase inicial de desenvolupament, i la de l'herpesvirus i la gonorrea encara s'estan investigant en assajos clínics.