Augmenta la població de milà reial a Menorca

MenorcaFa 20 anys la situació del milà reial ('Milvus milvus') a Menorca era crítica. Les amenaces a la seva supervivència provocades per l'electrocució amb suports de mitja tensió i per enverinament n'havien reduït el nombre d'exemplars de manera dràstica de 135 parelles reproductores a final dels anys 80 a només cinc parelles amb posta l'any 1998.

La Conselleria de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular va començar llavors una àrdua tasca de control i recuperació de l'espècie que continua avui dia i que involucra moltes altres organitzacions i institucions a les Balears, com el Servei de Protecció d'Espècies del Govern de les Illes Balears o l'Institut Menorquí d'Estudis. La tendència a la baixa en la població aviat va començar a canviar.

Ara es publiquen les dades de l'últim control anual i el nombre de parelles reproductores l'any 2018 va augmentar un 23% fins a un total de 43, i tant la seva distribució per l'illa com el seu èxit reproductor també són positius.

Hàbitat i biologia

El milà reial concentra la seva població a Alemanya, França i Espanya, amb alguns nuclis dispersos a l'est d'Europa i el nord d'Àfrica. A la península Ibèrica habita una àmplia franja del territori des del nord-est fins al sud-oest, i té població habitual tant a Mallorca com a Menorca. És una espècie hivernant, de manera que a la població resident al nostre país s'hi uneix un gran contingent procedent del nord a partir del mes de setembre. Cria en zones forestals properes a àrees obertes d'on obté l'aliment, i es concentra per dormir a dormidors comunals.

Consoliden vincles de parella al començament de la primavera i després construeixen nius a gran altura. S'alimenten de petits mamífers i altres aus, amfibis, rèptils i insectes, i tenen hàbits carronyaires. Amb una alçària de 60 cm i una envergadura d'entre 154 i 170 cm, el milà reial té un plomatge vermellós ratllat de fosc i ales amb diferents tonalitats amb zones blanques, negres i vermelles. Durant el seu vol es poden diferenciar per la seva llarga coa acabada en un tall en forma de ve baixa.