Per què està augmentant el càncer?

El càncer és encara una de les principals causes de mort als països desenvolupats, juntament amb les malalties cardiovasculars i les respiratòries. Es calcula que n’hi ha prop de vint milions de casos nous diagnosticats cada any arreu del món, amb una proporció semblant entre homes i dones. Els més freqüents són els de mama, pulmó, còlon i pròstata, però és important destacar que la supervivència en algun d’aquests casos és molt alta. Per exemple, el 84% de les persones que pateixen un càncer de pròstata i el 78% de mama continuen vives deu anys després del diagnòstic, un senyal que sol marcar que els tumors ja no són un perill. Però uns altres tenen xifres de supervivència molt baixes, com el de pulmó (menys del 10%) i el de pàncrees (un 1%).

El percentatge de malalts que superen un càncer ha anat augmentant les darreres dècades, a causa sobretot de noves estratègies terapèutiques i de prevenció, fins al punt que ja està per sobre del 50% tenint en compte totes les variants d’aquesta malaltia. Però això no vol dir que l’impacte global del càncer ara sigui més baix. De fet, és al contrari: malgrat la millora, la xifra total de morts per càncer, en realitat, augmenta. I, segons un estudi del grup dirigit pel doctor Habitamu Bizuayehu, de la Universitat de Queensland (Austràlia), la tendència no es capgirarà a mitjà termini, sinó que continuarà ascendint. La mortalitat deguda al càncer gairebé es doblarà a tot el món el pròxim quart de segle: han calculat que dels 9,7 milions de morts anuals actuals es passarà a més de 18 l’any 2050.

Els científics han arribat a aquesta conclusió construint un model matemàtic a partir de les dades disponibles de 36 tipus de càncers en 185 països, i així han pogut predir-ne les tendències futures. A més, han vist que la distribució d’aquest increment no serà homogènia: els països amb qualitat de vida més alta, com ara Noruega, veuran un augment del voltant del 50%, mentre que als de nivell socioeconòmic més baix, com ara el Níger i l'Afganistan, podria arribar al 300%, cosa que els acostaria a les xifres totals de víctimes d’Europa i Nord-amèrica juntes.

Més casos, però més supervivència

Per què creix (i creixerà) la mortalitat per càncer, si cada cop tenim tractaments més efectius? Els possibles motius són diversos i complexos. Per un costat, hi ha l’augment simultani de la població mundial i de la seva esperança de vida. Amb cada vegada més persones arribant a l’edat en la qual els càncers són més freqüents (a partir dels 60 anys), és fàcil entendre que els casos han de pujar també en paral·lel, per una qüestió purament numèrica. I més casos voldrà dir més morts, encara que el percentatge de supervivents continuï a l’alça.

Però aquesta no pot ser l’única explicació, perquè fa alguns anys que veiem una tendència inesperada a diagnosticar càncers en persones cada vegada més joves. Un estudi publicat recentment a Lancet, dirigit pel doctor Ahmedin Jemal, arriba a la conclusió que 17 dels 34 càncers que analitzen (a partir de dades de 23 milions de pacients entre el 2000 i el 2019) són més freqüents entre els 25 i 50 anys que abans: fins a dues o tres vegades més en els nascuts el 1990 que els nascuts el 1955. Això se sustenta en un treball de la Universitat de Zhejiang, publicat a BMJ Oncology, que observa el mateix, sobretot en països desenvolupats i a la dècada que va dels 40 als 50 anys.

El càncer és una malaltia molt relacionada amb la vellesa, per això aquesta observació és sorprenent. Indica que estem exposats a carcinògens més aviat. Per una banda, veiem una occidentalització dels estils de vida als països en desenvolupament, cosa que està afavorint factors nocius com ara la contaminació, el sedentarisme i l’obesitat, tots relacionats amb el càncer. A tot el món, de fet, l'alimentació cada vegada conté més carn processada i vermella, menys verdura i més sal, mentre que augmenta el consum d’alcohol i es manté el del tabac. Això es veu reforçat pel fet que cada vegada vivim més en entorns urbans, més tòxics que els rurals a causa de la contaminació. Són coses que tenen un impacte a totes les edats, no tan sols en la gent gran, i per això el risc de patir càncer es desplaça cap a altres franges d’edat menys habituals.

Cal un estil de vida més saludable

Malgrat aquestes dades negatives, cal recordar que, en general, estem fent avenços molt importants en el tractament de la malaltia, des de les immunoteràpies -que han reduït moltíssim la mortalitat de certs tipus de càncer- fins a una millor prevenció, que és sempre l’estratègia més efectiva. És a dir, tot i ser cert que, considerant tota la població del planeta, cal esperar que cada vegada vegem més càncers, les probabilitats que una persona superi la malaltia seran progressivament més elevades i això s’ha de considerar una victòria. Parcial, però important, perquè ens acosta cada vegada més a convertir el càncer en un problema de salut mortal, però controlable, com ara la diabetis i la hipertensió, que és un objectiu sens dubte assolible. Tanmateix, també caldrà trobar maneres de fomentar estils de vida més saludables.