Alicia González: "Augmentar els professionals de la salut mental no soluciona els problemes"

PalmaAlicia González és psiquiatra i la primera directora general de Salut Mental del Govern. Hereta la feina de l'Oficina de Salut Mental, creada pel Pacte l'any 2017 i que ella mateixa qualifica de positiva. Per davant té el repte d'incrementar el nombre de psicòlegs i psiquiatres que fan feina a la sanitat pública, així com de combatre l'increment constant dels nous diagnòstics i donar suport als professionals i a les famílies dels afectats.

Fins ara, hi havia una Oficina de Salut Mental. Què suposa, a escala pràctica, la creació d'una direcció general?

— És un impuls. Una direcció general té molta més visibilitat i coordinació amb altres institucions i un suport més directe. La Direcció General s'ha dividit en tres àrees: Prevenció de la Salut Mental i Addiccions; Planificació i Coordinació assistencial, i Formació, Innovació i Recerca en salut mental. Hi té cabuda no només l'equip del que era abans l'Oficina , sinó també el d'Addiccions, que ve de Salut Pública. Això suposa un enriquiment, perquè podrem fer feina de manera conjunta.

Com valorau la feina de l'Oficina?

— De manera bastant positiva. Són equips de professionals que fa molt de temps que fan feina en salut mental i amb els quals he tingut contacte per diferents motius, principalment a través de la meva feina en temes vinculats al suïcidi i del meu suport al 061 fent cursos de formació del tractament del suïcidi als mitjans de comunicació. En aquests anys, s'ha fet un camí bastant llarg.

S'ha anunciat que l'any 2024 es dotarà la Direcció General de Salut Mental de cinc milions d'euros. Podeu explicar a quines polítiques concretes es destinaran?

— Una part anirà a contractar personal per dotar la Direcció General i una altra a incorporar facultatius per assistir els pacients. També cal personal per als programes de prevenció i promoció, i posarem el focus en la població infantojuvenil, que ens importa molt perquè és una població de risc. S'han d'evitar complicacions en l'edat adulta, amb vigilància especial cap a la població que es troba entre l'adolescència i edat adulta, per exemple.

Tenint en compte l'auge exponencial de diagnòstics i que el pressupost que han presentat és el 0,21% del que va tenir la Conselleria de Salut el 2023, creis que és un import suficient?

— Una xifra de cinc milions és una bona aposta per posar en marxa les estratègies que tenim. La consellera té la idea de continuar incrementant aquest pressupost. Jo maneig aquests doblers i això em suposa un gran esforç a l'hora de pensar quines intervencions fer amb ells. És una gran responsabilitat

Quants psicòlegs i psiquiatres falten a les Balears?

— Segons a què ens referim, hi haurà més o menys necessitat d'efectius. Cal veure quines caresties tenen els professionals per afrontar certes patologies i posar en marxa els equips que facin falta. Sempre tenim presents els psicòlegs i psiquiatres, però en salut mental es treballa de manera multidisciplinària i hi ha terapeutes ocupacionals o integradors socials, entre d'altres, que acompanyen els usuaris en l'entorn comunitari. S'han d'augmentar els professionals, òbviament, però cal veure les passes prèvies per no haver d'estar incrementant-los constantment sense que sigui eficaç. Augmentar els professionals no soluciona els problemes, cal anar més enllà i valorar el sector social, que fa una feina magnífica.

Ara per ara, només hi ha 71 psicòlegs clínics que atenguin la sanitat pública, amb una ràtio de 5,8 per cada 100.000 habitants. De quina manera combatreu aquest dèficit crònic?

— Fa poc em vaig reunir amb psicòlegs clínics del sindicat mèdic i amb els d'Atenció Primària, perquè em donassin la seva opinió, per saber com estan i em diguessin què podem fer per resoldre els problemes que tenen. Una de les opcions és crear una borsa única de psicòlegs clínics. Ara per ara, a l'hora de presentar-se a les places, tenen dificultats per saber a què es presenten i la durada dels contractes. S'ha de fer una oferta atractiva per als psicòlegs clínics per saber realment quants en tenim i donar una xifra realista de quants se'n poden incorporar. A partir d'aquí, sabrem quines necessitats queden descobertes i intentarem donar-hi solució.

El Col·legi de Psicòlegs de les Balears diu que el Ministeri de Sanitat només ofereix dues o tres places anuals de Psicòleg Intern Resident (PIR). Què fareu per millorar la situació?

— Les comunitats autònomes sempre comuniquen les seves necessitats al Ministeri de Sanitat. Ara volem saber com estam nosaltres, per transmetre'ls una idea fidel de la realitat. Cal saber, per exemple, quants psicòlegs acaben els estudis cada any. A les Balears ara n'hi ha 50 en formació, entre Psicologia Clínica, Psiquiatra i Infermeria mental.

L'acompanyament als pacients és imprescindible, però de quina manera pensau ajudar els familiars?

— També és imprescindible, tan o més. Hi ha una sobrecàrrega en les famílies perquè, més enllà de l'impacte de tenir una persona propera afectada, també tornen cuidadores. Són importants la formació, la psicoeducació i l'acompanyament en tot el procés. Una de les línies estratègiques és fer una bona coordinació entre els professionals i els dispositius d'intervenció, perquè es faci un pla d'atenció tant per a l'usuari com per als familiars.

Més de 185.000 persones de les Balears pateixen algun trastorn mental i 5.000 d'elles, de tipus greu, que són les que sofreixen més estigma. De quina manera es farà feina per ajudar en la integració sociolaboral dels afectats?

— Un dels dispositius que més ajuden aquestes persones són les Unitats Comunitàries de Rehabilitació i Recuperació. Fan feina intensiva en tots els àmbits, tant des de la farmacologia, que cobrim els psiquiatres, com també des de la perspectiva dels psicòlegs clínics i els altres professionals. S'ha d'incidir en els recursos que té la persona i des d'aquestes unitats, dins del nou paradigma de salut mental, s'estan fixant en les habilitats individuals per potenciar que s'aconsegueixi una inserció laboral adequada. Estam parlant de persones que són més vulnerables a l'estrès i que, quan s'incorporen a un lloc de feina, les unitats els han d'acompanyar. És imprescindible. Els estudis ho avalen: les persones que estan en programes formatius-laborals milloren psicopatològicament, i això és un incentiu per abaixar-los la medicació.

El consum de benzodiazepines no atura de créixer i en els tres primers mesos de l'any ja hi havia 87.600 persones que en prenien. Què farà la Direcció General per frenar aquesta pandèmia de consum de fàrmacs?

— Hem de diferenciar el consum crònic de l'addicció, perquè moltes persones que prenen aquests medicaments [Diazepam o Lorazapem] ho fan en quantitats molt petites, que els ajuden ajuda a descansar i abaixar l'estrès. Però és clar que calen altres mesures per reduir-ne el consum. És important instaurar programes de promoció i prevenció a Atenció Primària. Un dels nostres projectes és donar suport al 061 amb quatre psicòlegs per atendre dos projectes diferenciats: un per a intervenció immediata en crisis, especialment per a pacients amb conductes suïcides, i l'altra d'atenció als professionals sanitaris, entre els quals també és elevat el consum de psicofàrmacs.

Aquests psicofàrmacs es recepten molt a Atenció Primària.

— Sí, i el que cal és una formació conjunta i veure també quines són les necessitats dels metges d'Atenció Primària, que tenen una gran pressió assistencial. Calen cursos de formació per veure com s'estan fent les prescripcions dels medicaments, quins pacients han de derivar i, quan hi ha problemes com l'ansietat, conèixer quines alternatives s'hi poden donar, més enllà de la medicació. Parl, per exemple, del mindfulness, una estratègia molt positiva per a la gestió de l'estrès, que es fa en grup i fomenta la cohesió social.

Durant l'any 2022, el Telèfon de l'Esperança va rebre 492 cridades de menors, 90 més que l'any anterior. Preveis intervencions combinades amb la Conselleria d'Educació als centres educatius?

— És fonamental treballar amb els centres escolars. No es tracta de sobrecarregar les escoles sinó, dins els programes de benestar emocional que tenen moltes d'elles, introduir-hi pràctiques per prevenir riscos, sobretot, per exemple, en el tema de les autolesions. Posarem en marxa un recurs que recollirà les sol·licituds que facin tant educadors com persones del centre educatiu, si detecten un problema de salut mental d'un alumne o propi. Funcionarà com un centre de coordinació que posarà en contacte els interlocutors amb els recursos que necessiti, com la unitat infantojuvenil, un treballador social, un psicòleg o una infermera, entre d'altres.