Augmenten les persones grans que acudeixen al Telèfon de l'Esperança arran del confinament a Balears

PalmaLa fundació del Telèfon de l'Esperança ja percep els efectes del confinament en el volum de feina habitual dels voluntaris. Les telefonades, afirma el portaveu, Lino Salas, han augmentat arran de l'estat d'alarma decretat per contenir la pandèmia del coronavirus i el perfil de les persones que sol·liciten ajuda també ha canviat. Salas assegura que ara atenen més persones grans, que superen els 65 anys de mitjana.

"Sempre hem dit que la gent que acudeix al Telèfon de l'Esperança és un adult des de 36 fins a 65 anys", afirma el portaveu. Aquesta franja d'edat suposa el 71% de les persones ateses a les Balears. Tot i això, d'ençà que es va declarar el confinament, el nombre de persones grans que hi criden s'ha incrementat. Els principals motius, indica Salas, són la soledat, en primer lloc, el fet de no poder moure's, en segon lloc, i els problemes de convivència familiar, en darrera posició.

Concretament, afegeix el voluntari de la fundació, "hi ha un 10% de les telefonades relacionades només amb la pandèmia", que tenen a veure amb "ansietat, depressió o por davant la possibilitat de contagiar-se de coronavirus". Arran d'aquest fet, el Telèfon de l'Esperança ha activat una nova línia telefònica d'assessorament i intervenció personal per abordar les situacions de sofriment psíquic relacionades amb la situació actual.

Qualsevol persona que ho necessiti rebrà una atenció gratuïta per part de psicòlegs, sanitaris, psiquiatres i metges a través del telèfon 971 46 11 12. A més, es mantindran actives les 29 línies de telèfons provincials, les 24 hores del dia. Segons ha apuntat la fundació, en aquests moments, es presten al voltant de 1.700 hores d'escolta a la setmana.

Una altra dada destacada és el nombre de persones que telefonen amb tendències suïcides, xifra que "es manté en els mateixos nivells d'abans de la crisi sanitària", segons Lino Salas. En aquest sentit, el que han observat, indica el portaveu, "és que el confinament agreuja la situació de les persones que ja patien problemes de depressió i de soledat". Però les dades revelen un detall positiu: "la gent telefona i demana ajuda".

Malgrat això, el voluntari adverteix que "això és una etapa" i que "els danys col·laterals es perllongaran". "Cal continuar treballant, la salut psíquica en quedarà afectada", avança Salas, qui subratlla els casos de les persones que han patit la pèrdua d'algun familiar a causa del coronavirus i que han de treballar el dol. "Aquest és un servei que serà més requerit quan passi tot això", afirma el voluntari.

Dues setmanes sense servei

Però el confinament, tot i generar més feina per la fundació, els ha desproveït d'eines i, com a conseqüència, ha reduït el nombre de voluntaris que hi treballen. Actualment, només la meitat dels seus membres estan en actiu, un total de 21 a les Balears. Aquests són els que reuneixen els requisits per fer feina des de casa, és a dir, els que tenen un telèfon fix, un ordinador i una sala aïllada des d'on atendre els usuaris. A més, explica el portaveu, durant les dues primeres setmanes de quarantena no van poder agafar el telèfon a la seu perquè el Govern va recomanar posar en marxa el teletreball, però els canvis a la centraleta per poder rebre les cridades als telèfons dels voluntaris van tardar uns dies.

En qualsevol cas, el voluntari recorda que "qualsevol crisi personal o mundial té molts aspectes negatius, però també representa una oportunitat". Aquesta és la resposta que els orientadors donen a la majoria de persones que acudeixen al Telèfon de l'Esperança demanant ajuda. El que proposen, indica Salas, és "un canvi d'actitud, perquè ningú no et dirà el que has de fer, sinó que ets tu mateix qui n'ha de trobar la resposta".