La llei balear d'educació fixa la inversió pública en un 5% del PIB

PalmaIncrementar la inversió en educació fins a un 5% (ara és d'un 3,18 per cent, segons l'STEI) del Producte Interior Brut (PIB) en un període de vuit anys –tot i que “si es pot fer en menys temps, millor”–; garantir la presència de la llengua pròpia en, com a mínim, la meitat del còmput escolar –el model lingüístic que estableix la llei de Decret de mínims–, com ja va avançar l’ARA Balears; regular l’etapa educativa de 0 a 3 anys, universalitzar el cicle i fer-lo gratuït per garantir una educació equitativa i de qualitat; mantenir l’equilibri i l’oferta entre l’escola pública i la concertada i fer un repartiment d’alumnes equitatiu; impulsar la Formació Professional, ampliant-ne i millorant-ne l’oferta formativa; i reduir un 10% les ràtios de les aules en dos anys són alguns dels objectius i les propostes que formen part de l’avantprojecte de la primera llei educativa balear pròpia. El conseller d'Educació, Universitat i Recerca, Martí March, ha presentat aquest dimarts la versió final de l’avantprojecte d’aquesta futura llei després d’incorporar-hi algunes al·legacions (se’n presentaren 946).

Així, segons ha anunciat aquest dimarts el conseller, el document s'enviarà al Consell Escolar i al Consell Econòmic i Social per tal que elaborin els informes preceptius en un termini de dos mesos. Després rebrà el document l’IBDona, que en farà una avaluació en relació amb l’impacte de gènere del document. Després, un cop el Consell de Govern l’aprovi, s’iniciarà el debat parlamentari sobre la llei per tal d’aprovar-la. S’espera que sigui cap a final del 2021. “És absurd cercar la unanimitat tal com està la composició del Parlament en aquests moments”, ha comentat March, però no abandona la idea d’aconseguir un màxim consens social i polític quan sigui hora de tramitar com a llei aquest avantprojecte.

March ha especificat que "aquesta no és una llei lingüística", sinó educativa, i ha recordat les polèmiques que ha suscitat el tema del model lingüístic escolar inclòs en l'esborrany del projecte. No obstant això, el document final disposa d'un apartat de model lingüístic que assumeix el Decret de mínims. "Aquest projecte de llei educativa aposta pel model lingüístic actual de les Illes Balears, tot i que volem ciutadans plurilingües". Així, el castellà, "d'acord amb la normativa estatal, serà una llengua normativa i d'aprenentatge", ha dit el conseller, però un principi clar, ha especificat, és que el català és la "llengua vertebradora del sistema" educatiu. Tots els centres hauran d'assumir el 50% de català en el seu còmput escolar i, a partir d'aquí, cada centre ha d'elaborar el seu projecte lingüístic amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències lingüístiques previstes en les dues llengües oficials (català i castellà) i en almenys una llengua estrangera.

Han acompanyat el conseller d'Educació el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante; la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez; la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández; el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, Antoni Baos; el secretari general, Tomeu Barceló, i la titular de la Secretaria Autonòmica, Agustina Vilaret.

El document també inclou la nova estructuració de les delegacions territorials, que tindran més capacitat administrativa, la creació de l’Institut d’Ensenyaments Artístics Superiors, més vies de participació de la comunitat educativa, la regulació de la funció docent, l’afavoriment de la innovació educativa i la institucionalització de les polítiques que s’han estat fent des del 2015 amb l’ensenyament concertat, com l’escolarització equilibrada.

Satisfactòria lingüísticament, però sense "eufòria"

MÉS per Mallorca ha valorat positivament que el text deixi clar que s’ha d’establir un mínim del 50% del còmput horari en la llengua pròpia, així com que el català sigui la llengua vertebradora de l’ensenyament. Segons ha explicat la secretària autonòmica d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Agustina Vilaret, “això dona estabilitat al model lingüístic, ja que converteix allò que ara és un decret en una llei”. Vilaret ha assenyalat que “la llengua catalana és fonamental per a la cohesió social i, per això, cal que tingui un paper estructural en el si del model educatiu”.

Segons el president de l’Obra Cultural Balear, Josep de Luis, “és positiu que es reculli per llei el que diu el Decret de mínims, però és simplement una satisfacció, no és res per estar eufòrics”. Al seu parer, es consolida una situació. No obstant això, assenyala que havent vist el que ha passat a Catalunya amb la darrera sentència del Tribunal Superior de Justícia –que obliga la Generalitat a modificar el model lingüístic de totes les escoles catalanes per tal que garanteixin un 25% de les classes en castellà–, “hi ha marge per ser més ambiciosos”, diu; “la batalla per la normalització lingüística i l’ús normal de la llengua pròpia és una carrera de fons”, considera Josep de Luis. Per tant, l'OCB recorda que el que s’estableix normativament són "uns mínims indispensables que poden i s’haurien d’incrementar: preferiblement, cal consolidar els projectes lingüístics de centre que garanteixin la immersió i afavorir que la resta transiti cap a ella".