Avenç mèdic per millorar el tractament del càncer de pulmó

BarcelonaL’investigador català Manel Esteller fa un altre pas endavant per impedir l’avenç del càncer de pulmó. El metge i director del programa d’epigenètica i biologia del càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (Idibell) ha descobert ara un nou indici que permet preveure la resposta dels tumors pulmonars a la immunoteràpia amb l’anticòs anti-PD-1, el tractament més utilitzat en oncologia. Les dades extretes d’una investigació en cent malalts que s’ha allargat durant més de dos anys seran claus per poder aplicar, a partir d’ara, la teràpia més adequada a cada pacient en funció del tipus de tumor que desenvolupi.

Així, avui Esteller publica a The Lancet Respiratory Medicine, la destacada revista en l’àmbit de biologia i malalties de pulmó, els resultats d’una investigació que ha permès treure rellevants conclusions sobre l’evolució del càncer pulmonar. De fet, l’interès de l’anàlisi rau en la troballa d’una empremta epigenètica -la que no està afectada per qüestions genètiques sinó per l’ambient i la història de cada individu- que mostrava certes peculiaritats. “Estudiant centenars de tumors de pulmó ens vam adonar que aquells que presentaven un senyal epigenètic determinat, que hem anomenat epimmune, responien molt bé a la quimioteràpia, a diferència d’aquells que no la contenien”, indica Esteller a la publicació.

Les conclusions de la investigació apunten que un de cada tres tumors de pulmó analitzats comprenien la firma epimmune, és a dir, i explicat més tècnicament, presentaven més limfòcits T i B. Aquesta característica no la compartien aquells pacients, entre més d’un centenar, amb qui la immunoteràpia no va tenir efectes positius.

L’èxit de la immunoteràpia

L’assaig clínic liderat per Manel Esteller es focalitzava en els tumors de pulmó i de còlon, per la seva gran incidència, així com en els de pàncrees i de cervell, per l’elevada mortalitat. Només l’any 2017 es van detectar a Catalunya fins a 4.138 tumors pulmonars més i un total de 6.201 nous casos de càncer de còlon, segons dades del departament de Salut de la Generalitat. I és que el càncer continua sent la primera causa de mortalitat a Occident, juntament amb les malalties cardiovasculars. De fet, cada any moren vuit milions de persones arreu del món com a conseqüència del càncer. D’aquestes, unes 17.000, aproximadament, a Catalunya.

Els oncòlegs treballen sabent que, en un principi, el sistema immunitari de les persones s’encarrega d’eliminar les cèl·lules perjudicials que, en un futur, podrien desenvolupar tumors. Tot i això, l’aparició d’un càncer significa que les cèl·lules han après a amagar-se del sistema immunitari: no les reconeix i, per tant, no les destrueix. Per aquest motiu són importants les investigacions sobre la immunoteràpia. Avui, aquest tipus de tractament ja aconsegueix detectar la disfressa dels organismes cancerosos, és a dir, que aquesta tècnica permet a les cèl·lules benignes actuar contra les malignes.

No obstant això, encara hi ha tipologies com el càncer de pulmó, el melanoma o el càncer de ronyó contra els quals la immunoteràpia encara no és eficaç. De fet, només entre un 30% i un 40% dels tumors responen de manera efectiva al tractament.

En aquesta línia, Esteller considera bàsic conèixer cada tumor per determinar si serà o no sensible a la immunoteràpia, ja que, diu, cal considerar que els fàrmacs utilitzats són cars i no exempts d’efectes secundaris. Així, l’investigador va voler agrair la col·laboració amb finançament de l’Obra Social La Caixa, ja que, sense ells, va dir, “aquest treball no hauria sigut possible”.

“L’avenç és fruit de la suma d’esforços d’investigadors bàsics, aplicats i clínics, així com de la combinació d’inversió pública i de fundacions com l’Obra Social La Caixa”, va destacar l’investigador.