Les aventures d’un Borbó per Mallorca

PalmaLa primera vegada que Joan Carles I trepitjà Mallorca va ser el 14 d’agost de 1953. Tenia quinze anys. Ho va fer en companyia del seu germà Alfons, tres anys menor. El pare de tots dos, Joan, exiliat a Estoril (Portugal), els havia deixat sota la tutela del seu amic Francisco Carvajal, comte de Fontanar, que era propietari de tres cel·les de la Cartoixa de Valldemossa. Volia passar tranquil les seves vacances d’estiu a Angola, on tenia previst anar de safari amb la seva dona, Maria de la Mercè. L’arribada dels infants a l’antic aeròdrom de Son Bonet va causar molta d’expectació. Autoritats civils i militars els varen rebre a peu de pista.

Durant prop d’un mes i mig, els dos hostes no aturaren de visitar diferents llocs de l’illa. Fins i tot el banquer Joan March els acollí a la finca de sa Vall, a ses Salines. Tres anys després arribaria la desgràcia familiar. A Estoril, Alfons va morir en un estrany accident amb un revòlver, mai no aclarit del tot, mentre jugava amb el seu germà gran. Al cap de sis anys, el 1962, Joan Carles es casava amb Sofia de Grècia i el 1969 Franco el nomenava successor seu en detriment del seu propi pare. Aleshores el jove matrimoni ja solia passar els estius a una Mallorca, que, en ple boom turístic, s’havia convertit en el nou Montercarlo de la Mediterrània. Era la destinació preferida d’estrelles com Errol Flynn, Charles Chaplin, els prínceps de Mònaco, Rainier i Grace Kelly, i el magnat grec Aristotelis Onassis i la seva parella, la cantant d’òpera Maria Callas.

Una de les persones de màxima confiança de Joan Carles a Mallorca va ser Zourab Tchokotua, noble d’origen georgià que es presentava com a príncep exiliat. Havien coincidit en els anys de joventut en un internat de Suïssa. Zu, tal com l’anomenaven els amics, era casat amb la mallorquina Marieta Salas. El 1973, gràcies als seus contactes, aconseguí que Marivent fos la residència fixa d’estiu dels prínceps d’Espanya.

A Mallorca, Tchokotua, mort el 2019, es va convertir en l’ombra del Borbó, que a final de novembre del 1975 ja havia estat proclamat cap d’Estat. Així el retrata Miquel Payeras, periodista del setmanari El Temps : “Era qui li organitzava les gresques. Aquí l’hereu de Franco estava encantat perquè podia fer el que volgués. Ningú no es ficava amb els seus excessos. Jugava a tennis a l’Sporting Club, feia aperitius i dinars al port de Portals (Calvià) i a les nits anava a l’exclusiva discoteca Club de Mar, al moll de Palma, on lligava, bevia i vivia la vida”.

El misteriós príncep georgià, de negocis foscos, va teixir al voltant de Joan Carles una xarxa de relacions que seria coneguda com la Cort Marivent. Entre aquest grup hi havia Marta Gayà, la primera amant oficial del Borbó, que ha quedat eclipsada per la darrera, Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Ara s’ha sabut, segons va publicar Okdiario, que Gayà havia de rebre, entre el 2011 i el 2012, dos milions d’euros provinents del famós compte suís que investiga la fiscalia del país helvètic. Vozpópuli, però, ha publicat que finalment n’hi va transferir tan sols un, perquè quan tocava enviar el segon els doblers que quedaven al compte ja eren en mans de Corinna. L’advocat que gestionava el compte suís del llavors rei, Arturo Fasana, va deixar escrit que el monarca volia que Gayà tingués “un nivell de vida decent” i que per això feia la donació.

A diferència de Corinna, Gayà, de 72 anys, sempre ha defugit els focus mediàtics. És filla d’un hoteler de l’illa. “El rei emèrit -conta el periodista d’ El Temps - la conegué al Club de Mar l’estiu de 1974, quan ella tenia 25 anys. En certa ocasió pensà divorciar-se de Sofia per casar-s’hi. Amb tot, l’aleshores cap de la casa del rei, el general Sabino Fernández Campo, li llevà la idea del cap per l’escàndol que podia suposar. L’agra discussió que tingueren tots dos va acabar amb la destitució de Fernández el 1993. En una conversa enregistrada el 1990 pels serveis d’intel·ligència de l’Estat i feta pública el 2017 per Okdiario, el rei emèrit anomenava “my girl ” (la meva al·lota) Gayà i considerava els seus anys de relació amb ella com “els més feliços” de la seva vida.

Mur de silenci

Aquella aventura extramatrimonial, que a Mallorca era un secret públic, tan sols la publicava la premsa estrangera. No va ser fins l’agost del 1992 quan la revista espanyola Época, de tendència dretana, s’atreví a treure una foto a tota portada de Gayà amb el títol “ La dama del rumor ”. Fou l’inici del trencament del mur de silenci que, durant prop de vint anys, molts mitjans de comunicació, incloent-n’hi de progressistes, havien aixecat al voltant d’una figura considerada meravellosa pel seu paper durant la Transició. “Aquell mateix estiu del 1992 -assegura Payeras- jo també vaig publicar un reportatge sobre les perilloses relacions del rei amb la polèmica fundació del metge (Francisco) Kovacs que presidia. El reportatge, del qual es va fer ressò un diari d’Astúries, va indignar Kovacs, que ens amenaçà de dur-nos a la barra. Finalment, però, no ho va fer. Altres mitjans com El Mundo tampoc no s’estaven d’informar dels sospitosos negocis del rei i altres aspectes de la seva vida privada. Si totes aquestes informacions haguessin estat mentida, els haurien duit a judici a tots”.

Malgrat que ja s’havia aixecat la veda a Joan Carles, la Casa Reial encara tenia molta d’influència. El 1995 una revista italiana publicava una foto del rei prenent el sol completament despullat al seu iot. A Espanya aquella imatge no aparegué enlloc. Toni Salvà, fotoperiodista d’ El Mundo a les Balears entre el 1985 i el 2002, assegura que hi ha altres fotos més compromeses del llavors rei que tampoc no varen veure la llum: “A Menorca es feren fotos del Fortuna amb dones en topless. Els mitjans no les publicaven o bé per autocensura, per por, o bé perquè les comprava la revista Hola, que finalment no les publicava per no molestar la Casa Reial”. A Salvà no li falten anècdotes d’aquella època. “Un dia a la reina no la deixaren pujar al Fortuna. Aquí el rei es pegava la gran vida. A mi mai no em requisaren negatius, però a companys meus paparazzi, sí”.

Pedro Prieto, el veterà fotoperiodista del diari Última Hora, també va tenir dificultats per seguir les tresques del monarca campechano per Mallorca: “Quan anava darrere d’ell per la carretera, la policia m’aturava i em demanava la documentació. Al cap de vint minuts em deixaven partir, però ja li havia perdut el rastre. Sempre tenia cinquanta cotxes per sortir de Marivent”.

Un iot d’agraïment

Prieto reconeix el paper cabdal que ha tingut el rei emèrit en la promoció de Mallorca: “Va dur fins aquí grans figures mundials: Lady Di, juntament amb el príncep Carles, en quatre ocasions (la primera, el 1986), el president nord-americà Clinton, el 1997, i els emperadors del Japó”. Aquestes personalitats, afegeix el fotoperiodista, arrossegaven “un estol de periodistes que feien que cada setmana el nom de Mallorca sortís a tots els diaris del món”. Això, assegura, “provocà que molts turistes, sobretot britànics incondicionals de Lady Di, ens visitassin”. Per agrair aquesta tasca de promoció, l’any 2000 l’hoteler Gabriel Escarrer, al capdavant d’un grup d’empresaris, regalà a Joan Carles un iot de 21 milions d’euros, que també va ser finançat, en part, pel Govern balear. Era el seu tercer Fortuna.

“També hi ha hagut molts empresaris illencs -recorda Prieto- que s’han aprofitat de la presència del rei emèrit per potenciar els seus negocis. En són un clar exemple els propietaris de llocs exclusius com el port de Portals i la discoteca Club de Mar”. Allà on Joan Carles ha aconseguit dur més publicitat és a la Copa del Rei de vela, que es fa a la badia de Palma des dels anys vuitanta. “Aquesta competició -afirma Payeras- és una passarel·la de vanitats”.

A Mallorca el rei va ser íntim de l’escriptor Baltasar Porcel. En un principi, l’andritxol n’havia d’escriure la biografia, però finalment l’encàrrec va caure en mans de l’aristòcrata i escriptor madrileny José Luis de Vilallonga, integrant de la Cort Marivent. L’escriptor palmesà José Carlos Llop nega que Porcel tingués una actitud servil envers el monarca: “El va convidar unes quantes vegades a la seva casa de Sant Elm. Ell, però, no es deixava enlluernar pel poder. No era submís. Ja li anava bé tenir oberta la porta del rei”.

Cas Nóos

La decadència de la Corona començà, precisament, a la seva illa d’esbarjo. El febrer del 2006 el diputat socialista Antoni Diéguez va demanar al Parlament explicacions sobre el milió dos-cents mil euros que el Govern Matas s’havia gastat un any abans en la primera edició de l’Illes Baleares Forum. Rere l’organització d’aquell esdeveniment hi havia l’Institut Nóos del gendre de l’aleshores rei, Iñaki Urdangarin. El jutge José Castro i el fiscal Pedro Horrach, que investigaven el macrocàs Palma Arena, varen obrir la capsa dels trons. La Casa Reial va provar, primer, de desvincular Urdangarin de Nóos; després, de desterrar-lo a Washington -on treballà per a Telefónica-, però finalment es va desvincular del gendre de Joan Carles I.

Segons unes filtracions publicades pels diaris ElEspañol i Okdiario, el 2015 el comissari Villarejo i Corinna mantingueren una conversa a Londres, en la qual l’amant del rei confirmava que Joan Carles I havia tingut un paper destacat en la trama Nóos. Urdangarin va acabar condemnat i encara compleix condemna a la presó de dones de Brieva, a Castella i Lleó. Ara la Corona suma un nou maldecap amb el rei emèrit investigat per la Fiscalia suïssa per la presumpta donació milionària a Corinna. Aferrat a la inviolabilitat constitucional, qui fou cap d’Estat durant trenta-nou anys està més tot sol que mai i pràcticament ja no ve per Mallorca, on visqué com un rei.