Els avions ja contaminen més que els cotxes a les Balears

PalmaLes emissions de CO2 dels avions comercials que operen a l’espai aeri balear varen ser superiors a les dels cotxes que circulen a les Illes per primera vegada a la història l’any 2019. Cal tenir en compte que aquest indicador és el més significatiu quan es parla de gasos d’efecte hivernacle. A falta de tancar les dades d’emissions del 2022 per part dels diferents organismes que intervenen en l’elaboració estadística, els experts consideren que amb el nombre de vols i passatgers de l’any passat, es pot afirmar que, per segona vegada, l’aviació comercial haurà emès més CO2 que tots els cotxes de les Illes. L’impacte ambiental dels gairebé dos milions de tones de CO2 que els avions varen emetre el 2019 (1.945.000) va desbancar el cotxe del seu regnat contaminador. Aquell any, el vehicle privat va emetre 1.932.000 tones de diòxid de carboni.

“L’aviació s’ha convertit en un problema central i és urgent actuar, perquè, per molt que el vehicle privat també està per damunt del que pertocaria, el creixement més exagerat els darrers anys es produeix en el nombre d’avions i passatgers, amb emissions que són causants directes del canvi climàtic”, explica el professor de Geografia de la UIB Ivan Murray. En matèria de combustible, el 2019, que és el darrer any del qual hi ha xifres d’activitat completa –després va venir la pandèmia–, “l’aviació, amb 618.000 quilotones (kt), gairebé va arribar a consumir el mateix que el transport per carretera, amb 687.000 quilotones”, explica Murray.

Precisament un dels aspectes que veuen amb més preocupació els experts és el creixement exponencial de l’activitat aèria, que no ha deixat d’augmentar des del boom del turisme –amb l’excepció de la pandèmia. En concret, fa només 20 anys, el 2004, les 478.908 kt de combustible que carregaven els avions a les Balears eren un 35% menys que el total del consum del transport per carretera. Actualment, la xifra s’ha igualat pràcticament, i això implica que el consum de combustible de l’aviació a les Illes ha augmentat prop d’un 30% . “No és d’estranyar, perquè hi ha una sobreprotecció del sector aeri. Hem de recordar que el querosè [el combustible que fan servir els avions] no paga IVA, que les companyies aèries són unes de les grans beneficiàries de les inversions públiques que s’han fet després de la pandèmia i, en definitiva, que el turisme és una aposta institucional a la Unió Europea. Després venen els laments sobre l’increment constant de les emissions”, conclou Murray, qui recorda, a més, que “el combustible que carreguen els avions a les Balears és només l’estrictament necessari per complir els paràmetres de seguretat per al vol de tornada”. “Hem de tenir en compte que hi ha més combustible cremat sobre les Illes, el que han repostat en origen”, apunta.

Contaminació per altres gasos

L’aviació s’ha erigit com el mitjà de transport més contaminant no només per les emissions de CO2. Quant a altres gasos considerats d’efecte hivernacle, com l’òxid nitrós, l’òxid nítric i el diòxid de nitrogen, les emissions dels avions s’imposen a les del parc de cotxes de les Balears. “És un fet que tenim una dependència important de l’aviació, i com a Govern no podem fer grans coses perquè l’operació aèria està regulada a escala estatal i internacional. Per aquest motiu, centram els nostres esforços en la millora de la mobilitat terrestre, on sí que tenim marge de maniobra”, afirma el director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu.

“L’aviació és el mitjà de transport que més emissions genera per persona. És, per tant, el més contaminant i el més desigual: un 1% dels europeus agafa el 50% dels vols. El pitjor de tot plegat és que les previsions són de continuar augmentant”, lamenta el president del Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic de les Illes, Pau de Vílchez.Davant de les fortes crítiques dels sectors conservacionistes i dels experts, les companyies aèries i la UE es refugien en els combustibles verds, els SAF –Sustainable Aviation Fuel–, en les seves sigles en anglès, com una de les grans esperances del sector. Però De Vílchez no hi confia gaire, precisament per les informacions que arriben d’algunes companyies. “El mateix president de Lufthansa, en una compareixença digna de lloança per la seva sinceritat, va dir que si la companyia de bandera alemanya ha d’emprar SAF, per produir-lo es consumiria la meitat de l’energia elèctrica que genera el país.Crec que no ens poden explicar més clarament que no hi ha altre camí que el de canviar de model de consum, no canviar de combustibles”, afegeix.

En el cas de les Balears, la contaminació que generen els avions esdevé un element especialment sensible per la dependència que té l’economia del turisme i perquè altres fórmules de transport, com el vaixell, només es fan servir en distàncies curtes. “Quan fa anys que reclamam seriosament que els governants comencin a fer polítiques de decreixement, no ho deim per dir. És que no tenim alternativa. Als anys 70 i 80, els defensors del turisme es referien al sector com la indústria sense xemeneies. Ara sabem que genera tant de fum i tanta contaminació com altres. És hora de començar a reduir el subsidi sistemàtic que reben l’aviació i el turisme i minvar la capacitat de càrrega, o la nostra contribució al canvi climàtic no complirà en absolut cap compromís dels que es fixen a escala internacional”, diu Ivan Murray.

En plena Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (COP28), el transport és un dels eixos fonamentals del debat, perquè és un dels grans causants de les emissions contaminats, que no només no es redueixen, sinó que augmenten, com queda palès en el cas de les Illes. Els estats no estan assolint els compromisos marcats a l’Acord de París de 2015, i les previsions d’escalfament global ara mateix ja se situen entre 2,1 i 2,5 graus de temperatura. Pau de Vílchez, que participa en la cimera, insisteix que “no ens hem d’autoenganar amb una substitució de combustibles”. “Les tecnologies per fer els nous combustibles són caríssimes, i massa incipients. Per tant, l’aviació tal com la coneixem no té futur. Els avions hauran de ser més lleugers i més lents, i això afecta directament el model econòmic balear”, apunta.

Per la seva banda, Aena –la companyia que gestiona els aeroports– assegura que està mitigant la seva petjada amb una inversió global de 750 milions d’euros, segons han explicat a l’ARABalears fonts de l’empresa. De fet, Aena afirma que ha reduït un 67% les emissions de gasos d’efecte hivernacle al conjunt de les seves operacions. “Gràcies al nostre pla d’acció climàtica”, diuen. “Les nostres instal·lacions consumeixen energia 100% renovable”, afegeixen. També remarquen que, abans de final d’any, l’aeroport de Palma tindrà “més de 200 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics”.

Descarbonització balear

La bona notícia, enmig de l’augment d’emissions a les Illes, va arribar divendres des de la Comissió Europea, que ha inclòs les Balears dins un grup de 30 illes que rebran tot el suport per assolir la descarbonització i la independència energètica completa l’any 2030. Europa posarà a disposició de les Illes especialistes i tècnics per donar suport als processos i les mesures que es poden aplicar en el procés de transició cap a una energia neta. “Estam molt satisfets perquè a les Balears volem descarbonitzar, i disposar de recursos ens permetrà triar bé les accions i les estratègies. Evidentment, el transport hi juga un paper clau”, va explicar el director general d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, Diego Viu, a l’ARABalears.

Ara bé, la notícia del suport europeu a l’estratègia de descarbonització de les Balears arriba poques setmanes després que el Consell de Mallorca hagi iniciat els tràmits per ampliar la capacitat de la xarxa viària a l’entorn de la via de cintura, cosa que ha estat molt criticada per les organitzacions ecologistes.