Rubén del Campo: "Els avisos de l'AEMET s'envien automàticament a les comunitats i a l'Estat"

BarcelonaRubén del Campo és meteoròleg i el portaveu nacional de l'Agència Espanyola de Meteorologia (AEMET). Ha estat una de les cares visibles durant la crisi del temporal que ha devastat el País Valencià i ha deixat almenys 200 víctimes mortals.

L'última setmana la feina de l'AEMET ha estat al punt de mira. Com estan?

— És difícil de descriure. D'una banda, no podem estar contents ni satisfets quan una de les missions de l'AEMET és salvaguardar vides i béns i evidentment això no s'ha aconseguit. Per altra banda, és cert que nosaltres hem treballat de la manera més honesta possible amb les eines més avançades que hi ha actualment. Els nostres avisos es van llançar bé i amb temps i ja havíem avisat des de feia dies que venia una DANA i que podia deixar aquestes pluges torrencials a l'àrea mediterrània.

Quin dia exactament detecta l'AEMET que hi pot haver un temporal com el que va afectar el País Valencià?

— Dijous 24 d'octubre llancem la primera publicació a tots els canals i xarxes socials.

I a partir d'aquí quina és la cronologia de les comunicacions?

— El 24 fem una primera publicació, el 25 la segona indicant que podria deixar pluges intenses, sobretot a la Mediterrània. Després, el 26, a part de les publicacions a les xarxes fem una nota informativa que fem arribar als mitjans. Diumenge 27, veient el perill de la situació, publiquem un avís especial. És un informe previst pel Pla Nacional de Predicció i Vigilància de Fenòmens Meteorològics que s'emet quan se sap que la situació serà molt adversa i afectarà moltes zones. Dilluns comencen a arribar les primeres alertes per zones concretes i ho avisem. I dimarts es repeteix tot i, a més, enviem els primers avisos vermells, que són els que impliquen un perill extrem per pluges torrencials que poden superar els 180 l/m².

A quina hora s'emet el primer avís vermell?

— El primer s'envia a les 7:30 hores al sud de València i es va ampliant fins que a les 9:30 htota la província, menys una zona, té avisos vermells emesos. A més, nosaltres durant tot el dia anem insistint a les xarxes socials amb vídeos indicant que al migdia ja hi havia inundacions i demanant molta precaució, tot i que aquesta recomanació li correspon a Protecció Civil.

L'AEMET no es comunica directament amb Protecció Civil o amb el govern valencià?

— Tots els avisos que t'he explicat s'envien de manera automàtica. Els avisos de l'AEMET s'envien automàticament a les proteccions civils autonòmiques i a l'estatal. No depèn d'una persona sinó que l'avís groc, vermell i taronja sempre s'envien automàticament. Hi ha un sistema que es diu RAN (Red de Alerta Nacional) que és gestionat per la Protecció Civil Estatal que recull els nostres avisos de forma automàtica, molt fiable i que garanteix que sempre arriba al receptor. No és com un correu electrònic, una trucada o un whatsapp, que en un moment donat pot arribar o no llegir-se.

Veient que no hi havia cap reacció per part del govern valencià, es plantegen trucar?

— Nosaltres quan són coses greus sempre fem un reforç telefònic trucant a les Proteccions Civils. A partir d'aquí cada comunitat activa els seus protocols i alertes. Els nostres avisos són la matèria primera perquè cada comunitat autònoma activi els procediments que té al seu pla. Dimarts les comunicacions amb les proteccions civils van ser contínues, però a partir d'aquí jo ja no sé què va passar ni quins protocols es van seguir perquè l'avís final per SMS s'acabés fent a la tarda.

Com es decideix de quin color és l'avís? Això també és automàtic?

— En aquest punt sí que és on entra en joc l'experiència del meteoròleg perquè, un cop tens l'avís, cal analitzar molts factors per decidir de quin color ha de ser. Per posar-li un exemple, no és el mateix una alerta de calor a 40 graus a Córdoba que a Burgos. Tenim un equip de predictors meteorològics distribuïts per tot l'Estat i cadascun va fent els seus pronòstics i vigilància. No només es fa una previsió del temps, sinó que contínuament es va veient on va aquesta tempesta. Per exemple, amb la forta tempesta de dilluns a Barcelona la previsió era un avís taronja, però vigilant es va veure que les tempestes serien molt fortes i va pujar a vermell. Es va monitorant els temps i quan es tenen totes les dades a sobre de la taula i es veu que és molt probable que se superi un determinat llindar, es decideix emetre l'avís d'un color. Com més alt és el llindar que se superarà, més alt és el color. És com un semàfor en què el més extrem és el vermell.

Després del que ha passat, no s'ha plantejat que l'AEMET pugui ser qui envia un SMS d'alerta a la població?

— L'AEMET legalment no té competència per enviar l'alerta massiva per SMS. Cada organisme té les seves competències clarament definides i l'AEMET no pot fer aquests enviaments. L'únic que pot fer és avisar a través de la seva aplicació. Ara bé, quan tot torni a la normalitat segurament es farà un replantejament entre tots els gestors d'emergències perquè la comunicació sigui més eficaç. És evident que alguna cosa ha fallat aquí i no es pot negar.

En altres països funciona igual?

— Hi ha diferents models. Un en el que ens fixem moltes vegades és el dels Estats Units, pels missatges que els mateixos dirigents polítics llancen. Tenim l'exemple recent de l'huracà Milton, que es va formar superràpid i que dificultava molt l'evacuació perquè hi havia poc marge de maniobra. Els alcaldes de grans ciutats, el governador i el mateix Joe Biden van donar missatges que no podien ser més clars: "Si vostè no evacua, morirà". Als Estats Units tenen molta més experiència i han patit molts fenòmens adversos, per tant, envien missatges molt crus i directes a la ciutadania. Potser és un sistema que podríem importar amb aquesta idiosincràsia. Ara bé, també caldria que llavors no passi com l'any passat a Madrid, que es va enviar una alerta avisant d'una forta tempesta i va haver-hi crítiques perquè aparentment no havia passat res. Si la tempesta hagués arribat a Madrid, no sabem quantes vides hauria salvat aquest missatge.

L'AEMET va preveure que caurien més de 180 litres al País Valencià, però a Xiva o Utiel en van arribar a caure 600. No es pot afinar més la predicció?

— Quan fem predicció meteorològica ens basem en models. Un model és una visió que s'acosta a la realitat, però no és la realitat. Quan hi ha una situació tan violenta com la de València, aquests models tenen dificultats perquè necessiten moltíssimes dades i, tot i això, mai tindràs una foto perfecta de l'atmosfera. Amb aquestes tempestes que et deixen 700 litres en dotze hores, les mateixes lleis físiques de l'atmosfera i la limitació de la computació ho fan tot extremadament complicat. Encara estem lluny de poder predir que cauran 700 litres amb certesa, per això ens basem en un llindar. Dir que se superaran els 180 litres ja és fer saber que hi haurà problemes molt grans. Això sí que està a les nostres mans.

Ens hem de preparar per viure altres episodis com aquesta DANA?

— Sí, i seran més freqüents i més intensos. Un estudi del World Weather Attribution diu que un fenomen com aquest ara pot ser el doble de probable a conseqüència del canvi climàtic. De fet, les DANA dels últims anys han estat més intenses que les dels anys 60, 70, 80 o 90. Hi ha un increment força clar de la intensitat, ja que els dies que més plou, ho fa molt més fort.

Pot semblar una pregunta bàsica, però, tenint en compte tot el que ha passat, què recomanaria a la gent que miri per informar-se del temps?

— No és fàcil donar aquesta resposta després del que ha passat. Com a organisme meteorològic ens podríem replantejar ser encara més actius. Ho som molt a les xarxes, però també ho podríem ser més als mitjans de comunicació. Cal pensar-ho amb calma, però per descomptat cal arribar més a la població. Ara bé, tot i que hem d'aconseguir això, no podem responsabilitzar del que ha passat al fet que la gent s'informi o no.