Entre l’avorriment i l’angoixa: com els nins viuen el confinament
Els infants, que compten les hores per poder sortir al carrer, valoren haver pogut estar més en família, però enyoren jugar a fora
PalmaEs moren de ganes de sortir, confessen tots els infants consultats per l’ARA Balears que han participat en aquest reportatge sobre com han viscut el confinament. Sens dubte, són els qui han patit de manera més estricta el tancament a casa des que es va decretar l’estat d’alarma pel covid-19. A partir d’aquest diumenge, el govern espanyol permet als menors de catorze anys acompanyats d’un adult fer una passejada, com a màxim, fins a un quilòmetre de casa, durant una hora al dia. Podran dur juguetes, bicicletes, patinets i pilotes.
“M’agrada quedar a casa, però trob a faltar córrer”, diu en Nil, que ha fet els nou anys al febrer. També explica que el que més enyora de l’escola és “l’hora del pati i jugar a la pilota”. A la pregunta de quantes ganes té de passejar pels carrers de Palma, de zero a deu, pega un crit molt fort i diu: “Deuuuu”. Així i tot, li treu la part positiva al confinament i parla de com li agrada estar en família i explica, emocionat, que ha jugat per videoconferència a escacs amb el seu amic Martí.
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, el 13 d’abril va dir que calia mantenir els infants a casa perquè són un “vector de transmissió de la malaltia”. Un argument que a Nur, que té onze anys, no l’acaba de convèncer perquè no s’hagi deixat sortir els infants durant tant de temps, mentre que els cans van pel carrer. Ella viu a Valldemossa i la seva casa pega al camp, així que ho té bé per no sentir l’angoixa de l’espai tancat. Tot i això, amb el seu germà passen pràcticament tot el dia a casa. “Ens inventam jocs amb el menjaclosques de paper per moure’ns un poc i et pot tocar, per exemple, pujar cinc vegades l’escala”. També confessa que se sent “estranya mirant per la finestra sense poder anar defora” i que ha vist la reprovació als ulls dels veïns qualque vegada que ha tret els fems. D’altra banda, aprofita el temps per escriure i també està encantada que s’hagi pogut comprovar que “aturant el món durant un poc de temps es pot recuperar el planeta”.
Hèctor té dotze anys i es descriu a si mateix com un nin molt impacient i actiu. Abans del confinament anava a karate, feia vela i estudiava música al conservatori. “He passat de fer totes aquestes coses a no fer res”, diu. Això sí, cada dia fa exercicis de flexions i abdominals amb els seus pares i, per videoconferència, amb dues ties i la seva germana que ha quedat a Irlanda a fer el confinament. “En realitat, el confinament no el veig malament, estic bé”, diu amb un to positiu, però reconeix que ha tingut moments d’aclaparament total. Parla també de com l’impacta el fet de veure els seus pares quan tornen de fer la compra, com es fiquen a la dutxa i després ho desinfecten tot. “Però tenc tantes ganes de sortir que fins i tot aniria a fer la compra”, confessa. Comenta que els caps de setmana pugen al terrat. “Després de tant de temps al pis, quan obrim la porta i veig tanta llum em fa sentir com un vampir”, conta.
Lluc està embarassada de set mesos i mig, és mestra d’escola i mare de Nil, que té quatre anys. Mai s’hauria imaginat passar així la seva baixa per maternitat. “Pensava que en aquestes altures seria a la platja llegint un llibre i ara hi ha dies que la casa em cau damunt”. De com ho du el seu fill, diu que les primeres setmanes va estar molt bé, però que “ja ha arribat a un punt que està més irritable i que plora per coses que no tenen importància”. Les setmanes de tancament li estan passant factura, afirma. Es lamenta que “els nins han estat els darrers perquè no som un país que tingui en compte la infància, malgrat que són persones que estan en evolució i s’han de cuidar especialment”. Li sembla surrealista la primera proposta del govern espanyol de deixar sortir els menors per acompanyar els adults a fer la compra o a la farmàcia. “Rectificaren per pressió social. No comprenc com no entenen que el que necessiten és sortir i respirar i que als infants a ciutat els fa falta pegar una bona correguda”.
Finalment, el govern de Pedro Sánchez ha escoltat les demandes dels pares i mares, i als carrers i a les places hi haurà nins, però de moment res d’anar als parcs infantils. El que hauran de vigilar les famílies, abans de tancar la porta de casa, és que ningú tingui febre o símptomes de covid-19.