Els avortaments davallen un 12% a les Illes, però augmenten els que es fan a la sanitat pública

PalmaMenys avortaments, però més ús de la sanitat pública per practicar-los. Aquest és el balanç que fa el Govern balear de les xifres de 2020. Els avortaments varen davallar un 12% a les Illes l'any passat en comparació amb el 2019, segons ha comunicat aquest dijous la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido. Però mentre que l'any passat les dones que varen recórrer a la xarxa pública per interrompre voluntàriament el seu embaràs varen ser un 63% del total, el 2019 varen ser un 58%. Això converteix l'Arxipèlag en la comunitat on es fan més avortaments a través dels serveis públics.

En xifres absolutes, l'any passat es varen fer 2.880 interrupcions voluntàries de l'embaràs a les Illes, mentre que el 2019 la dada va ser de 3.310. Garrido ha informat d'aquestes xifres després de reunir-se amb la directora de l'Instituto de las Mujeres del govern d'Espanya, Maria Antonia Morillas, la qual ha viatjat a l'Arxipèlag per conèixer la tasca que fa la Comunitat Autònoma en relació amb aquesta qüestió.

Tot plegat, ha assenyalat Garrido, demostra que les dones tenen garantida l'assistència i l'acompanyament en aquests processos a les Illes. En aquest sentit, la directora de l'Instituto de las Mujeres visita les Balears per recollir estratègies i propostes en el context de la reforma de la Llei estatal de salut sexual i reproductiva, especialment en matèria d'objecció de consciència, salut sexual, violència en diferents àmbits i ventres de lloguer.

La consellera de presidència ha detallat que l’any 2020 es varen fer a Balears 2.880 avortaments, la majoria dels quals en la franja d’entre 25 i 34 anys. El 63,3% es va fer a centres de titularitat pública i un 36,7% a centres privats. "Això vol dir que les dones de les Illes poden decidir lliurement sobre el seu propi cos i que tenen reconeguts i garantits els seus drets, tot i que ens queda molt per fer", ha afirmat Garrido.

Després de les Illes, les comunitats on es varen fer més avortaments a través de la sanitat pública el 2020 varen ser Cantàbria i Catalunya. A l'altre extrem hi ha comunitats com Múrcia, Madrid o Andalusia, on tots els avortaments es fan a clíniques privades. Aquestes xifres són, per a Garrido, "una demostració que les Illes continuen sent un territori referent en matèria d'igualtat i que des del 2015 estam fent feina per una sanitat pública, universal, gratuïta, accessible i de qualitat per a totes, que atengui especialment les necessitats de les dones que volen avortar de manera segura, sense importar el seu nivell de renda".

Avortament sense consentiment patern als 16

Per la seva banda, i en relació amb la Llei de salut sexual, Morillas ha manifestat que el govern de l'Estat vol que aquesta "prioritzi l'educació sexual, l'accés universal a l'anticoncepció, la salut menstrual i l'atenció ginecològica universal i de qualitat". Així, el "principal propòsit és garantir l'obligatorietat de l'educació sexual, per això és imprescindible que formi part del currículum bàsic d'educació Primària i Secundària, que ha de ser obligatori a totes les comunitats autònomes", ha afegit.

La membre de l'executiu espanyol ha explicat que entre els temes que s'han posat damunt la taula en aquest sentit hi ha la possibilitat de fer gratuïts els anticonceptius, rebaixar l'IVA dels productes d'higiene femenina, així com poder avortar sense l'autorització paterna a partir dels 16 anys. En aquest darrer cas, Morillas ha puntualitzat que es tracta d'equiparar la interrupció voluntària de l'embaràs a altres decisions que la pacient pot prendre lliurement a partir d'aquesta edat.