Joan Queralt: "Avui el mafiós abans que pistoler és emprenedor"

Dossier Els tentacles de la màfia Desplega

1.

L’estratègia empresarial de les màfies per estendre’s al món

2.

La màfia italiana canvia les armes per la corbata

3.

"Avui el mafiós abans que pistoler és emprenedor"

Joan Queralt fa 33 anys que investiga el crim organitzat; com a periodista sempre s’ha interessat pels poders paral·lels, a l’ombra. Als anys 70 va viure a l’Amèrica Llatina i va molestar prou el règim argentí del general Videla per haver de tornar a Barcelona amenaçat. Enyorat, es va fixar en Itàlia, i allà hi va trobar el doble estat, les clavegueres dels serveis secrets i el crim. Investigant la lògia P-2 va topar amb la màfia i des de llavors la combat explicant-la, un acte “de militància”, diu. L’últim llibre que ha publicat és Mafias & economía & política. Ilegalidad económica y crímen organizado en la era de la globalización.

Ens imaginem els mafiosos com individus sanguinaris i amb gust per als tirotejos al mig del carrer.

— Aquestes imatges són estereotips; la realitat criminal del segle XXI no hi té res a veure. Avui el mafiós abans que pistoler és emprenedor. És crim que es fa amb indústria i activitat econòmica. Exploten econòmicament la violència, però la seva violència és instrumental, estratègica, discontínua. No és un fi en si mateix; el seu ús com a capital produeix i assegura riquesa. Les màfies disparen només quan hi estan obligades, si els seus negocis es veuen obstaculitzats o si els és útil. Prefereixen els mètodes més profitosos de la corrupció i la connivència amb altres poders, els seus cavalls de Troia més eficaços. Els mafiosos saben que comprant es pot condicionar amb un instrument menys visible i perillós que la intimidació.

Quines estratègies de les empreses privades han adoptat les organitzacions criminals?

— Internacionalització; diversificació d’activitats, sectors i inversions; subcontractació; acords de col·laboració amb altres grups i organitzacions nacionals o estrangeres; innovació; desenvolupament tecnològic. Temps enrere, les autoritats italianes van interceptar una trucada telefònica en què un mafiós li deia a un altre: "No m’interessen els que fan bam-bam als carrers, sinó els que fan pim-pim al teclat". És la nova Màfia 3.0., la que utilitza darknet i paga i cobra en bitcoins.

Fins a quin punt està lligada l’activitat econòmica legal amb la del crim organitzat?

— L’una i l’altra componen un entramat capaç de donar vida a una economia mixta sorgida de la fusió de capitals legals i il·legals que ha acabat transformant-se en un component estructural del capitalisme mundial. Un exemple: la Comissió Europea va obligar els estats, des del setembre del 2014, a incorporar a l’estimació de la seva renda nacional bruta els fluxos d’activitats com la prostitució, el contraban i la producció i el tràfic de drogues.

Com ha canviat el crim organitzat per la pandèmia?

— Primer la criminalitat internacional va travessar un període de retracció, a causa de les restriccions i la reducció de la mobilitat a tot el món, que va impedir el transport de mercaderies com precursors químics per a l'elaboració de la droga i productes falsificats procedents de l’Àsia. També van caure els ingressos de les extorsions, per la crisi econòmica. Però, com és habitual, va reaccionar i es va adaptar amb més rapidesa que l’economia legal. Va diversificar les activitats obrint-se a nous negocis il·lícits com el contraban i el comerç de màscares, guants, proves ràpides, productes mèdics i farmacèutics; o expandint, tant com fos possible, els ja existents, com la usura o la infiltració en l’economia legal; modificant logístiques i mètodes de venda, en particular en el mercat de la droga, o utilitzant comunicacions encriptades per mantenir els seus negocis. Després d’un any d’emergència sanitària, a Itàlia ja s’estimava que la infiltració dels capitals mafiosos a l’economia legal pujava a 5.200 milions d’euros, i avui podem afirmar que la ciberdelinqüència ha experimentat un creixement exponencial a escala global.

La màfia russa, la 'Ndrangheta, la Yakuza, els càrtels mexicans... A Catalunya no tenim cap organització autòctona d’aquest estil.

— Els grups i les famílies autòctones que tradicionalment controlen el mercat de la droga en barris com la Mina de Sant Adrià del Besòs i la Zona Franca, les activitats dels quals s’estenen a altres delictes associats, no són comparables a les màfies internacionals. Són fenòmens locals, en algun cas amb un relatiu abast fora del seu territori, però sense la mateixa dimensió, poder econòmic ni relacions. Però sí que hi ha grups amb presència i implantació a Catalunya i molt actius vinculats a grans organitzacions de caràcter global, com les màfies xineses i nigerianes, a més de la Camorra napolitana. No són estrictament autòctones, però el seu arrelament és un risc.

Tenim la marihuana.

— Els processos de desenvolupament de la criminalitat són previsibles i reprodueixen gairebé sempre les mateixes lògiques, sigui quin sigui el territori on actuen. Avui estem en una fase d’augment gradual de la violència i d’aparició de trames policials vinculades al cultiu i tràfic de marihuana, que es poden agreujar a curt i mitjà termini. El pas següent és la infiltració a l’administració pública, la política i, per descomptat, l’economia. Formes de corrupció i d’il·legalitat que miren de colonitzar nous espais socials i econòmics.

Què hi podem fer els ciutadans?

— El jutge sicilià Roberto Scarpinato, que ha dedicat la seva vida a la lluita contra la criminalitat, va dir: “El món del crim transnacional i el món de les persones normals són les dues cares d’una mateixa moneda, dues cares que s’alimenten mútuament. Els criminals existeixen i prosperen perquè milions de ciutadans demanen béns i serveis il·legals. Ells són el mirall que reflecteix els vicis secrets de la gent comuna a tot el món”. I Al Capone deia el mateix: “Tot allò que faig és respondre a les necessitats del públic”. Hem de ser-ne conscients. I tenir clar que l’activitat criminal no és innòcua, sinó que desemboca i s’integra en l’economia legal. Fomenta l’economia submergida i la reducció de recursos fiscals i públics, de manera que altera l’equilibri del mercat a favor dels interessos d’alguns, cosa que contamina els circuits financers i de crèdit i afavoreix la corrupció i la il·legalitat... El que alimentem acaba incidint negativament en les nostres vides.