Els bacteris de l’intestí són claus per generar una bona resposta a les vacunes

La microbiota, diuen alguns científics, és com els polítics: tenim el que ens mereixem. La diversitat dels bacteris, virus i altres microorganismes que tenim, sobretot, a l’intestí gros depèn en gran mesura dels nostres hàbits: de què mengem, de quanta activitat física fem i de l’estrès que patim, entre altres factors. I aquesta diversitat és clau. “La pèrdua de diversitat de la microbiota implica pèrdua de capacitat metabòlica i una desregulació del sistema immunitari”, explica Francisco Guarner, de la unitat d’investigació del sistema digestiu del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Els “nostres” 600.000 gens

Segons les últimes estimacions, el genoma humà està format per una mica més de 20.000 gens. Els bacteris de l’intestí aporten, en conjunt, 600.000 gens, que fan 20.000 funcions metabòliques que les cèl·lules humanes no poden fer. Les més importants d’aquestes funcions tenen a veure amb la digestió i la regulació i maduració del sistema immunitari. “No tenim recursos propis per aprofitar la majoria de cèl·lules d’origen vegetal”, apunta Guarner. La microbiota és clau, doncs, per digerir aquests productes. Però, ¿i si no consumíssim vegetals? ¿Seguiríem necessitant aquests bacteris?

Quan la ingestió de productes vegetals es redueix, molts bacteris de la microbiota es queden sense ofici ni benefici. Ni tenen aliment, ni produeixen substàncies que el nostres cos necessita. I en la natura, l’absència d’ofici i benefici només condueix a un final previsible: l’extinció. El canvi de dieta de les societats industrialitzades, que han reduït la quantitat de vegetals en favor de productes elaborats a base de sucres i farines processades, és una de les raons que han reduït la diversitat de la microbiota. Una reducció que, tal com destaquen estudis recents, fa mil anys que dura, però que les últimes dècades s’ha accelerat. “Els productes processats s’absorbeixen ràpidament i els bacteris deixen de tenir feina”, confirma l’investigador del VHIR.

Aquesta pèrdua de diversitat té efectes en el sistema immunitari. “Estudis fets a Alemanya constaten que fa quaranta anys la prevalença de malalties autoimmunitàries i al·lèrgies era més alta en entorns urbans que rurals, però ara ja és igual -explica Guarner-, cosa que es pot relacionar amb un canvi d’alimentació”. També té efectes en la capacitat de respondre a infeccions com el covid-19. “Les dades encara no són sòlides ni del tot concloents, però hi ha indicacions que les persones amb una microbiota més pobra, com la gent gran i la que té obesitat, passen pitjor la malaltia”, diu Guarner.

Microbiota i vacunes

La relació entre la microbiota i el sistema immunitari també té efectes en la resposta a les vacunes. L’investigador d’IrsiCaixa Roger Paredes lidera un estudi per identificar aquesta influència en el cas de les vacunes de la sida. “Hem vist que en alguns pacients amb un cert tipus de microbiota, el virus es pot controlar amb la vacuna i sense tractament”, explica Paredes. Aquestes dades, que es publicaran aviat a la revista Microbiome, suggereixen que les característiques de la microbiota poden ser un marcador per identificar quins pacients respondran millor a la vacuna.

Una altra cosa que permeten és modificar la microbiota amb l’administració de bacteris concrets per millorar aquesta resposta. Tal com explica l’investigador, “el proper pas és validar-les amb més pacients, fer experiments amb ratolins i, en el futur, provar aquestes estratègies en assajos clínics”. “L’ideal -afegeix- seria identificar quina molècula concreta d’aquests bacteris és la que afavoreix aquesta resposta, de manera que en un futur es pogués administrar directament amb la vacuna”. Aquesta estratègia no només es pot utilitzar en la vacuna de la sida sinó que és generalitzable a altres vacunes. En el cas de la vacuna del tètanus, per exemple, s’ha vist que les persones que tenen més bacteris de la família dels actinobacteris a la femta generen una resposta immunitària més potent.

De tot això se’n parlarà al congrés de l’International Human Microbiome Consortium, una iniciativa transnacional per fomentar l’estudi d’aquesta comunitat de microbis que juga un paper encara molt desconegut però important en la salut humana. El congrés comença el diumenge 27 de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Microbioma, i se celebrarà de manera virtual amb seu a Barcelona. Coordinat des del punt de vista científic per Francisco Guarner i organitzat per IrsiCaixa, al congrés s’hi presentaran 320 treballs i hi assistiran 500 investigadors de 36 països.