Baixa l'estacionalitat: Cambrers a l’estiu, manobres a l’hivern

PalmaAcaba l’estiu, la temporada enfila la recta final i el mercat de treball es recompon. El conveni col·lectiu d’hostaleria i la reforma laboral de 2022 han donat més estabilitat als treballadors, els contractes indefinits en ple estiu s’han multiplicat per quinze en els darrers deu anys a les Illes Balears, i s’hi està reduint l’estacionalitat. El juliol, el mes de l’any amb un major nombre de treballadors d’alta, hi ha un 34% més d’afiliats a la Seguretat Social que no el desembre. En el conjunt d’Espanya, la situació és justament la inversa i, de fet, a final d’any es comptabilitzaven un 0,2% més de treballadors que a l’estiu. Tot i això, l’estacionalitat laboral a les Balears manté una lleugera tendència a la baixa durant la darrera dècada.

Les llargues coes que se solien formar a les portes de les oficines de l’atur en acabar la temporada semblen haver passat a la història. L’atur, que fa deu anys s’incrementava en fins a 22.000 persones d’un dia per l’altre a les Illes, ara tan sols augmenta poc més de 1.000 persones després de la temporada. De fet, mai no hi havia hagut tanta gent ocupada com ara. Aquest passat juliol 652.683 persones estaven afiliades a la Seguretat Social a les Illes, 172.046 més que fa deu anys i 183.163 més de les que hi havia el desembre passat. Una xifra molt per damunt de l’increment demogràfic que s’ha registrat en el mateix període i que ha fet créixer la població censada a les Balears en 113.840 persones, en passar dels 1.124.972 habitants del 2014 als 1.238.812 que es compten ara.

L’afiliació mensual mitjana també ha crescut en més de 40.000 persones des d’abans de la pandèmia. Si el 2019 hi va haver 506.882 treballadors afiliats de mitjana, enguany ja en són 547.142 cada mes. L’efecte de la reforma laboral també ha influït decisivament per estabilitzar més els llocs de feina i no vincular-los tant a la marxa, bona o dolenta, de la temporada. Els contractes temporals han passat de representar el 29% de tots els acords de feina a les Illes a només representar el 9,9%, és a dir, un de cada deu.

La contractació fixa discontínua, que garanteix el manteniment del lloc de feina al comerç i al turisme i permet tenir altres dedicacions a l’hivern, s’ha imposat de tal manera que l’any passat es van fer 109.484 contractes d’aquest tipus, més del doble dels 51.030 que es registraren el 2017. També la contractació indefinida completa ha crescut més d’un 30% des de llavors, en passar de 136.712 a 206.342.

Però la dada més significativa d’aquest nou tipus de contractació menys estacional i més fiable per als treballadors la trobam en comparar les dades del mes de juliol, el que més altes de feina concentra al llarg de l’any. Aquest juliol s’han fet 31.260 contractes indefinits, quan el juliol de 2014, fa deu anys, només se’n formalitzaren 2.366. Per contra, la contractació temporal s’ha reduït en aquesta mateixa dècada dels 40.138 contractes de 2014 als 14.483 d’aquest juliol.

Falta personal a la construcció

A punt d’acabar la temporada, les empreses ja no cerquen preferentment personal per fer feina en l’àmbit turístic. Gairebé 60 de les 153 ofertes de feina privades publicades al portal del SOIB sol·liciten personal per a la construcció o qualsevol de les activitats vinculades a aquest sector: pintor, fuster, electricista… Hi ha llum més enllà del turisme.

“Aquests darrers anys s’ha incrementat molt l’afiliació al desembre. Els negocis turístics acostumen a allargar més els contractes i, quan tanquen els hotels, hi ha més feina a l’hivern”, destaca Catalina Cabrer, secretària autonòmica d’Ocupació. “L’hostaleria i el turisme han fet un esforç per obrir abans i tancar més tard, i també les compres de Nadal acostumen a avançar-se. Gairebé ja no es nota a efectes laborals que acaba l’estiu”, remarca.

El darrer informe del SEPE sobre el mercat de treball a les Illes també destaca la recuperació dels valors d’afiliació i contractació respecte d’abans de la covid i augura millors perspectives d’ocupació al comerç, la construcció i l’educació. De fet, no només el sector comercial dona continuïtat al mercat laboral just després de l’estiu. També la construcció fa coincidir la minva de turistes amb l’inici de la seva temporada, que comença a l’octubre, quan les normatives municipals ja permeten tornar a fer servir maquinària pesant a entorns que tenen vetat en època estival. Tant és així que cada vegada són més els treballadors que, en acabar l’estiu, deixen de fer de cambrers o altres feines turístiques per enfilar-se dalt d’una bastida i exercir de manobres o picapedrers de la construcció durant els mesos d’hivern.

“És cert que es torna a donar aquest fenomen i s’encaixa l’estacionalitat d’un sector amb la de l’altre”, diu Sandra Verger, directora de l’associació de constructors de les Balears. “A causa de les normatives públiques, la construcció de cada vegada més pateix l’estacionalitat i això ens obliga a conviure i encaixar ritmes amb el sector turístic”. Però, en tots dos casos, més que la manca de personal, el problema és que hi falta mà d’obra qualificada i acaben exercint la professió treballadors sense formació ni experiència. “La crisi econòmica ens va fer baixar de cop de 70.000 a 35.000 treballadors i, tot i la reactivació posterior, ha costat molt recuperar els llocs de feina perduts. L’encariment de l’habitatge i les facilitats que va donar l’Estat perquè els immigrants poguessin tornar al seu país durant la covid han fet que ja no vingui a treballar tanta gent de fora”, apunta Verger.

La representant de la patronal de la construcció demana, en aquest sentit, una col·laboració més gran de l’Administració. “Hi ha alguna cosa al sistema que no funciona bé. No pot ser que el SOIB tingui inscrits 4.000 sol·licitats de feina a la construcció i que, mentrestant, les constructores de les Illes cerquin treballadors davall de les pedres”. Per això, Verger demana al Govern que derivi aquests sol·licitants a la Fundació Laboral de la Construcció, “per poder-los formar i donar feina”. La secretària autonòmica de la Conselleria, Catalina Cabrer, en pren nota. “Ho tindrem en compte a l’hora d’elaborar el pla d’excel·lència professional al sector turístic”, un òrgan en el qual l’Administració tempteja les necessitats i mancances de la patronal i els sindicats.

L’economista i exconseller del Banc d’Espanya Guillem López Casasnovas troba, però, que el més important és donar-los feina. “Sempre serà millor que puguin aprofitar tots dos llocs de feina, de cambrer i manobre, que no haver-se de conformar amb un contracte de només mitja jornada”, afirma. López Casasnovas, que dia 25 de setembre es jubila, atribueix la incipient reducció de l’estacionalitat directament a la reforma laboral i destaca la “flexibilitat” del mercat de treball per anar-se adaptant a la demanda. El catedràtic posa l’exemple d’aquesta temporada, que ha decebut les expectatives del sector de la restauració pel descens de clientela i facturació que ha patit. “La pujada de preus dels hotels no ha deixat marge a molts visitants nacionals per gastar el que voldrien als bars i restaurants”, diu. “Així que, molt probablement, els hotels s’han trobat més deixalles a l’interior de les habitacions que no altres anys, ja que els turistes s’hauran comprat el sopar de més d’un dia al supermercat per estalviar-se part de la despesa en restaurants”. Però aquest fet, avisa, “provocarà que l’any vinent la restauració contracti menys personal i s’incrementi de bell nou l’estacionalitat”.

“La temporada s’allarga perquè s’avança la contractació”, apunta el president dels restauradors de PIME Mallorca, César Amable, que també nota a faltar més personal qualificat i augura un bon final de temporada. El motiu? “A partir d’ara, al setembre, venen turistes sense infants, menys preocupats pel preu. Són empresaris que han fet feina durant l’estiu i ja els toca fer vacances”.

Empresaris que fan ‘trampes’

Però no tot és tan positiu com ho pinta l’empresariat. El secretari general de Comissions Obreres de Menorca, Antonio Soria, avisa del frau que cometen moltes empreses per tal de no fer fix discontinu part del seu personal. “Quan estan a punt d’esgotar els dos mesos de prova, al cap de 58 dies, els diuen que no valen i, com que la llei faculta l’empresari i el treballador a rompre el seu vincle en aquest període, la contractació es desfà”, desvetlla Soria, qui denuncia que “esperar al darrer dia per no fer algú indefinit és trampejar la llei”.

La Inspecció de Treball també està obligant les empreses –diu– a contractar com a indefinit el personal de manteniment dels hotels, ja que “molts treballaven deu mesos a l’any i després els enviaven a l’atur. Algú que té una relació així amb una empresa s’ha de fer forçosament indefinit”. Però, avisa Soria, la manca d’habitatges s’ha convertit en la principal amenaça per al mercat de treball. És un problema tan greu per als treballadors com per a les mateixes empreses, “que temen quedar-se sense prou gent l’estiu que ve si els de fora decideixen no venir. Les empreses s’estan movent per garantir allotjament a la seva plantilla”.