Balears i Catalunya acorden obrir les fosses de Llevant

ManacorEl Govern de les Illes Balears i la Generalitat de Catalunya signaren ahir un conveni de col·laboració per desenterrar i identificar les restes de les fosses del front de Mallorca del 1936, ubicades al llevant de l’illa. La llista de fosses inclou la de sa Coma, el Riuet de Portocristo, les Coves Blanques i la del cementeri manacorí de Son Coletes. S’hi cercaran gairebé un miler de soldats, una bona part dels quals són catalans que formaven part de les tropes del capità Alberto Bayo i que varen desembarcar el 16 d’agost de 1936 per recuperar l’illa i posar fi al control del bàndol nacional.

La Comissió Tècnica de Fosses i Persones Desaparegudes del Govern fixarà un calendari d’obertura i es prioritzaran aquelles on hi ha víctimes amb familiars directes vius. El Departament de Justícia de la Generalitat enviarà arqueòlegs per extreure mostres d’ADN i repatriarà els cossos identificats. Les tasques començaran el primer semestre del 2019.

“Aquest és el conveni que Raül Romeva no va poder signar després de la seva visita a la fossa de sa Coma el juliol del 2017. L’aplicació de l’article 155 ho va impedir”, explicà la consellera de Cultura del Govern Fanny Tur, que va signar el document juntament amb Ester Capella, consellera de Justícia de la Generalitat. Ambdues participaren en l’homenatge a cinc de les milicianes mortes que es va dur a terme després de la signatura al cementeri de Son Coletes. “El que ja s’està fent, i aquest acte n’és un exemple, és compartir coneixement per trencar l’oblit. La veritat, la justícia i la reparació són una obligació si no volem repetir les errades del passat”, assenyalà per la seva banda Ester Capella. “Aquesta és la culminació del treball de Romeva i servirà per compensar el deute ètic que tenim amb aquells que patiren la repressió i que varen morir en afusellaments massius”, afegí.

Història recuperada

Daria i Mercè Buxadé (germanes), Maria Garcia i Teresa Bellera són els noms de quatre de les cinc milicianes mortes el setembre del 1936 a Manacor, que reberen ahir un homenatge a Son Coletes. Totes foren infermeres a les tropes del capità Bayo. Les seves identitats han estat recuperades gràcies al documental Milicianes, codirigit per Jaume Miró i Tània Balló. Els familiars varen estar agombolats per ciutadans de Manacor, que volgueren honorar la memòria d’aquestes dones, i per representants institucionals. A més de Fanny Tur i Ester Capella, també hi va assistir la batlessa de la capital de Llevant, Catalina Riera. “Hem d’admetre el que va passar durant aquells temps horrorosos si volem avançar cap a una societat més justa”, va dir Riera, molt satisfeta per la presència dels familiars a l’acte. “Ha de ser gratificant que es retorni l’honor a les víctimes i veure que el poble està amb elles”.

Els familiars presenciaren emocionats la successió de parlaments i foren els primers a dipositar els seus rams en una ofrena floral on molts dels presents no varen poder aguantar les llàgrimes. “Em sent molt contenta i apoderada perquè conèixer aquesta història dona sentit a altres lluites de la meva vida”, va dir Carla Bellera, neboda neta de Teresa Bellera. “Quants no s’han trobat encara? Som molt afortunada per haver refet la història de la meva pròpia família, però s’ha d’entendre que el triomf del feixisme va enterrar en vida moltes persones. Tardarem dècades a recuperar-nos del fet d’haver quedat orfes dels referents de les lluites socials”.

“Nosaltres som un símbol de les famílies que es varen trencar, el dolor de les quals ha repercutit en les generacions posteriors”, va dir per la seva banda Anna Argany, familiar de Maria Garcia. “Haver creuat la mar per honorar la seva mort ens ajuda a tancar les ferides”. En l’acte també hi participaren l’actriu Toti Fuster, que llegí diversos poemes d’Ángela Figueroa i Maria-Mercè Marçal, i Gina Quatrecases, Cristina Brunet i Miquela Lladó, que interpretaren un seguit de peces musicals.