Balears i Catalunya obriran la fossa de sa Coma, on hi podria haver 500 soldats enterrats
Els dos governs treballaran de manera conjunta per recuperar una part de la història del bàndol republicà
PalmaBalears i Catalunya obriran la fossa de sa Coma (Sant Llorenç des Cardassar), en la qual es calcula que podria haver-hi 500 soldats enterrats, morts en el desembarcament de Mallorca, el 1936, a l'inici de la Guerra Civil, segons ha informat Efe a través d'una nota de premsa el Govern de Catalunya.
Segons els experts, els soldats enterrats a la fossa sa Coma pertanyien a l'exèrcit republicà, que l'agost del 1936 va arribar a la costa de Mallorca amb la intenció de reconquerir-la, ja que un mes abans la revolta militar del 18 de juliol havia aconseguit el control de la capital balear.
Es calcula que dels 8.000 combatents que formaven la flota 1.700 varen perdre la vida en les tres setmanes que va durar l'enfrontament, abans que els republicans decidissin retirar-se el 4 de setembre. La majoria d'aquells homes varen ser enterrats en fosses comunes en el mateix front de batalla, a mesura que anaven morint, a la platja de la Fosca, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar (Illes Balears), on hi ha la fossa que ara volen obrir els governs català i balear. A la zona, que durant la campanya militar va ser objectiu prioritari dels bombardejos de l'aviació italiana que feia costat al bàndol nacional, hi ha altres fosses ja estudiades i documentades.
La Conselleria de Justícia del govern català enviarà a l'obertura de la fossa arqueòlegs perquè extreguin mostres d'ADN de les restes que contingui la fossa amb l'objectiu de poder identificar-les i també es farà càrrec del trasllat dels cossos a Catalunya. Per part seva, l'Institut Memorial Democràtic de Mallorca s'encarregarà de la senyalització dels espais de memòria.
La reunió entre governs per abordar l'obertura de la fossa tindrà lloc el divendres al Velòdrom Illes Balears, a Palma, i hi assistiran la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Gemma Domènech; el secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Bon Govern del Govern Balear, Jesús Jurado, i el director general de Memòria Democràtica de les Illes, Marc Andreu Herrera.
