Un 81% dels menors delinqüents a les Illes són espanyols

PalmaLes Illes Balears van ser la comunitat amb la taxa més elevada de menors condemnats per cada 1.000 habitants (amb un 10,1 punts) per tercer any consecutiu el 2021, segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Concretament, l'any passat van condemnar 504 al·lots i al·lotes d'entre 14 i 17 anys, franja d'edat en què són imputables. D'aquest mig miler de menors, un 81% (409) eren espanyols i un 19% (95), de nacionalitat estrangera. Així ho revelen les xifres estadístiques de condemnats publicades aquest dijous.

L'estadística de l'INE també revela que la majoria dels menors condemnats eren nins (419), mentre que només 85 eren nines. Pel que fa a la franja d'edat, 106 dels menors condemnats tenien 14 anys, 118 en tenien 15, 134 en tenien 16 i 146 tenien 17 anys. Pel que fa a la reincidència, les dades mostren que 216 d'aquests menors van ser condemnats en més d'una ocasió. En la majoria de casos, 332, es va adoptar una sola mesura penal, mentre que 182 reberen més d'una condemna o mesura judicial.

Per un altre costat, destaca el fet que la xifra de delictes sexuals entre els menors condemnats es manté a la baixa, tot i que la reducció d'aquests casos enguany no és quasi significativa. L'any passat es van condemnar un total de 12 menors, només un menys que el 2020, però el 2019 aquesta xifra es va elevar fins a 25. De fet, la tendència és generalitzada al conjunt de condemnes de menors, atès que el 2018 va ser el pic d'una corba ascendent, amb 616 casos. Des d'aleshores, el total ha davallat: el 2019 van ser 547; el 2020, 485, i el 2021, 409.

Factors socials

Tot i així, l'Arxipèlag es manté líder en el rànquing de comunitats autònomes amb la taxa de menors condemnats més elevada, per darrere de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (41,6 i 27, respectivament). Sigui com sigui, la consellera d'Afers Socials de les Balears, Fina Santiago, manté que aquestes dades no s'expliquen perquè "els nostres nins siguin més dolents o que els eduquem pitjor", sinó que cal fer una anàlisi socioeconòmica molt més profunda.

En aquest sentit, Santiago comenta que "tenim un model que facilita molt més el consum d'alcohol i altres substàncies que desinhibeixen". Des del mateix punt de vista sociològic, la titular d'Afers Socials destaca que "tenim un volum de gent que pot induir més als fets delictius que en altres comunitats autònomes més despoblades" i que "pel nostre clima, tendim molt més a estar al carrer", fet que també influeix en aquestes conductes.

Així mateix, considera clau el fet que el teixit social "està més concentrat i és més igualitari" que a altres territoris. "Per exemple, en el cas de Catalunya, la realitat de Barcelona i els Pirineus és molt diferent. En canvi, a les Balears, la zona de Platja de Palma i Eivissa comparteixen moltes similituds", assenyala Santiago. A banda d'això, apunta la consellera, cal tenir en compte "la taxa de denúncies" com a factor que pugui explicar l'elevada taxa de menors infractors.

Com es condemna un menor?

Però com és el procediment de condemnar un menor? Segons l'advocada penalista Isabel Fluxá, "igual que en el cas dels adults, tret de les condemnes". En el cas dels adolescents d'entre 14 i 17 anys, "les penes poden anar des d'internament –en règim tancat o semiobert–, llibertat vigilada, tasques socioeducatives, tractament ambulatori...", afirma la missera. A part d'això, "cal sempre que vagin acompanyats d'un adult, juntament amb l'advocat", afegeix.

Una altra de les peculiaritats de les condemnes a menors és el fet que "la pena la proposa un equip tècnic i, després, és el fiscal qui fa un escrit d'acord amb això". Alguns dels factors que valoren són "si el menor està integrat en la societat o si prové d'una família desestructurada", diu Fluxá. D'aquesta manera, declara l'advocada, els membres de l'equip –psicòlegs i treballadors socials– tenen entrevistes amb l'infractor i la família per avaluar les circumstàncies i "triar la condemna que sigui millor en cada cas".