Les Balears varen ser la comunitat amb més feminicidis entre el 2003 i el 2019
Segons un estudi del poder judicial, la mitjana de víctimes mortals de violència masclista va ser de 3,1 per cada milió de dones majors de 15 anys a Espanya i de 4,9 a les Illes
PalmaLes Balears continuen encapçalant els rànquings de violència masclista. Un estudi publicat aquest dimecres per l'Observatori del Poder Judicial contra la Violència Domèstica i de Gènere situa l'Arxipèlag com la comunitat autònoma amb més feminicidis entre el gener del 2003 i l'abril del 2019, data en què va ser assassinada la víctima número 1.000. Segons aquest informe, al conjunt del territori espanyol es va cometre un assassinat masclista cada setmana, la qual cosa dona com a resultat una mitjana de 61,3 víctimes mortals cada any.
Mentre que la taxa mitjana de morts a l'Estat va ser de 3,1 víctimes mortals cada any per cada milió de dones majors de 15 anys, a les Illes aquesta xifra ascendeix a 4,9. La segueixen les Canàries, amb 4,6 víctimes; el País Valencià, amb 3,8, i Andalusia, amb 3,3. En aquest sentit, l'informe destaca tendències diferents a les zones costaneres i d'interior. En el cas de les primeres, la mitjana de dones assassinades va ser de 4,4, però en el cas de les d'interior la dada es redueix a 2,5.
![L'augment en un any ha estat del 16%](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
L'estudi assenyala que l'edat mitjana de les víctimes mortals va ser de 42,2 anys. Un poc més de la meitat de les 1.000 dones assassinades (538) tenien entre 26 i 45 anys, malgrat que aquesta franja d'edat només representa un terç de la població de dones majors de 15 anys. Així mateix, el 12,8% de les víctimes (128 dones) eren menors de 25 anys; un 14,1% (141) tenia entre 46 i 55 anys; un 7,4 % (74), entre 56 i 65 anys, i un 11,9% (119), més de 65.
Pel que fa a la nacionalitat, l'Observatori ha detectat que la mitjana d'edat de les víctimes espanyoles era de 45,6 anys, deu anys més grans que les estrangeres. La mitjana d'edat de les víctimes mortals estrangeres va ser de 35,9 anys, la major part de les quals van arribar de l'Amèrica del Sud -concretament un 46,1%-. A aquestes les van seguir les procedents d'Europa (35,7%), Àfrica (14,8%) i Àsia (3,5%). Tot i això, cal tenir en compte que la majoria de les 1.000 dones assassinades (655 en total) eren espanyoles.
765 menors orfes
Una de les circumstàncies que augmenta el risc de les víctimes és la maternitat, segons les dades de l'informe. Tres de cada quatre dones assassinades entre els anys 2003 i 2019 (un 75,2%) eren mares i en la meitat dels casos (49%) els fills eren menors d'edat. Les 1.000 dones assassinades varen deixar orfes 765 menors, 499 dels quals eren fills o filles de l'agressor i els 266 restants, fruit de relacions anteriors o posteriors de la víctima.
Un altre dels factors importants és la convivència. L'anàlisi de l'Observatori mostra que el 60,5% de les 1.000 dones assassinades vivia amb el seu agressor en el moment que varen ocórrer els fets. A més, en un 10% dels casos la convivència continuava després que la víctima hagués interposat una denúncia i en 29 dels 1.000 casos hi havia activa alguna mesura de protecció per a la víctima.
Un 70% d'assassinats van ser al domicili compartit
Pel que fa al total dels feminicidis registrats entre el 2003 i el 2019, una quarta part de les dones assassinades (261) havia denunciat el seu agressor. Aquesta proporció oscil·la entre el 15,8%, el 2005, i el 34,5%, el 2014. L'edat mitjana de les denunciants va ser de 38,9 anys, dada inferior a la del conjunt de les víctimes, de 42,2 anys. El tram d'edat que menys va denunciar va ser el de les dones d'entre 56 i 65 anys, que representen un 9,2% del total. Les que més ho varen fer, en canvi, varen ser les d'entre 36 i 45 anys.
Quant a les ordres d'allunyament, l'estudi revela que varen estar presents en 124 dels 1.000 casos analitzats. En més de la meitat d'aquests, un 58%, l'agressor va vulnerar la mesura accedint al domicili de la víctima, mentre que en un 21,8% va ser a un espai públic. En aquest sentit, l'Observatori puntualitza que el 75% dels crims varen ser a l'interior d'un domicili i, concretament, un 70% a l'habitatge compartit entre víctima i agressor. La resta va ser al carrer (7%), a un lloc obert (5%), en un vehicle (4%), a la feina (3%) i en zones exteriors al domicili (3%).
