A les Balears es construeixen cinc piscines cada dia

PalmaEncara que semblava impossible, els dos darrers anys les Balears han polvoritzat rècords que el 2019, abans de la pandèmia, es consideraven insuperables. Més turistes –només els primers sis mesos d’enguany, l’augment interanual és del 8%– més població, i també noves fites negatives pel que fa als recursos naturals,com la manca de pluja. Tot i que l’important dèficit hídric ha posat el subministrament al límit a molts municipis aquest estiu, les Illes viuen en alguns àmbits completament d’esquena a aquesta realitat: entre 2022 i 2024 s’han construït cinc piscines noves cada dia, un total de 3.583 en dos anys. Si se sumen a les que hi havia abans de 2022, la xifra de piscines privades s’enfila fins a les 77.255, segons dades oficials del Cadastre.

Una piscina particular té una capacitat mitjana de 40.000 litres, segons els càlculs de l’Associació de professionals de les piscines (Assepi). Aquesta dada implica que, amb 3.583 piscines noves els dos darrers anys, les Illes han sumat un consum de 143 milions de litres extra a la precària situació de l’aigua cada vegada que s’omplen. “El tema de les piscines particulars és un absurd en un context de crisi climàtica”, assegura la presidenta del GOBMallorca, Margalida Ramis, a qui s’afegeix des d’Eivissa Neus Prats, del GEN-GOB. “Ens trobam davant d’un acte de màxima irresponsabilitat dels nostres governants, que miren cap a un altre costat. Tallam aigua a pobles i, a uns metres d’allà, es fa una macropiscina per a un xalet de luxe”, afegeix Prats.

Un 6% del consum total

Segons dades de la Direcció General de Recursos Hídrics, el consum d’aigua de les piscines particulars no és poca cosa i suposa el 6% del total. El responsable d’aquest departament, Joan Calafat, ja va remarcar en una entrevista recent a l’ARABalears la importància de reduir el creixement urbanístic residencial per poder assegurar aigua en el futur. Segons explica, aquest 6% és “una quantitat semblant a la demanda de tota la indústria, un consum molt a tenir en compte a l’hora de gestionar aquesta demanda”. En aquest sentit, Calafat considera que és important minimitzar-ne tant com es pugui l’impacte i “aplicar tècniques eficients en el manteniment, utilitzar sistemes de desinfecció que requereixin poca aigua, i regular la superfície de la làmina d’aigua”.

Els governants, tant en l’àmbit autonòmic com en el municipal, parlen de manera habitual de reducció de consums i d’eficiència, però no es plantegen aturar ara mateix l’increment constant de piscines a les Balears. En el cas de Santa Eulària, un dels municipis que més piscines té –s’acosta a les 4.000 i se n’han construït 250 de noves els darrers dos anys– s’actua per reduir el consum d’aigua, ja que, de moment, la normativa permet construir-hi piscines. “El que feim és intentar gestionar-les millor”, explica la regidora de Medi Ambient del Consistori eivissenc, Mónica Madrid. El municipi ha donat un termini de tres anys als propietaris d’una piscina per posar-hi un comptador específic. “És la manera de controlar els consums, i de poder prendre decisions a partir d’una informació molt més real”, assenyala Madrid.

A més, l’Ajuntament baixa la pressió de l’aigua als particulars que superin els 250 litres de consum per persona i dia que marca el Pla hidrològic. “És una mesura que va començar el 2023 i ja ha tingut efectes en la reducció del consum. També hem enviat un escrit als 50 grans consumidors del municipi per recordar-los que aplicarem la normativa, i quedaran amb menys servei”, adverteix la regidora de Medi Ambient.

Però aquestes mesures, en opinió dels conservacionistes, “són insuficients”. “Han de desaparèixer les promocions i els habitatges nous en sòl rústic. No es pot autoritzar ni una piscina més, i, durant els mesos de més demanda, s’ha de prohibir emprar aigua per omplir piscines”, considera Neus Prats, i recorda que “ens trobam en una situació dramàtica pel que fa a l’aigua”. “La que es fabrica [la de les dessaladores] té un cost energètic i econòmic molt important. Implica un gran impacte. No sabem com als dirigents polítics no els fa vergonya consentir piscines en sòl rústic així com estan els aqüífers i la situació de l’aigua”, afegeix.

A més de Santa Eulària, l’altre poble d’Eivissa que ha autoritzat més piscines és Sant Josep, amb 130 de noves en dos anys, que fan pujar el total del terme fins a les 3.890. En el cas de Mallorca, destaquen Palma, amb 398; Calvià, amb 218; Marratxí, amb 217; i Llucmajor, amb 181. Calvià ja s’acosta a les 5.000 piscines particulars i és, després de Palma, el que més en té de tot Mallorca. Fonts del Consistori calvianer consultades per l’ARABalears assenyalen que, “si les piscines compleixen la normativa quan es tramiten, poc s’hi pot fer, perquè les lleis que s’apliquen no tenen a veure amb l’àmbit municipal”. “De tota manera, no hem tingut problemes d’abastiment d’aigua”, subratllen. Les mateixes fonts reivindiquen la tasca que es du a terme per estalviar aigua al municipi. “Des de fa anys treballam amb una xarxa paral·lela d’aigües depurades, que s’empra directament per regar zones verdes. Aquesta xarxa s’amplia constantment”, apunten.

Calvià vol anar, a més, amb aquesta estratègia perquè “cada litre d’aigua regenerada que es fa servir és un litre menys que es consumeix de la destinada a l’abastiment humà”, segons expliquen fonts municipals.“Des de 2023 venem aigua depurada a grans consumidors. Ja tenim un hotel, el Son Caliu St. Regis Mardavall, que ha subscrit un acord i ha emprat 16.572 metres cúbics d’aigua regenerada per regar les zones verdes de l’hotel”, asseguren.

Menys piscines a Menorca

En el cas de Menorca, el Pla Territorial prohibeix des de 2013 urbanitzar en rústic. Per aquest motiu, la incidència de tot el que té a veure amb usos residencials es vincula únicament al sòl urbà. Això es nota també en relació amb les piscines, ja que fins i tot els dos municipis tradicionalment més urbanitzadors, Sant Lluís i Ciutadella, tenen uns registres inferiors de piscines noves els dos darrers anys, amb 67 i 57 respectivament.

Així i tot, el GOB Menorca critica que en sòl urbà no hi ha control de consums i lamenta que se’n facin massa en funció de la disponibilitat d’aigua, especialment a zones litorals on “no és fàcil d’entendre tanta piscina a unes illes que tenen la mar tan a prop”. “Potser l’objectiu no és tant nedar dins la piscina, com refrescar-se a l’estiu”, diu Miquel Camps, el portaveu territorial dels ecologistes menorquins, qui proposa “limitar tot el que no sigui rústic a una piscina per propietat, de 2x1 metres, just per refrescar-se”. “Des del GOB proposam, sense gaire fortuna, que per tenir piscina s’hagi de tenir també una cisterna per recollir pluvials, de manera que s’intenti compensar la despesa d’aigua d’aqüífer que representa la piscina”, comenta.

Una altra proposta que ha posat el GOBMenorca damunt la taula seria aplicable a la resta d’Illes: que les grans piscines dels complexos hotelers que estan vora el litoral hagin de funcionar amb aigua de la mar. “Els hotels tenen una despesa molt gran d’aigua de piscina. L’han de renovar molt perquè hi tenen molta afluència. Si poguessin fer servir aigua de la mar, reduirien molt les despeses de manteniment i de clor”, explica Camps.

Experts, autoritats públiques i ecologistes estan d’acord en una cosa: la major part de les 3.583 piscines que s’han construït a les Balears els dos darrers anys corresponen a grans xalets que es destinen al lloguer. “La pandèmia ha provocat encara més ganes de viatjar i més ànsia de comprar, i les Balears són un escenari on es fa aquest negoci, cada vegada orientat més al luxe i on no pot faltar una gran piscina. Els recursos naturals no són la prioritat”, diu el catedràtic de Geografia de la UIB, Macià Blázquez.