Balears, la quarta comunitat autònoma amb més donants d'òrgans

PalmaLes Illes Balears són, amb 54,4 donants per milió d'habitants, la quarta regió amb major taxa de donants d'òrgans d'Espanya, país líder mundial en aquest capítol i en trasplantament durant 28 anys consecutius. L'estat espanyol va acabar el 2019 amb un nou rècord: 2.301 donants i 5.449 trasplantaments, un 24% dels quals gràcies a l'intercanvi d'òrgans entre comunitats autònomes.

L'any passat es va assolir un total de 2.301 donants, 48,9 per milió de població, mentre que la taxa de trasplantaments se situa en 116, amb màxims històrics en ronyó i pulmó. Per a la directora de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Beatriz Domínguez-Gil, aquestes dades demostren "l'eficàcia de les mesures del pla estratègic 50 x 22, posat en marxa el 2017 amb l'objectiu d'arribar als 50 donants per milió de població i els 5.500 trasplantaments l'any 2022.

El 2019 es varen fer un total de 3.423 trasplantaments renals, 1.227 hepàtics, 300 cardíacs, 419 pulmonars, 76 de pàncrees i 4 intestinals. Aquestes xifres suposaren un augment d'un 14% dels trasplantaments renals de donant viu, amb un total de 335 (enfront dels 293 de 2018), la qual cosa suposa un 10% del total. Malgrat les dades, persisteix un nombre important de persones en llista d'espera, pendents d'un òrgan. A 31 de desembre de 2019, se situava en 4.889 pacients, entre els qauls 93 nins.

Quant a l'edat dels donants, més de la meitat (56,4%) supera els 60 anys, un 32% supera els 70 i un 8,5% els 80. L'edat màxima d'un donant efectiu se situa en 91 anys, cosa que ha permès fer un trasplantament de fetge. Pel que fa a les dades per comunitats autònomes, una d'elles, Cantàbria, torna a liderar el rànquing de donants, amb 89,7 per milió, seguida del País Basc (65), Múrcia (63,8) i les Balears (54,4).