Les dones de les Balears són més propenses a denunciar la violència masclista

PalmaLes Balears s’han mantingut líders en nombre de dones víctimes de violència masclista des de fa més de deu anys, però els factors que ho expliquen mai no han estat clars. Si bé una de les hipòtesis amb més suport ha estat que els casos derivats del turisme engreixen les estadístiques, tampoc no s’ha arribat a descartar com a causa que a l’Arxipèlag la tendència a denunciar sigui més alta. Ara, però, hi ha noves dades que indiquen que, en tot cas, les illenques tindrien més tendència a denunciar.

El balanç de denúncies del segon trimestre de l’any del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) permet analitzar les dades corresponents a l’estat d’alarma, en què gairebé no va haver-hi població estrangera. Tot i això, durant aquest període les Illes varen ser la comunitat amb la taxa més elevada de dones víctimes de violència masclista de l’Estat, amb 23 per cada 10.000. En canvi, les dades de la Macroencuesta de la violencia contra la mujer del 2019, elaborada per la Delegació del govern contra la Violència de Gènere, mostren que les dones illenques que havien patit violència dins la parella els 12 mesos anteriors eren un 9,3%, un percentatge inferior a la mitjana estatal (10,7%). Amb aquests resultats, expertes com la presidenta de l’Institut Balear de la Dona (IBDona), Maria Duran, i la coordinadora del Màster Universitari en Polítiques d’Igualtat i Prevenció de la Violència de Gènere de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Victòria Ferrer, s’atreveixen a afirmar que a les Illes les dones són més propenses a denunciar.

Durant els mesos de l’estat d’alarma -abril, maig i juny-, el nombre de denúncies només va davallar un 1,4% respecte del trimestre anterior i un 2,5% respecte del mateix període del 2019, segons el balanç del CGPJ. En total, es varen recollir 1.371 denúncies, 20 menys que entre els mesos de gener i març -en què varen ser 1.391- i 36 menys que el segon trimestre de l’any passat -quan varen ser 1.407. No obstant això, la xifra de dones que han denunciat ha pujat en ambdós casos. En comparació amb els primers tres mesos del 2020, han denunciat 122 dones més (un 9,9% més), i respecte del segon trimestre del 2019, 86 (un 6,8% més).

Per a la presidenta de l’IBDona, Maria Duran, les dades de denúncies no representen “una davallada, sinó un increment” i, de fet, “durant l’estat d’alarma hi va haver més violència”. Cal tenir en compte, assenyala Duran, que enguany gairebé no hem tingut turisme i, malgrat tot, “86 dones més han denunciat”, en comparació amb les dades del 2019, “que incloïen un alt percentatge de turistes”. Aquesta taxa de 23 dones per cada 10.000 que denuncien s’ha d’interpretar, segons Duran, com que “a les Balears les dones tenen els ànims suficients per fer-ho”. Si no, assegura, “no hi hauria aquest percentatge”. D’aquesta manera, perd validesa l’argument que a les Balears l’excés de casos de violència ve derivat exclusivament de la població flotant i en guanya la possibilitat que un percentatge més alt de casos acabin en denúncia.

Víctimes protegides

Una de les raons darrere aquesta possible tendència més alta a denunciar és l’elevat nombre d’ordres de protecció que es concedeixen: un 80% de les que es demanen. Del total que es varen presentar el segon trimestre del 2020 (328), es va admetre a tràmit el 100% i els jutjats en varen adoptar 261. Mentre que la mitjana estatal es troba en un 71%, hi ha comunitats que ni tan sols arriben a la meitat, com Catalunya. Però a Maria Duran li preocupa que aquest incentiu no sigui suficient perquè totes les dones que denuncien demanin aquesta mesura de protecció -el segon trimestre d’enguany només en varen demanar un 24,3% de les que varen acudir a la justícia. Avisa que “hi ha violència que no s’ha denunciat” perquè els casos que varen arribar als jutjats no es corresponen amb les demandes que varen arribar al servei d’atenció 24 hores de l’IBDona durant l’estat d’alarma. Durant aquells mesos varen rebre un 20% més de sol·licituds que durant el segon trimestre del 2019, mentre que les dones que varen denunciar varen ser tot just un 6,8% més.

Per la seva banda, Victòria Ferrer se centra en els resultats de la macroenquesta del govern espanyol per afirmar que a les Illes “les dones denuncien més” i descartar que aquí hi hagi “més violència”. Aquestes dades “són, entre cometes, una bona notícia, en el sentit que les dones tenen més confiança en el sistema que a altres bandes”. Això no vol dir “que siguem el lloc on el problema és més greu”, sinó que “pot ser que les coses no s’estiguin fent tan malament”, perquè “denunciar implica fer públic el problema, i això és positiu”.