Les Balears destinen al lloguer turístic el doble d'habitatges que les altres comunitats
Un estudi de l'Institut Nacional d'Estadística destaca que l'ús vacacional a les Illes és el més alt de l'Estat i el més escampat pel territori
PalmaLes Balears són la comunitat que té més territori amb una alta concentració de lloguer turístic, segons el darrer estudi elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística. Amb 3,4 habitatges destinats al lloguer turístic per cada 100 llars, les Illes dupliquen la taxa de les comunitats que també es troben a la part alta d'aquest informe, com el País Valencià, amb 1,81 cases per cada 100, i Andalusia, amb 1,76.
L'informe treu les dades dels tres principals operadors de lloguer turístic, i aporta xifres fins i tot del total de cases i pisos de lloguer turístic a escala municipal. El sistema, que atorga el color vermell als municipis que tenen una presència alta de lloguer vacacional, presenta unes Illes Balears uniformement tenyides d'aquest color, amb comptades excepcions: només Santa Eugènia, Escorca i Estellencs tenen un índex més baix, mentre que també assoleixen aquest nivell de menor intensitat turística parts de Lloseta, Sant Joan i sa Pobla. La resta de termes tenen tots un elevat nombre de places de lloguer turístic respecte del nombre total d'habitatges disponibles.
A Menorca, Eivissa i Formentera, tots els municipis estan marcats amb el color vermell que representa aquest elevat nombre de places de lloguer turístic, segons les dades recollides per l'INE. Entre els municipis amb més places dedicades a aquesta fórmula, Pollença torna a situar-se al capdavant de la llista, amb més de 16.000 llits que es comercialitzen a les tres principals plataformes. Cal destacar que l'INE ha depurat els resultats i si una casa apareix a més d'un operador, només se la comptabilitza una vegada.
Percentatge sobre el total disponible
Pel que fa a l'índex d'habitatges turístics respecte del total de cases disponibles, les Balears no només s'imposen en les mitjanes, sinó també en la implantació territorial. De nou, el color vermell d'intensitat alta s'escampa per pràcticament totes les Illes. Només Palma, una part de Maó i Eivissa ciutat, com també una part de Calvià tenen un percentatge una mica menor d'aprofitament turístic del parc d'habitatges. La raó és que són capitals amb una part de població resident més gran. En tot cas, els percentatges que presenta l'INE tornen a situar el mapa balear molt per sobre de la resta de comunitats.
Províncies com Màlaga o parts importants de Múrcia i del País Valencià també presenten un aprofitament turístic elevat sobre el parc d'habitatges, però en cap cas assoleixen el nivell de lloguer turístic pràcticament universalitzat que tenen les Balears.
Amb 6,17 places per habitatge turístic, les Illes també se situen al capdavant de capacitat mitjana de cada unitat de lloguer turístic, per sobre d'altres comunitats turístiques. Aquest estudi no incorpora, això sí, dades de les Illes Canàries. Segons les dades recollides per l'INE, les Balears tenen 154.000 places de lloguer turístic, una baixada significativa de les 182.000 que hi havia, sempre segons aquest estudi, l'agost de 2020. En comparació amb l'any passat, les Illes tenen 320 habitatges menys dedicats al lloguer turístic. Això suposa un descens de l'1,2% en l'oferta d'aquests immobles.
