Les Balears generaren 660.531 tones de residus el 2021, un 9,8% més que l'any anterior
El conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, ha alertat que "està totalment lligat a la pressió humana de les Illes"
PalmaLes Balears generaren 660.531 tones de residus el 2021, un 9,8% més que l'any anterior, segons l'estudi de residus municipals que ha presentat aquest dijous la Conselleria de Medi Ambient. Aquesta xifra equival a 474 quilos per càpita. Així i tot, respecte del 2019, abans de la pandèmia, el volum total es reduí un 11,7%.
D'aquesta manera, la tendència continua a la baixa si es tenen en compte els anys anteriors a 2019. Segons ha dit el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, aquestes "són les xifres més baixes des de l'any 2010". A més, el conseller ha fet referència a la Llei de residus, aprovada l'any 2019: "Aquesta llei està funcionant perquè estam incidint en el model de consum de les Illes". Però també ha alertat que "la generació de residus està totalment lligada a la pressió humana, i això es pot veure perquè n'hi ha un augment molt significatiu a l'estiu".
Cal recordar que per a aquest càlcul s'ha tingut en compte l'Índex de Pressió Humana (IPH), que reflecteix el nombre exacte de persones sobre el territori, i no el padró. Les dades per illes són les següents:
- Mallorca, amb una producció de 483.910 tones (458 kg per càpita), va generar el 73% dels residus municipals de les Illes, un 10% més que l'any anterior.
- Eivissa, amb una producció de 115.822 tones (594 kg per càpita), va generar el 18% dels residus municipals, un 10% més que l'any anterior.
- Menorca produí 51.798 tones anuals i 423 kg per càpita (8% dels residus municipals i un increment d'un 12% respecte de l'any anterior).
- Formentera, amb una producció de 9.000 tones (460 kg per càpita), generà l'1% dels residus municipals de les Balears.
Malbaratament alimentari: 52.366 tones l'any
El tècnic i autor de l'informe, Pau Villalonga, ha explicat que "a Mallorca, els municipis costaners i turístics que es veuen afectats per la pressió humana generen molts més residus, i en alguns casos, la generació per càpita es duplica". A més, també ha donat dades sobre el malbaratament d'aliments: "A hores d'ara es tuden 38 quilos per càpita de menjar aprofitable a l'any". Això són 52.366 tones en total a les Balears.
Per la seva banda, el director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, ha assegurat que des de l'any 2019 fins ara s'han obert 200 actes per "possibles incompliments" en la gestió de residus. D'aquestes, un 50% estan resoltes. Les sancions s'agrupen per blocs d'intervenció: bosses de plàstic, plàstic d'un sol ús, ús de tòners i cartutxos no reutilitzables, i utensilis de monodosi a restaurants.
Recollida selectiva
Pel que fa a la recollida selectiva, els envasos de vidre són els que presenten un índex de recollida selectiva més elevat (63%), seguits del paper i el cartró (45%), els envasos lleugers del contenidor groc (34%), la matèria orgànica (15%) i el tèxtil (5%). En aquest sentit, la Llei de residus marca com a objectiu augmentar, abans del 2030, fins a un 65% el pes per a cada fracció. A hores d'ara, segons ha assenyalat Sansó, només s’ha assolit l’objectiu en el vidre. El material que està més allunyat d’assolir aquest objectiu, en canvi, és la fusta, que hauria d’incrementar un 65% els resultats del 2021.