Les Balears han protegit 290.000 hectàrees terrestres i marines des de 2017
El 81% dels espais protegits de la Unió Europea es troben en mal estat de conservació
PalmaEl conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha informat avui que des de 2017 a les Illes Balears s'han protegit "més de 290.000 hectàrees terrestres i marines". La dada l'ha facilitada durant la seva intervenció en el Seminari Internacional de la Comissió Intermediterrània sobre la Llei europea de restauració de la natura, al Parc Bit. En cas que s'aprovi, serà la primera normativa de la UE que posi sobre la taula la necessitat de restaurar els hàbitats naturals d'Europa.
El document es fixa l'objectiu de restablir els espais protegits de la UE que es troben en mal estat, que són el 81%, segons les dades aportades per la Comissió Europea. Els treballs inclouran la intervenció en boscos, ecosistemes marins i terrenys agrícoles, entre altres espais. Mir, en relació amb el projecte de llei, ha considerat que és molt important treballar conjuntament "en aspectes com la naturalesa". La llei europea, ha considerat, és un pas "imprescindible" per fer front als reptes ecològics que "afronta Europa".
359 zones humides
El Govern de les Illes Balears, ha dit, "disposa d'un pla dirigit a la protecció i la conservació, reflectit en l'Estratègia 2030". En aquest sentit, les Illes Balears són una de les primeres comunitats autònomes que tenen un pla d'acció i conservació de les zones humides. A les Balears n'hi ha 359, entre naturals i artificials, i són espais imprescindibles en la "mitigació del canvi climàtic" i en la protecció de la biodiversitat.
La Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental de les Illes Balears, ha explicat, estableix que les "infraccions" en aquests entorns no prescriuran mai. En relació amb la llei europea, ha valorat positivament el fet que fomenta la "col·laboració" entre els territoris de la Unió Europea, un element que ha qualificat d'"imprescindible". Entre tots, ha dit, "hem de tenir capacitat per arribar a mecanismes de cogovernança" que permetin adoptar i executar les decisions necessàries.
El 73% dels terrenys agrícoles, danyat
Les xifres són contundents i mostren com des de l'any 1970 les zones humides d'Europa s'han reduït un 50%, i el 71% de les espècies de peixos i el 60% de les d'amfibis han perdut població. Avui dia, el sòl en mal estat afecta entre el 61% i el 73% dels terrenys agrícoles de la UE i l'erosió provoca la pèrdua de 3 milions de tones de blat. Aquesta situació dinamita les possibilitats de produir productes agroalimentaris en determinades zones del continent especialment afectades.
Amb l'objectiu de combatre aquestes realitats, la Comissió Europea proposa un conjunt de mesures. En primer lloc, restablir els hàbitats rics en biodiversitat i recuperar les poblacions de les espècies per mitjà de la millora i rehabilitació dels seus ecosistemes. La llei també proposa frenar la disminució dels exemplars d'abelles, abellots, papallones i altres insectes pol·linitzadors amb vista al 2030.
Recuperació marina
En l'àmbit urbà, s'incideix a evitar la pèrdua d'espai verd, i augmentar-lo un 3% d'aquí al 2040, i un 5% fins al 2050, entre altres mesures. Pel que fa als ecosistemes marins, la llei pretén treballar en la recuperació de les praderies marines o els fons de sediments. Es tracta de dos espais que són necessaris per combatre el canvi climàtic i restablir els hàbitats d'algunes espècies marines com els taurons, les aus marines o els dofins.
