Les Balears viuen l'hivern més càlid dels darrers 63 anys

PalmaLes Balears han batut rècords pel que fa a les temperatures de l'hivern, tant màximes com mínimes, segons ha informat aquest dimarts l'Agència Estatal de Metereologia (Aemet), que ha assenyalat que la mitjana ha estat de 12,4 graus –1,6 per sobre dels valors normals d'aquesta estació de l'any. Sant Joan, Palma, Escorca, Son Torrella, Lluc, Banyalbufar, Binissalem, Capdepera i Sant Joan de Labritja són els municipis que han tingut l'hivern més càlid des que hi ha registres. Però, en general, ha estat el segon hivern més calorós des del 1961, empatat amb els de 1996, 2016 i 2020. Formentera ha registrat les temperatures més altes, amb una mitjana de 14 graus i una anomalia d'1,3, seguida d'Eivissa, amb 12,7 (+ 1,7 graus d'anomalia); Menorca, amb 12'6 (+1,3), i Mallorca, amb 12'3 graus (+1,6).

El mes de febrer va ser el més calorós de l'hivern, amb una mitjana de 12,6 graus i una anomalia de 2,1, mentre que el més fred va ser el desembre, amb 12,4 i 0,9. Les temperatures més altes del trimestre es varen registrar al gener, amb rècord a Sant Joan de Labritja, amb 26,7 graus (un valor que no se registrava des de 1993). A Mallorca, Sineu va assolir els 25,1 graus (no s'hi arribava des de 2008) i, a Menorca, la Mola va registrar 22,7 graus (això no passava des de 1988). Pel que fa a les temperatures mínimes més altes, varen batre el rècord Mallorca i Menorca, amb 18,3 graus al Port de Pollença i 15,2 a Ciutadella, respectivament, mentre que a Eivissa es mantenia amb 17,2 i Formentera, amb 15,8.

Les temperatures més baixes del trimestre es registraren durant el gener a Son Torrella, amb -3 graus; a Sant Joan de Labritja, amb 0,5; a Cala Galdana, amb 0,9, i a Formentera, amb 4,5. Ara bé, amb unes mínimes tan altes, les gelades han disminuit notablement a pobles com Campos, on n' hi solia haver 12 per any i aquest trimestre se n' han contabilitzat 6; a Son Torrella, amb 16 (habitualment en són 30); a l'aeroport de Palma, amb cap gelada (on se'n registren anualment 11), a Sant Joan de Labritja, amb una (habitualment amb 9 per any).

Sequera a Eivissa i Formentera

Pel que fa a les pluges, l'hivern ha estat molt sec a les Balears, amb una anomalia de -31%. A Mallorca, l'anomalia ha estat de -27% (han caigut 126 litres per metre quadrat, quan la xifra normal és de 173), mentre que a Menorca ha estat de -17%; a Eivissa, de -79% i a Formentera l'anomalia ha estat de -60%. La delegada territorial d'Aemet a les Illes Baleas, Maria José Guerrero, ha assenyalat que "a les Pitiüses ha plogut un 80% menys que normalment. Eivissa ha viscut l'hivern més sec dels darrers 71 anys, amb una mitjana de precipitacions de 25 litres per metre quadrat". Guerrero ha aclarit que "la serra de Tramuntana, Palma i Capdepera han tingut un nivell de precipitacions normal".

El mes de desembre va ser el més sec, amb vuit litres per metre quadrat i una anomalia de -86%, seguit de febrer, amb 39 i -13%. El gener va ser el mes amb més precipitacions, amb 67 litres per metre quadrat i una anomalia d'un 19%.

A la serra de Tramuntana hi ha hagut sis dies de precipitacions en forma de neu per damunt dels 1.100 metres, una dada que Guerrero ha qualificat de "normal" perquè el nombre habitual de dies que neva són set. Enguany, la neu no ha arribat a Menorca, on sol nevar un dia per any, ni a Eivissa, on neva un pic cada tres anys.

L'arribada de la primavera

María José Guerrero ha explicat que l'hivern donarà pas "a una primavera càlida i normal en precipitacions". L'Aemet pronostica que la temperatura mitjana del trimestre d'abril a juny oscil·larà entre els 15 i 18 graus amb tendència a elevar-se. Guerrero ha assenyalat que "a partir del 21 de març, hi ha senyals de precipitacions". "Per Setmana Santa haurem de tenir el paraigua aprop" , ha afegit, encara que ha concretat que "a mesura que passi el temps, s'anunciaran les prediccions amb més precisió".

Durant la primera part del trimestre, s'intercalaran situacions anticiclòniques i temps estable amb el pas de fronts, borrasques intenses, vent i fred que augmentaran les possibilitats de neu a la serra de Tramuntana. Durant la segona part de la primavera, els dies aniran adquirint característiques més estiuenques, amb un ascens notable de les temperatures.