Les Balears ho tenen més fàcil per acabar amb els combustibles fòssils

PalmaLa cimera del clima celebrada a Dubai, la COP28, ha acabat amb un acord qualificat d’històric, perquè és la primera vegada que aquesta trobada anual inclou una menció expressa a la necessitat d’acabar amb el petroli, el gas i el carbó, a més d’instar a accelerar les accions abans del 2030, per arribar al zero net el 2050. Les Illes Balears es troben en aquest camí, almenys així es podria deduir de la decisió adoptada per la Comissió Europea, fa poques setmanes, d’incloure-les a la iniciativa “Clean Energy for EU Islands” per avançar la descarbonització de l’Arxipèlag l’any 2030. Però aquest és un objectiu realista?

“El primer que hauríem d’aconseguir és assegurar que estam en el bon camí per complir els objectius de la Llei de canvi climàtic de les Balears, que són ambiciosos i suposen un canvi important”. Ho afirma Joan Groizard, que va estar al darrere de la redacció d’aquesta normativa en la seva etapa com a director general d’Energia i Canvi Climàtic a les Illes Balears, i ara és director general de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE).

La Llei estableix que l’any 2050 les Balears han de tenir la capacitat de generar mitjançant energies renovables almenys el 70% de l’energia final que es consumeixi en aquest territori. Així, el 2030, l’energia final consumida hauria de provenir en un 35% de renovables i el 100%, l’any 2050. La norma també preveu que es redueixin les emissions de gasos d’efecte hivernacle amb relació a 1990, un 40% l’any 2030 i un 90% l’any 2050. “Són objectius importants, però assumibles, si ens hi posam tots, però no podem esperar al darrer moment”.

Renovables, electricitat i transport

Que l’economia de les Balears estigui centrada en els serveis facilita deixar enrere els combustibles fòssils més que en altres indrets. El fet de no tenir indústries pesants simplifica teòricament la transició, però les Balears han d’afrontar reptes propis del seu principal sector productiu, “la mobilitat, en especial, al sector aeri, que és el que més energia fa servir i el que és més difícil de descarbonitzar”, explica Groizard.

Hi coincideix el professor de la Universitat de les Illes Balears i subdirector del Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic (LINCC-UIB) Pau de Vílchez, però afegeix que solucions i casos semblants n’hi ha arreu, “per exemple, a l’aeroport d’Amsterdam han prohibit els avions privats i, en el transport terrestre, basta veure el cas de Pontevedra, que només convertint en zona de vianants el centre ha reduït el 70% les emissions”. De Vílchez pensa que adoptant mesures com aquestes i d’altres com reduir carreteres i deixant carrils només per a transport públic, “que són mesures bones de fer i que funcionen, avançaríem molt”. Ambdós coincideixen en el fet que una part de la solució vendrà de la tecnologia, però també que una altra part ha de venir de reduir la demanda. “Electrificar el consum comporta reduir la demanda, perquè l’electricitat és més eficient que el carbó”, apunta de Vílchez, “però el que hem de fer és reduir la demanda mateixa”.

Groizard assegura que és imprescindible racionalitzar desplaçaments, ja que “ara hi ha més turistes que fa deu anys i som més rics o estam millor que fa deu anys amb aquests desplaçaments addicionals? Reduir no és necessàriament renunciar a coses, sinó racionalitzar-les. Una part de la solució ha de passar per aquí, sens dubte”.

Un altre aspecte en el qual les Balears han de treballar, segons els experts, és en la mala imatge que tenen les infraestructures de les energies renovables. De Vílchez recorda que amb un 1% del territori destinat a produir energia neta es cobreixen totes les necessitats d’electricitat de les Balears i creu que “el debat no ha d’estar en si posam o no parcs fotovoltaics o eòlics, perquè energia en necessitarem, sinó a què hem de dedicar l’energia. Té sentit alimentar, per exemple, un aeroport monstruós, el tercer d’Espanya i el primer en avions privats, amb un consum energètic brutal?”.

Groizard reconeix la mala imatge de les instal·lacions d’energies renovables, però apunta que “s’ha de fer pedagogia i l’administració ha de ser valenta per explicar que és cert que poden tenir un impacte visual o d’altres tipus, però que és un impacte infinitament menor que les conseqüències del canvi climàtic que ja estam patint”. Groizard recorda que a la Llei de canvi climàtic el que plantejava era que els consells insulars, que són els competents en matèria de planificació urbanística i territorial, siguin els que decideixin on és millor instal·lar aquestes infraestructures. “Sempre hi haurà algú a qui no li semblarà bé, però s’ha d’arribar a consensos”.

L’exemple menorquí

Menorca és l’exemple a seguir. El 2019 es va redactar l’Estratègia Menorca 2030, un full de ruta per descarbonitzar el sistema energètic de l’illa, elaborat des del consens i la feina conjunta. El document marca objectius ambiciosos com el d’implantació de renovables per cobrir el 85% de la demanda elèctrica de Menorca el 2030.

Els resultats reforcen l’estratègia menorquina. Aquest mes de desembre, Menorca ha estat la primera de les Balears a generar més energia renovable que no-renovable. Eduard Escolà va formar part de l’equip redactor de les directrius d’aquest pla, i destaca el fet d’haver partit d’un estudi acurat i real de la situació de l’illa per explicar el consens que ha permès aquests resultats i també que s’hi hagi pogut instal·lar l’únic parc eòlic de les Balears. “Menorca té molt interioritzat el fet de ser Reserva de la Biosfera i s’ha estudiat molt bé la dimensió ideal de totes les mesures previstes ”.

Per a Groizard a aquesta illa “s’ha treballat un consens que permet als dirigents avançar més. La resta d’illes n’hem d’aprendre”.