Les Balears són la primera comunitat que impulsa una assemblea ciutadana pel clima

PalmaLes Balears podrien ser la primera comunitat de l'Estat en disposar d'una assemblea ciutadana pel clima. Un grup multidisciplinari de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha rebut una beca de l'European Climate Foundation –que promou aquestes iniciatives al continent– perquè el setembre presenti una diagnosi sobre com constituir-la. Aquestes assemblees suposen una "eina complementària a la presa de decisions institucional que ajuda a diluir la polarització entre partits polítics sobre determinants qüestions i facilitar-ne l'entesa", comenta la politòloga Clara Ferragut, que forma part de l'equip illenc.

L'objectiu de l'assemblea és representar la diversitat social a través d'un sorteig cívic que elegeix els integrants mitjançant principis d'equitat, com ara el gènere, l'edat, el nivell econòmic i la preocupació que té la persona envers la crisi climàtica. Després, els elegits són assessorats per experts i tenen un temps per debatre i desenvolupar polítiques que enviaran a les institucions. Científics, patronals, sindicats i entitats ecologistes també poden intervenir en el procés.

"Les assemblees no substitueixen, acompanyen i complementen l'activitat política", diu el professor del departament de Filosofia i Treball Social de la UIB, David Abril. Aquestes experiències han demostrat ser particularment útils per implicar a la ciutadania en el procés polític i per millorar l’ambició de les actuacions enfront del canvi climàtic, segons ha explicat la UIB en un comunicat. L'equip de treball de la UIB també estarà integrat pel doctor Pau de Vílchez i les consultores ambientals Eva Cardona i Flor Dell'Agnolo.

El Ministeri de Transició Ecològica va anunciar a final de maig la constitució d'una assemblea ciutadana pel clima d'àmbit estatal que es posarà en marxa a la tardor, però que a diferència de la proposta balear serà de manera telemàtica i els acords no seran vinculants. L'ordenament jurídic espanyol no permet que les decisions preses per assemblees siguin vinculants, però el grup de la UIB vol negociar amb el Govern i els consells insulars perquè que tinguin en compte les propostes que es facin.

L'oceanògraf i membre de l'equip de la UIB Pablo Rodríguez Rosa explica que en alguns països s'ha acordat amb els governs que si una assemblea pel clima presenta una sèrie de mesures, el parlament debati o n'apliqui un percentatge concret. Rodríguez considera que la democràcia representativa està en crisi, perquè la societat sovint pensa que els polítics pensen a curt termini. En canvi, les assemblees ciutadanes "permeten pensar més enllà" per reforçar les institucions i fer polítiques ambientals més ambicioses.

La diagnosi de la UIB prendrà com a exemple les assemblees que ja s'han fet en països com Irlanda, França, Regne Unit, Escòcia i Alemanya, però també en l'àmbit regional i local, com és el cas de la regió francesa d'Occitània o els barris de Londres.

L'European Climate Foundation, que ha donat la beca a la UIB, es va crear a la Haia a principi de 2008 com una iniciativa sense ànim de lucre. La intenció és col·laborar en la transformació perquè l'economia sigui menys contaminant i que Europa exerceixi un paper de lideratge internacional encara més fort per mitigar el canvi climàtic, segons ha assenyalat la universitat en el comunicat.