Balears perd 335 milions d'euros d'ençà que s'inicià l'estat d'alarma
La primera quinzena de l'estat d'alarma l'impacte va ser d'un 0,4% i la darrera setmana, d'un 0,7%
PalmaLes Illes Balears han perdut un total de 335 milions d'euros del Producte Interior Brut (PIB) d'ençà que el govern espanyol va decretar l'estat d'alarma. Durant la primera quinzena del confinament, l'impacte va ser de 120,55 milions d'euros, un 0,4% menys. Aquesta darrera setmana, del 30 de març al 5 d'abril, han estat 214,33 milions d'euros els que s'han perdut.
Segons indica la Fundació Impulsa en una nota, el motiu d'aquest increment es deu a l'enduriment de les condicions del confinament sobre la denominada activitat no essencial, que a l'Arxipèlag ha afectat, sobretot, el teixit vinculat amb el turisme i la construcció. Des de l'entitat, estimen que aquesta setmana la pèrdua ha estat d'un 0,7% sobre el balanç anual del PIB regional que, afegida a l'acumulada durant les dues setmanes anteriors, és de l'1,1%. Aquesta dada demostra que les Balears ja estan en recessió, ja que segons comentà a l'ARA Balears el director tècnic de la Fundació Impulsa, Antoni Riera, "si s'arribàs a restar més d'un punt, ens trobaríem en negatiu".
Enfront d'aquesta situació, Riera comenta que "la factura que suposa una mesura tan contundent com el decret de l'estat d'alarma només és assumible si, mentrestant, es treballa en la millor estratègia per controlar l'epidèmia i afavorir l'adaptació dels actors a la nova normalitat".
A més, l'economista considera que "aquest període de confinament permet guanyar un temps que ha de ser aprofitat per mirar endavant, traçar escenaris i formular plans de contingència necessaris per sortir d'aquesta situació com més aviat millor i fer-ho, a més, reforçats".
Per això, la Fundació té previst posar en marxa aquesta setmana els mecanismes de treball de la seva unitat d'estratègia amb la finalitat de planificar distintes actuacions basades en la cooperació publicoprivada i orientades a normalitzar l'activitat econòmica. Concretament, es preveu actuar en tres fronts: la salut pública, la viabilitat empresarial i l'efectivitat de la despesa pública.
