Les Balears només tenen 5,97 infermeres per cada 1.000 habitants
És la tercera autonomia amb menys professionals, per sota de la mitjana estatal, que és de 7,12
PalmaLes Balears és la tercera autonomia amb menys infermeres col·legiades per ciutadà, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La taxa d'infermeres per cada 1.000 habitants de 2023 és de 5,97. Davant aquesta situació, el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de les Illes Balears (Coiba) demana que es traci un pla per reconduir aquesta situació per a la millora de la salut de la població i la sostenibilitat del sistema sanitari mateix. "S'ha demostrat que invertir en infermeres té un retorn notable amb vista als resultats dels pacients, el temps d'hospitalització i la disminució dels errors en l'atenció. Les infermeres necessitam que se'ns permeti treballar en entorns estables, segurs i amb suficients companyes i suport per poder dur a terme la nostra feina de la millor manera possible, i aportar tots els beneficis de la cura infermera i una atenció de la millor qualitat", explica la presidenta del Coiba, Maria José Sastre.
![La concentració s'ha dut a terme davant l'hospital Son Llàtzer.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La relació entre el nombre d'infermeres i d'habitants a les Illes Balears està per sota de la mitjana estatal (7,12). Davant aquestes dades, Sastre demana la inversió estratègica en infermeres i apunta a un recent informe publicat per Consell Internacional d'Infermeres (International Council of Nurses) en el marc del Dia de la infermera que revela "el valor econòmic de les cures". Aquest demostra com invertir en llocs de feina, formació i lideratge infermer ofereix un excel·lent retorn per al sistema i, en conseqüència, per a la salut de la població. En concret, mostra la relació directa entre l'augment d'infermeres, l'estalvi en els costos del sistema i la repercussió en la salut. Per exemple, als hospitals es disminueix el temps de recuperació, que es tradueix en estalvis, i també la mortalitat derivada de la malaltia; i en l'àmbit de l'Atenció Primària una menor sobrecàrrega contribueix a reduir les incidències o danys evitables, que tenen impacte tant en la persona com en el funcionament i costos del sistema.
Pla de xoc urgent
La situació actual de les infermeres "està causant que moltes decideixin directament abandonar la professió". És per això que des de l'òrgan col·legial es demana la posada en marxa d'un pla que prevegi la inversió estratègica en infermeres i que permeti no sols augmentar-ne el nombre, sinó assegurar el benestar de les que ja estan al sistema: millorant l'estabilitat laboral, apostant pel desenvolupament professional, del lideratge infermer i de les especialitats, disminuint càrregues, garantint la conciliació, tenint cura de la salut mental de les professionals i garantint l'accés a l'habitatge digne, entre altres qüestions. A més, Sastre també apunta a la necessitat d'un major desenvolupament competencial, el qual passa per "revisar les prioritats per permetre que les infermeres centrin els esforços en aquelles coses en les quals realment poden aportar un valor diferencial gràcies a la seva formació, experiències, competències i visió professional".
