Les Balears podrien acabar com el desert d'Atacama a causa del canvi climàtic

PalmaSi el canvi climàtic arriba a l'escenari més pessimista, les Balears podrien acabar com el desert d'Atacama el 2100. Així ho ha explicat aquest dimecres la cap de servei de Producció Vegetal de l'Institut d'Investigació i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Balears (IRFAP), Maria del Carme Garau. L'experta ha comparegut davant del Parlament per explicar els projectes que desenvolupa l'institut per adaptar l'agricultura a les noves realitats climàtiques dels pròxims anys.

Segons ha explicat Garau, els 23 graus de temperatura anual mitjana podrien arribar als 26,4 graus. Pel que fa a les plogudes, els 1,25 mm de pluja al dia, l'any 2100 podrien baixar fins als 0,82 mm. L'experta ha subratllat que, amb aquests paràmetres, les Balears tindrien un clima semblant al que actualment tenen els deserts de Karoo, Sonora i Atacama, ja que l'Arxipèlag passaria de tenir un clima mediterrani a un d'àrid entre 2050 i 2100.

Per aquests motius, Garau ha ressaltat la necessitat d'adaptar els cultius a la nova realitat climàtica, amb varietats que necessitin menys aigua, menys hores de fred –per sota dels 7,2 graus– per a la seva floració i que aguantin períodes de sequera més llargs. D'aquesta manera, ha assenyalat que els científics treballen amb espècies amb nivells diferents de tolerància al canvi climàtic, fonamentalment amb varietats autòctones que ja estan adaptades a les condicions climàtiques de la Mediterrània i poden presentar una resiliència més gran.

Un altre condicionant que tindran les plantes en els escenaris futurs de canvi climàtic serà una radiació solar més gran, a més de patir més vents huracanats i una alteració de l'època de floració. Garau ha destacat que tot això ja està afectant la producció d'ametlla –també a causa de la minva del nombre de pol·linitzadors– i també a la vinya –desequilibri en l'acidesa i el sucre.

Garau ha apuntat que una de les estratègies podria ser la reubicació de l'agricultura, una fórmula que ja s'ha aplicat a altres parts d'Europa –hi ha viticultors francesos que intenten sembrar vinya en el sud d'Anglaterra, per exemple. La cap de servei ha mostrat un mapa de Mallorca amb les zones on és viable el cultiu d'arbres fruiters en l'actualitat, ja que es tracta d'espècies que necessiten moltes hores de fred per a la seva floració. Segons l'escenari pessimista del 2100, aquests cultius tindrien un espai molt reduït a la serra de Tramuntana.

Quant al futur dels cultius de regadiu, l'agrònoma ha remarcat que implica l'aprofitament de les aigües regenerades, i ha reivindicat el suport a la investigació i millorar els sistemes de depuració, perquè aquesta aigua sol tenir materials biològics, una salinitat alta i metalls pesants. També ha assenyalat que el sector primari hauria d'apostar per una gran varietat de cultius perquè, en cas de plagues, hi hagi més alternatives.