Les Balears podrien reciclar gairebé un 60% més
A les Illes hi ha 23 municipis on l’Ajuntament només recull la matèria orgànica per separat durant els set mesos de la temporada turística
PalmaUn 92% dels residus que a les Balears es tiren al contenidor de rebuig són materials que es podrien reciclar. Així ho revela l’estudi sobre la generació i el compostatge de residus domèstics elaborat per Tecnoambiente entre l’abril de 2018 i el març de 2019 a 15 municipis de les Illes Balears. La matèria orgànica és la que representa un major percentatge d’aquesta xifra: un 45% del total. La resta està formada en un 12% per tèxtil, un 7% per plàstic i un 6% per paper cartró, entre altres escombraries que podrien tenir un segon ús. Per tant, si es compara amb el total de 822.121.179 quilos de residus tractats per recollida selectiva, la quantitat d’abocaments que es podrien reciclar però acaben a la fracció de rebuig representa un 62% del total.
“Gairebé tot el que trobam al rebuig es podria reciclar”, assenyala el director general de Residus i Educació Ambiental de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, Sebastià Sansó. “Des del punt de vista ambiental i econòmic, seria molt millor recollir-los selectivament, perquè acaben incinerats”, afegeix. També destaca el pes que té la matèria orgànica que es troba en el rebuig: “És un desbarat tirar-ho a un abocador, perquè es podria utilitzar per fertilitzar el sòl o obtenir energia de biogàs”.
Tot i això, cal tenir en compte que existeixen punts de les Balears on no és possible reciclar la matèria orgànica durant tot l’any, sinó que depèn de la temporada turística. Actualment, hi ha 23 municipis de les Illes Balears on la recollida de fracció orgànica només es fa d’abril a octubre: 11 a Mallorca; 6 a Menorca; els 5 d’Eivissa i tot Formentera, illa on només gaudeixen d’aquesta recollida els grans generadors de residus, com ara els hotels. Sansó reconeix que “encara falta per estendre la recollida selectiva als municipis més grossos, que és on més escombraries es generen, com ara Palma, Marratxí i Llucmajor”, els quals “en principi ja ho estan posant en marxa”.
El més alarmant és la quantitat de tones que representa la fracció del rebuig respecte del total de residus. Segons l’estudi elaborat per Tecnobiambiente, cada any es generen 557.712.419 quilos de rebuig a les Balears, dada que representa el 67% de la composició total, que és de 822.121.179 quilos per any.
L’estudi destaca “el fort efecte estacional a causa de l’activitat turística” en la generació de rebuig. Si la quantitat d’aquesta fracció és de 131 quilos per persona de gener a abril i de 156 de setembre a desembre, entre maig i agost la xifra ascendeix als 211 quilos per persona. Les dades es fan més evidents a Eivissa i Formentera, on “durant l’estiu la producció de residus es dispara i una gran quantitat de vidre, cartró i paper acaben al rebuig, de manera que es perden i no es poden reciclar”.
Amb la intenció de penalitzar aquestes pràctiques, el Govern preveu aplicar el pagament per generació -és a dir, tarifes individualitzades en funció de la quantitat de residus que es produeixen- tant a hotels i restaurants com a la resta de cases de les Balears, assegura Sansó. Ara bé, els preus els hauran d’establir els ajuntaments, administracions encarregades de la recollida. Aquesta mesura, com la majoria de les previstes a la Llei 8/2019 de residus i sòls contaminats de les Balears, té com a data límit d’aplicació el febrer de 2021.
Lluny dels objectius europeus
El director general indica que dins el pagament per generació també està previst el lloguer turístic. “Els ajuntaments posen tarifes diferenciades per a lloguers vacacionals per desincentivar les males pràctiques”, puntualitza Sansó. Juntament amb això, els governs municipals “intenten fer campanyes en diferents llengües” per fomentar la recollida selectiva, afegeix.
Però la legislació autonòmica arriba tard per complir a temps amb els objectius europeus. La directiva vigent estableix que per al 2020 s’haurien d’estar reciclant el 50% dels residus i a les Balears aquesta proporció encara es troba al 20%, segons Sansó. “S’espera que no s’hi arribi”, reconeix, malgrat que confia a “donar la volta a les xifres si tothom compleix la llei”.