Les Balears són la primera comunitat a eliminar la llista d’espera per a vaginoplàsties

PalmaLes Balears han estat la primera comunitat autònoma de l’Estat a eliminar la llista d’espera per a les dones trans que es volen sotmetre a una vaginoplàstia. Amb una visita a l’endocrinòleg el procediment es posa en marxa i en un termini de tres mesos ja es pot passar per la sala d’operacions, segons explica el coordinador autonòmic de Salut Mental, Oriol Lafau. Aquest tràmit es va començar a accelerar el 2018, quan la Conselleria de Salut va signar un conveni amb el centre privat Barnaclinic, que forma part del Grup Hospital Clínic de Barcelona i on des d’aleshores s’han intervingut 45 persones de les Balears per la Seguretat Social. Abans d’això, en deu anys –del 2006 al 2017– se n’havien fet set a l’hospital Carlos Haya de Màlaga –el referent fins aquell moment– i l’espera per pacient oscil·lava entre els nou i els deu anys. Laura Duran va ser una de les deu primeres a beneficiar-se d’aquesta mesura fa ara prop de dos anys. “La veritat és que és molt senzill. Les que hi anam, hi anam amb ganes i felices, sense por. Les mares són les que pateixen. Quan em varen operar, en dues hores ja estava llesta”, recorda Duran, que també és tècnica de la Federació de la Plataforma Trans.

Aquesta fita s’ha aconseguit cinc anys després d’aprovar la Llei contra la LGTBIfòbia de les Balears, que va impulsar la creació del Servei d’Unitat de Gènere de l’hospital Son Espases. Ara, la Seguretat Social costeja el procés complet: des del trasllat a Barcelona fins al preu de l’operació, que el 2018 es va pactar que seria d’uns 16.000 euros per cada una. L’allotjament, el transport i les dietes també es reemborsen amb una quantitat determinada, tot i que no sempre arriba a cobrir les despeses. “Per a l’hotel has de demanar factura i et paguen fins a 36,90 euros la nit. A veure on ho trobes, això, perquè –per exemple– no pots compartir lavabo perquè has de fer-te neteges i dilatacions”, explica la jove. Precisament, aquesta és una de les parts que duu més temps del postoperatori.

Les dilatacions consisteixen a introduir-se a la vagina una mena de consolador d’uns 20 centímetres unes tres vegades al dia durant prop de 20 minuts el primer mes. A partir del segon mes, se’n comencen a fer dues al dia; passat un any, una a la setmana, i passat un any i mig, cada 15 dies. A més, a mesura que passa el temps, la mida del dilatador ha d’augmentar també. Duran insisteix que cal tenir constància perquè, si no, existeix el risc de perdre profunditat. “Ara ha arribat un punt que se m’oblida i, per no fer-ho bé, he perdut uns dos o tres centímetres dels deu que hauria de tenir”, detalla l’activista LGTBI.

A banda dels sis dies d’ingrés hospitalari, la pacient ha de fer repòs durant dos dies més per indicació mèdica. Així, no pot tornar a casa fins més d’una setmana després de la intervenció. La recuperació “depèn de cada cos”, adverteix Duran, però la baixa sol ser “d’entre un i dos mesos”. Per sort, apunta la jove, la Seguretat Social també cobreix les despeses de viatge i allotjament d’un acompanyant. “Al principi no et pots moure, ni anar al lavabo”, apunta la jove. “Després de l’operació vaig caminar aproximadament un quilòmetre i vaig haver d’agafar un taxi perquè estava morta”, admet. 

Canvis hormonals

Uns dels trasbalsos més importants d’aquest procés, però, és el dels canvis hormonals. Qualsevol dona trans que vulgui fer-se una vaginoplàstia ha d’haver començat el trànsit hormonal com a mínim un any abans. “Depèn de la comunitat autònoma, també. A Madrid, a vegades són dos anys. i a les Canàries hi ha al·lotes que estan arribant als vuit i deu anys”, manifesta Duran. I, això, també comporta riscos per a la salut d’aquestes persones. Fins al moment de l’operació de reassignació de sexe –en què també s’amputen els testicles–, les dones trans han de prendre “bloquejadors de testosterona, com l’Androcur, que és un medicament molt potent, un castrador químic que pot provocar càncer de medul·la i còrtex cerebral”, declara la dona. 

Efectivament, el prospecte d’Androcur avisa que si se’n prenen més de 25 mil·ligrams al dia, la pacient té risc de patir meningioma. Les pacients han d’interrompre el tractament hormonal tres setmanes abans de l’operació per indicació mèdica, però no sempre es coneixen els efectes d’això. “El canvi va ser brutal, semblava una adolescent. Vint dies després me’n vaig anar a fer skate a la Riera i feia 11 anys que no patinava, però em va venir de gust. No volia estar tancada a casa tota sola, volia estar amb els amics”, afirma Duran, qui diu que no la varen advertir d’aquests efectes.