Les Balears, entre les principals illes amb biodiversitat a protegir
L’organització Island Conservation defensa que les campanyes d’erradicació de mamífers invasors redueixen quasi el 10% de les extincions de vertebrats amenaçats
Prop del 10% de les extincions d’espècies que es produeixen a les illes es podrien prevenir mitjançant l’erradicació dels mamífers invasors, segons un estudi realitzat en 169 illes de tot el món que aquesta setmana ha presentat Island Conservation, una organització internacional sense ànim de lucre que té la missió de preservar la biodiversitat mitjançant l’eliminació d’espècies invasores de les illes. La recuperació d’un “equilibri ecològic” mitjançant l’erradicació de mamífers invasors nocius no natius, com per exemple rates, gats, cans, cabres, conills, porcs, etc., ha demostrat repetidament -segons Island Conservation- que és una acció de conservació de “gran eficàcia”. En aquest sentit, una recerca publicada dimecres passat a Public Library of Science (PLOS ONE) ha identificat un total de 107 illes en què es podrien desenvolupar diferents projectes d’erradicació d’espècies no natives el 2020, i altres 62 illes en les quals els projectes podrien assolir-se deu anys més tard, el 2030. Posar en marxa aquestes actuacions contribuirà decisivament a frenar la crisi d’extinció global i repercutirà en benefici del 9,4% de les espècies insulars amenaçades de la Terra, segons dades d’Island Conservation, l’ONG que ha presentat les conclusions de l’estudi -després de 5 anys de feina- fet amb la col·laboració d’universitats, entitats i investigadors de molts països.
En el llistat d’illes mundials prioritàries “a preservar” amb espècies greument amenaçades per l’impacte negatiu de mamífers invasors n’hi ha cinc de les Balears: l’Espartar, Tagomago i l’Espalmador (Pitiüses); i Cabrera i l’illa dels Conills (Mallorca). Són les úniques illes espanyoles incloses en aquesta llista d’Island Conservation, que especifica que a l’Espartar la principal espècie invasora és el conill comú que depreda el Puffinus mauretanicus o virot petit; a Tagomago hi ha tres amenaces principals per al virot: la cabra, el moix i la rata; a l’illa dels Conills (a l’arxipèlag de Cabrera) la rata i el conill són igualment amenaces importants per al virot; a l’Espalmador ho són el moix, el conill i la rata, també per al virot; finalment, a Cabrera, on segons l’organització naturalística hi ha el major nombre d’amenaces de les Balears -moix, conill, rata, ratolí, ca, geneta i mustela- per al virot i també per a la sargantana balear. A l’Espartar i Tagomago les actuacions d’erradicació d’espècies invasores podrien assolir-se el 2020, mentre que a Cabrera, a l’illa dels Conills i a l’Espalmador això no seria possible fins a 2030.
L’estudi publicat a PLOS ONE ha desenvolupat un marc conceptual innovador per poder identificar illes importants, en tot el món, per a l’erradicació de mamífers invasors i prevenir, així, les extincions imminents d’espècies altament amenaçades. Aquesta metodologia utilitza factors biogeogràfics i tècnics (població, distància entre territoris, etc.) i un enfocament nou que, a més dels condicionaments citats, també considera la viabilitat sociopolítica. Els científics han aplicat aquest marc utilitzant un conjunt de dades que els han servit per descriure una distribució mundial de 1.184 espècies de vertebrats nadius altament amenaçades, és a dir, les enumerades com “en perill i en perill crític” en la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i 184 mamífers no nadius en 1.279 illes de tot el món.
Tenint en compte factors com el risc d’extinció, la irreemplaçabilitat, l’impacte de les espècies invasores i la viabilitat de l’erradicació, els tècnics varen identificar i classificar 292 illes en les quals l’erradicació de mamífers invasors creuen que beneficiaria els vertebrats altament amenaçats. Respecte de la viabilitat sociopolítica, es varen identificar 169 d’aquestes illes en les quals la planificació o l’operació d’erradicació podria estar en marxa entre 2020 i 2030, cosa que milloraria, així, les perspectives de supervivència del 9,4% dels vertebrats insulars terrestres més amenaçats de la Terra (111 de 1.184 espècies amenaçades segons l’UICN). L’estudi d’Island Conservation creu factible que 107 illes de 34 països i territoris comencin els seus projectes d’erradicació l’any vinent. Concentrar els esforços per erradicar els mamífers invasors en aquestes 107 illes beneficiaria 151 poblacions de 80 vertebrats altament amenaçats i significaria una contribució important per assolir els objectius globals de conservació adoptats per les nacions del món.
La participació de les Balears
“Les espècies invasores són una gran amenaça per a les espècies insulars natives. L’erradicació dels mamífers invasors de les illes suposa un enfocament factible i comprovat per prevenir la pèrdua de biodiversitat; no estam parlant de cap utopia”, adverteix Miguel McMinn, biòleg, naturalista i un dels cinquanta autors del treball publicat aquesta setmana a la revista PLOS ONE. Membre de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB) i del grup de recerca Biogeografia, Geodinàmica i Sedimentació de la Mediterrània Occidental (Biogeomed) de la UIB, McMinn es va ocupar de tota la part de l’estudi d’Island Conservation que afecta l’arxipèlag balear. Aquest naturalista fa quinze anys que treballa en la detecció d’espècies invasores i la seva repercussió sobre les espècies nadives. “En realitat, totes les illes de les Balears estan amenaçades per mamífers invasors, però el que nosaltres hem volgut destacar a l’estudi, sobretot, són les illes que en podrien sortir més beneficiades en el cas de dedicar-hi uns recursos mínims, o sigui, un pressupost no massa elevat, però que, en tot cas, hauria d’anar acompanyat de l’estratègia adequada. Crec que l’anàlisi que s’ha fet globalment mereixeria una rèplica en l’àmbit local, a les Balears, per poder millorar el seu estatus de conservació”.
McMinn admet que l’estudi és incomplet per la manca d’informació que existeix en l’àmbit dels invertebrats i també, segons el seu parer, pel poc suport rebut de les administracions. Tot i així, es mostra satisfet de la feina feta perquè creu que l’estudi serà el punt de partida d’un full de ruta, a una sèrie d’illes, “on segur que podrem aconseguir resultats positius, amb una despesa no molt gran i en un termini raonable que hem situat entre 2020 i 2030, sempre amb actuacions concretes d’erradicació. Ara tenim la tecnologia i sabem com fer-ho”, insisteix l’especialista.
El model de la Dragonera
En realitat, aquest tipus d’actuacions no són noves i, de fet, ja han funcionat en altres llocs del món, com les campanyes de desratització fetes a la Dragonera el 2011 i que Island Conservation ha pres de model, entre d’altres. Per a McMinn, hi ha diversos factors “històrics, culturals, socials, polítics, de coneixement i de conservació” que fan que un model funcioni en un lloc i no en un altre. “Mal senyal si una societat no vol erradicar els factors que amenacen la seva biodiversitat; a Nova Zelanda fa temps que ho tenen molt clar i s’hi han posat a treballar molt seriosament. Aquí a les Balears ens queda molt de camí per recórrer, començant per una feina imprescindible de catalogació de la biodiversitat a les illes més petites que encara no s’ha fet de forma sistemàtica”, adverteix aquest naturalista.
A les Balears hi ha 127 illes i illots, segons un cens fet el 1979. Una de les persones que va participar en els treballs d’elaboració d’aquest cens és el geògraf i naturalista Biel Sevilla. Ell opina que “els illots de les Balears són com les nostres Galápagos; el lloc on es desenvolupen processos de biodiversitat espectaculars i amb unes relacions ecològiques úniques”. Quant al debat ètic d’haver de “sacrificar” poblacions de mamífers per preservar les espècies protegides, McMinn i Sevilla coincideixen que les mesures d’erradicació s’han de fer amb cura i tenint en compte un possible rebuig social, “però el veritable debat -recalquen- hauria de ser l’ecològic, perquè parlam de protegir un ecosistema en què importi més el tot que no l’individu”. En aquest sentit, els dos naturalistes posen l’exemple del Vedrà i recorden que “les coses es podrien haver fet molt millor; es varen llevar les cabres, però no les rates. Ens cal planificar un model global de conservació a les Balears en lloc d’actuar només en trossos”.
El 86% de les extincions han ocorregut en illes
S’estima que al món hi ha 465.000 illes. Encara que representen només el 5,3% de l’àrea terrestre del planeta, ja han albergat el 86% de les extincions vinculades a espècies invasores. Els científics defineixen com “mamífers invasors” aquelles espècies de vertebrats terrestres que la seva introducció o propagació per culpa de l’acció humana directa, fora de la seva distribució natural, ha estat documentada com un “impacte negatiu” en la biodiversitat nativa. Els mamífers invasors, particularment els moixos i les rates, són les espècies més perjudicials conegudes a les illes. L’erradicació de mamífers invasors de les illes és una eina de conservació que ha estat provada. S’han intentat més de 1.200 erradicacions de mamífers invasius en illes de tot el món, amb una taxa d’èxit mitjana del 85%, incloses illes cada cop més grans, més remotes i tècnicament més difícils.
A la identificació dels mamífers invasors de l’estudi d’Island Conservation s’han localitzat mamífers no nadius que coexisteixen amb vertebrats altament amenaçats a la mateixa illa. Els tècnics han classificat l’impacte negatiu potencial d’aquesta interacció com “confirmada, sospitada o cap”. Per a les aus altament amenaçades, l’impacte es va basar en el moment, l’abast i la gravetat de les amenaces d’espècies invasores. Per als rèptils, amfibis i mamífers altament amenaçats, els impactes es varen derivar de la literatura, d’una revisió d’experts i de dades addicionals.