Les Balears és la comunitat de l'Estat on es viuen més anys amb bona salut

PalmaEls habitants de les Balears són els que, a 65 anys, tenen l'esperança de vida saludable més alta d'Espanya, amb un horitzó de 19 anys més de mitjana. Els resultats d'un estudi de l'Observatori Social de les Persones Majors de Comissions Obreres revelen que els illencs viuen de mitjana 84,2 anys gaudint de bona salut i amb absència de limitacions funcionals o de discapacitat, una edat que, per sexes, situa les dones en 84,4 anys i els homes en 84.

Les Illes són, a més, la comunitat de l'Estat que presenta una bretxa menor entre les dades del gènere masculí i les del femení. No obstant això, també s'hi acompleix un axioma sobre qualsevol estadística d'esperança de vida: a les Balears, les dones també viuen més que els homes.

El segon lloc d'esperança de vida saludable l'ocupa, amb 83,9 anys, les Canàries; seguides del País Basc (83,4 anys) i de Catalunya (83,4 anys). A la cua, es troben Ceuta i Melilla (totes dues amb 78,1 anys), al costat de Múrcia (81,4 anys) i la Comunitat de Madrid (82 anys).

L'augment de la longevitat és una constant de les últimes dècades. De fet, entre 1975 i 2021 s'han guanyat prop de deu anys en l'esperança de vida en néixer i s'ha produït una caiguda abrupta de la mortalitat infantil, que ha passat d'una taxa de 18,9 defuncions per cada mil nascuts vius el 1975 als 2,5 per mil el 2021. A més, l'esperança de vida quan es tenen 65 anys ha crescut sis anys en el mateix període, segons recullen els indicadors de mortalitat de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents al 2023.

D'altra banda, la població de majors de 65 anys a les Balears és d'un 16,3%. Pel que fa a les pensions, en són vigents un total de 204.282, que és el nombre més gran (135.667) per jubilació, amb una mitjana de 1.271 euros al mes.

Mil persones esperen la valoració de dependència

Enfront de les bones dades ressenyades, les Balears tenen mil persones que esperen la valoració de dependència, en alguns casos amb demores de més de sis mesos, segons va explicar el secretari de la Federació Estatal de Pensionistes i Jubilats de CCOO, Juan Sepúlveda, durant la presentació de l'Observatori.

Sepúlveda ha instat a millorar la detecció de les situacions de solitud no desitjada, per exemple, des de l'Atenció Primària; i ha advertit dels riscos que les persones majors tenen de patir problemes de salut mental a mesura que envelleixen, per la solitud o la pèrdua de les seves xarxes de suport o amics.

El document presta especial atenció a les situacions de maltractament que pateixen les persones majors i atén tant el que es produeix per part del seu entorn com de l'institucional. "No pot tornar a repetir-se el que va passar amb la covid, quan es varen abandonar milers de persones majors a la seva sort", ha indicat abans de puntualitzar que deixar les persones més de sis mesos esperant la valoració per a la dependència "és maltractament institucional".

En matèria de dependència, el representant sindical ha assegurat que és necessari arribar, com a mínim, a una inversió en el sistema de l'1,5% del PIB –actualment és del 0,77%– per poder disposar d'un sistema "en condicions". En cas que s'aconseguís aquest percentatge, es podrien generar a tota Espanya "fins a 600.000 llocs de treball".